Joan Verdú, als seus 26 anys, viurà demà un dels seus dies més especials. Competirà a la prova de gegant amb el títol de campió d’Europa d’aquesta especialitat ja assolit. Arriba després d’aconseguir la millor posició d’un esquiador andorrà a una prova de Copa del Món en finalitzar en 17a posició al gegant de Kranjska Gora i sumar els seus primers 14 punts a la màxima competició. A la pista Avet no renunciarà a res.
No es pot arribar millor a les finals de Copa d’Europa que es disputen a ‘casa’.
Cert. Estic molt motivat per tot el que ha passat aquesta temporada. Tot i haver guanyat la general de gegant de Copa d’Europa, que era el meu objectiu principal, em fa molta il·lusió poder competir a casa. Evidentment m’agradaria fer una bona carrera. Vull gaudir davant de tots els meus i que la gent també gaudeixi veient-me esquiar en directe. Més que anar a buscar una victòria, que m’encantaria, no tinc aquesta pressió d’haver de guanyar el títol. Simplement vull gaudir a casa meva i prou.
Sigui com sigui, guanyar aquí passa pel seu cap?
Sí. Quan em situï al portilló de sortida aniré a donar el meu 100%, tot i tenir el títol. Intentaré fer una bona carrera i si pot ser fer algun podi, molt millor.
Amb tot el que ha hagut de patir en forma de lesions, s’esperava arribar en aquest tram final de temporada amb aquest nivell tan alt d’esquí?
Tot plegat fa que sigui molt especial per a mi després d’anys molt complicats, molt durs a nivell de lesions i també a nivell de coco. Superar-ho tot amb molts dubtes, però tot m’ha fet més fort. Mai he deixat de creure en les meves capacitats ni tampoc en mi mateix. Sempre he tingut clar que tenia molt a demostrar, tot i que les lesions no m’ho permetien. Per tot el que ha passat fa que aquest sigui un moment molt dolç.
Quan va arribar el seu punt d’inflexió? El recorda?
Sense cap mena de dubte va ser quan vaig guanyar la meva primera prova de Copa d’Europa. A la primera mànega ja anava primer i allà em vaig adonar que estava en un moment boníssim perquè no et situes en una primera mànega d’aquesta competició per casualitat, ja que és un circuit molt exigent. Tothom va amb el ganivet entre les dents perquè els grans països s’han de guanyar la seva plaça. Per tant, hi ha molts esquiadors bons que van per totes. Quan vaig veure que estava liderant un campionat com aquest vaig pensar, tinc un nivell molt bo. Aquell dia l’objectiu va ser guanyar la prova i ho vaig aconseguir. A partir d’allà vaig guanyar confiança, tota la pressió que tenia la vaig expulsar. Em vaig treure un pes de sobre i em va donar un plus de motivació que va fer que no només en guanyés una, sinó quatre, i assolir el títol de campió a tres proves per acabar i després anar als Jocs Olímpics i fer el resultat que vaig fer.
Ha arribat al seu pic de forma?
No em vull quedar aquí. Estic aconseguint resultats excel·lents, però m’agrada ser ambiciós i buscar més enllà. Crec que tinc el potencial per fer-ho. Estem treballant moltíssim. Amb resultats com aquests no ens hem acomodat, sinó tot el contrari, ja que encara som més ambiciosos i estem treballant més professionalment per pujar més a dalt. Tindré millor dorsal a les Copes del Món i és una bona oportunitat per a mi. Amb un bon dorsal i un bon estat de forma per buscar els millors resultats a la màxima competició. El Top-30 a la Copa del Món ja no és un objectiu que veiem a llarg termini. Es pot assolir i en bones condicions i no buscar aquella remuntada estratosfèrica. Estem amb igualtat de condicions a la resta.
Quin és el nivell que el públic podrà veurà a les finals de Copa d’Europa?
És una competició molt exigent i salvatge perquè els grans països s’han de guanyar la plaça a la Copa del Món. Són carreres molt exigents i amb molts participants. Molt preparats i sempre ho donen tot. Això fa que li doni mèrit a les meves victòries en Copa d’Europa.
Ja el coneixen al circuit?
[Somriu] Venint de les Copes d’Europa ja ho he notat, i ara una mica més, després dels Jocs Olímpics. Això m’està facilitant molt la preparació, ja que entreno en millors pistes i amb equips que volen entrenar amb nosaltres. Tot és més fàcil. Sembla que el camí s’estigui aclarint i ja no són tot obstacles. Tenim més ajudes, ens coneixen més i també estem situant Andorra als països top d’Europa. No només em beneficia a mi, sinó a la resta d’esquiadors andorrans. És molt important tenir algú a un nivell alt i per fer-nos veure i que no ens vegin com un país petit. Ens prenen una mica més seriosament. No són resultats de broma. No és cap passeig la Copa d’Europa.
Als Jocs Olímpics va tenir contacte amb algun esquiador que està a Top de la Copa del Món?
Alguns d’aquests em van venir a felicitar per la novena posició olímpica. Estaven sorpresos del nivell que vaig demostrar aquell dia, i això et dona confiança. A la sortida de la segona mànega estava envoltat de grans esquiadors. Em confirma que estic a molt bon nivell.
Andorra sempre es caracteritza per organitzar competicions d’alt nivell, però mai havia tingut un esquiador allà dalt. I ara sí. Aquest és vostè...
Sempre s’havia dit això que s’organitzaven competicions, però mai es tenia esquiadors a dalt a la classificació... Quan vaig saber que les finals de Copa d’Europa es feien aquí... per a mi era un gran objectiu arribar molt ben preparat. En aquell moment no em plantejava arribar com a líder.
No es pessiga?
No és una cosa que hagi caigut del cel. Porto treballant molts anys i em veia capaç. És veritat que m’ha costat assimilar-ho, però anteriorment ja m’havia vist en situacions com aquestes en els entrenaments. Aquests resultats encara em motiven més.