Fernando San Emeterio, Pablo Aguilar, Earvin Magic Johnson, Emiliano Lezcano, Pako Cruz, Sergio Llull o Zoran Planinic. Ells van ser capaços d’anotar, de manera diferent, un triple de pista a pista. És difícil de saber si el triple de pista a pista de Rafa Luz de dissabte contra el Bàsquet Girona va ser la cistella més allunyada del bàsquet professional. Molts s’ho pregunten. 
Fernando San Emeterio, quan militava al València Basket, al límit del tercer quart, des de més enllà de la banqueta rival, l’aler va dibuixar una paràbola perfecta per situar el 43 a 45 contra l’Iberostar Tenerife un 19 de març del 2017. També va anotar una Pablo Aguilar. L’aler pivot granadí, quan jugava a l’Herbalife Gran Canària i al límit també del tercer quart amb 63 a 54 a baix a la Fonteta contra el València Basket va anotar amb una mà en una distància similar a la de Saneme i de Rafa Luz després de rebre de la línia de fons de Xavi Rabaseda. 
Un altre tir inversemblant el va fer Earvin Magic Johnson amb Los Angeles Lakers el 1987. També amb una mà i com si fos un jugador de beisbol en el primer partit de play-off pel títol contra els Denver Nuggets. 
Una de més centrada i gairebé des de sota de la seva pròpia cistella va anotar un triple de pista a pista Emiliano Lezcano. Aquesta sobre la mateixa botzina i va servir per donar el triomf del Ferro Carril Oeste contra Boca Juniors en el partit de quarts de final per situar el 76  73 final. 
Pako Cruz, escorta mexicà d’aquella època del Montakit Fuenlabrada, va fer un triple de pista a pista contra el Cafés Candelas Breogán de Natxo Lezkano. Aquesta estava una mica més a prop i va servir per forçar una segona pròrroga per l’empat a 82. 
Sergio Llull, conegut pels seus triples mandarines, a 1”3 contra el València Basket. I també es recorda un de Zoran Planinic amb l’Anadolu Efes Istanbul.