Per no passar penúries en un futur, el VPC ha pres una decisió poc popular però valenta. Ha renunciat a allò que s’havia guanyat al camp. La Tercera Federal queda lluny, no només esportivament, amb l’oval amunt i avall, sinó per l’estructura de club. S’haurà de transitar per una època de creixement institucional i estructural per aspirar a aquesta categoria, i el que suposa, d’aquí uns anys.
La directiva ha vist necessari fer aquest pas enrere per fer-ne un endavant d’aquí un temps. Ho ha vist necessari perquè “no ens veiem capaços humanament d’ascendir a la Tercera Federal”, com afirmar el president, Thomas Ginesta. Sobretot amb els júniors, tenint en compte la previsió que alguns d’ells marxin a estudiar fora.
I aquest serà precisament l’aspecte a treballar fonamentalment en els pròxims anys. Incidir en els més joves: “Treballar amb la base, per poder augmentar el nombre de jugadors en totes les categories.” Per aquest motiu també fa una crida perquè els joves s’apuntin a practicar aquest esport.
Enonòmicament també s’hauria de valorar si s’hauria aconseguit el pressupost necessari, perquè “hauríem necessitat molt més, i no sé si hauríem tingut aquesta ajuda”. El que descarta és que en uns anys el club es pugui assemblar a altres del país que han arribat a un grau de professionalització: “No ho veig clar a Andorra per com es treballa amb els esports. No passarà segur en uns quants anys.”
També demana comprensió als seus jugadors i que segueixin mantenint la motivació a la Divisió d’Honor, encara que “no tindran l’objectiu de final de temporada de l’ascens”, però “s’ha d’anar a guanyar cada partit”. Tampoc no podran aspirar a revalidar el Campionat de Migdia-Pirineus, però sí que podran disputar la Copa dels Pirineus, juntament amb la resta d’equips que no es classifiquin per a les fases finals.
El capità ho entén
Dins el vestidor hi ha diferents veus. Unes són comprensives amb la situació, tot i lamentar no pujar de categoria, mentre que d’altres són més crítiques. Josep Magallón, el capità, és dels que ho comprenen. “Per pressupost i mitjans no podem fer aquest pas endavant”, valora, i admet que, en conèixer la notícia, “la reacció dels jugadors va ser d’indignació”.
Estudiant com estan les coses, “penso que la decisió té la seva lògica”, ja que la reestructuració de la federació francesa i les seves exigències “marquen una frontera entre professionalització i amateurisme”. I convida els seus companys que continuïn amb el mateix compromís que van mostrar la temporada passada: “Com a capità els demano que no abandonin el vaixell.” Però també és conscient que hi pot haver baixes perquè “hi ha gent que si no té cap objectiu potser ho deixa”.
De totes maneres, la pròxima temporada no serà cap camí de roses. Tal com està estructurada Honor, “serà més difícil que l’any passat”. L’objectiu serà estar sempre en la part alta de la classificació, cosa que posarà al club “a la part més alta del rugbi amateur”.
La notícia va arribar la setmana de la final
La notificació de la Federació Francesa de Rugbi va arribar al club la setmana en què s’havia de jugar la final del Campionat de Migdia-Pirineus amb el Saint Sulpice. Davant d’una cita tan transcendental, la directiva va decidir no dir res als jugadors. “Aquell no era el moment de dir: deixem-ho”, afirma Ginesta.
Va tardar unes setmanes a dir-ho als jugadors. Tot i ser conscients de la transcendència de la nova normativa, es van posar a “estudiar solucions”. Es va contactar amb el departament de competició de la federació francesa i de Migdia-Pirineus “i ens van dir que no podien fer cap excepció”. Un cop en aquest punt, “vam mirar que hi hagués alternatives”, però no se’n va trobar cap que permetés tirar endavant. Tot i no confirmar-se l’ascens, valora fet l’esforç fet pels jugadors durant la temporada i afirma que “el fet de guanyar l’escut no ens el treu ningú”. Amb tanta reestructuració, en què els clubs potents són els que influeixen a la federació, assegura que “el rugbi francès està passant per un moment difícil”. Els propers anys es veurà si els canvis han estat per bé.
