Sense perdó per a Gerard Piqué, el màxim accionista i també responsable del cos tècnic de l’FC Andorra. El Tribunal Administratiu de l’Esport d’Espanya (TAD) va confirmar les sancions imposades a l’exdefensa central del Barça pels incidents posteriors al partit entre l’FC Andorra i l’Albacete de l’1 de maig del curs passat.
Tal com va avançar el mitjà juridicoesportiu Iusport, la resolució, dictada el 10 de setembre, considera que l’exfutbolista, malgrat no ocupar formalment cap càrrec dins l’entitat tricolor, exerceix funcions que permeten considerar-lo “administrador o directiu de fet” del club. Per tant, està sotmès a la potestat disciplinària de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). El TAD manté pràcticament totes les sancions federatives, amb una excepció: prospera parcialment el recurs del president del club, Ferran Vilaseca, i queden anul·lats els quatre mesos de suspensió imposats al màxim mandatari.
Sigui com sigui, es confirmen els sis partits de càstig a Gerard Piqué pel seu comportament al túnel de vestidors i dos mesos d’inhabilitació per les expressions que, segons l’acta arbitral, va dirigir posteriorment als col·legiats durant el trajecte cap a l’aparcament. El col·legiat d’aquell partit va ser Alonso De Ena Wolf, que quan va finalitzar el curs va ser descendit a Primera RFEF.
El TAD també manté les sancions al delegat del primer equip, Cristian Lanzarote, i al director esportiu i també membre del cos tècnic, Jaume Nogués. A més, manté la multa de 1.500 euros al club i el tancament parcial de l’estadi durant dos partits, que afecta la llotja presidencial i les zones VIP annexes.
L’FC Andorra va esgrimir com un dels principals arguments del recurs que Gerard Piqué no ocupa cap càrrec orgànic a l’FC Andorra i que la seva condició d’accionista no era suficient perquè la RFEF pogués sotmetre’l al mateix règim disciplinari que un directiu. El TAD admet que la participació societària per si sola no seria suficient, però considera que existeixen prou indicis per arribar a una conclusió diferent en aquest cas.
El TAD considera que el control indirecte de la majoria del capital del club a través de Kosmos, la vinculació amb membres de l’òrgan d’administració, la seva acreditació habitual com a membre del cos tècnic i la intervenció en decisions vinculades a la direcció esportiva –que considera públiques i notòries– són indicis suficients per determinar que exerceix funcions de directiu de fet. També té en compte la seva actuació durant els incidents amb els àrbitres en defensa dels interessos de l’entitat. El TAD va concloure que no se’l pot considerar simplement un accionista aliè a la gestió del club.
L’acta arbitral d’Alonso De Ena Wolf va explicar com Gerard Piqué va perseguir l’àrbitre aragonès pel túnel de vestidors mentre protestava a crits. La defensa del màxim accionista i líder del cos tècnic del primer equip de l’FC Andorra sostenia que no hi havia hagut contacte físic i que les seves manifestacions quedaven emparades per la llibertat d’expressió. El TAD entén que la infracció de violència lleu no requereix necessàriament contacte corporal i considera que la conducta descrita supera els límits d’una protesta verbal.
Encara hi ha partit, ja que la resolució del TAD encara pot ser recorreguda davant la jurisdicció contenciosa administrativa en un termini de dos mesos des de la seva notificació.
Ferran Vilaseca se salva, però no Gerard Piqué, Jaume Nogués i Cristian Lanzarote. El TAD no els perdona. Això sí, Alonso De Ena Wolf xiula partits de Primera RFEF, com també Moreno Aragón, Muresan Muresan i González Díaz. Aragó s’ha quedat sense àrbitres a la Lliga Hypermotion.
La passada temporada, Alonso De Ena Wolf va dirigir 21 partits, en què va mostrar 123 targetes grogues –una mitjana de gairebé sis per partit– i vuit targetes vermelles –gairebé una expulsió cada dos partits i mig.
Entre Segona B i Primera RFEF ja ha completat sis temporades i ha dirigit 88 partits. Aquesta és la seva vuitena temporada a la tercera categoria del futbol espanyol i la seva cinquena a Primera RFEF. I, mentrestant, l’FC Andorra diu adeu, de moment, a un dels seus majors malsons.

Ferran Costa, un vell conegut, el proper ‘rival’

Ferran Costa, exentrenador de l’FC Andorra, es veurà les cares dissabte (18.30 hores) amb el seu passat més recent, és a dir, contra l’FC Andorra, i amb el seu CE Sabadell, recentment ascendit. El 31 de març del 2024, el de Castelldefels es va convertir en el substitut d’Eder Sarabia a l’FC Andorra i va arribar procedent del Badalona Futur. En total va dirigir 31 partits oficials. Ell no va poder evitar el descens a Primera RFEF i després va ser destituït amb l’FC Andorra a quatre punts de la zona de play-off i a 12 del líder. 
El Sabadell va apostar per ell l’estiu del 2025 en substitució de David Movilla. El de Castelldefels es va convertir en l’entrenador de l’ascens a la Lliga Hypermotion. Té contracte fins al 30 de juny del 2028 i té el Sabadell en setena posició, és a dir, a un lloc de la zona de play-off, i encara no ha perdut cap partit a la Nova Creu Alta.