El xou acaba amb medalla

Sempre ha anat a la seva. Sense estar pendent del que la gent digués d’ell. Va arribar un moment que va triar el xou per davant de la competició. Una qüestió, totalment, econòmica. I, curiosament, va decidir tancar la seva carrera esportiva, lligada durant molt temps a l’espectacle, amb la seva primera medalla FIM, un bronze al Trial de les Nacions amb 42 anys i al costat de dos pilots menors d’edat: Jordi Lestang (16 anys) i Gaudi Vall (17 anys). I aquí va decidir que fins aquí havien arribat els seus 30 anys de relació amb bicicletes i també motos. Sempre acompanyat de les dues rodes. Sense gas i amb gas. 

Tot va començar l’any 1991. Amb només 13 anys, campió del món de bicitrial i dos anys després canvi per la moto per fer trial al costat d’uns jovenets com Adam Raga o Albert Cabestany. Tots ells treballant per lluitar per ser campions del món. El 1999 va arribar el pitjor: dues lesions consecutives trencant-se el lligament creuat del genoll. Dos anys aturat. Sense competir i sense alimentar-se de la seva gran passió. “Un cop recuperat vaig tornar al bicitrial”, recorda Xavi Casas. El 2005, campió del món de bicitrial en l’última prova disputada a Seki (Japó). “Era la meva obsessió. Em volia demostrar a mi mateix que podia ser el millor del món. Hi has d’arribar perquè t’obrin portes. Quan vols ser professional, necessites patrocinadors grans”. 

I aquí va arribar el canvi total per a Xavi Casas. Necessitava diners i va deixar la competició de costat pel xou: pujar la torre Eiffel de París, la de Xangai o el mateix Hotel Hesperia Tower de Barcelona. Va arribar a aconseguir sis rècords Guinness per saltar amb la seva bicicleta a un total de 97 persones en només dos minuts, el 2009 a Madrid. “He aconseguit coses que mai m’hauria plantejat. He anat sumant títols importants i sis rècords Guinness en 30 anys de carrera esportiva. Ara el canvi de vida serà total i tinc un negoci que no té res a veure amb les dues rodes. Això sí, penso tornar-hi”.

Té 42 anys i el mes vinent en farà 43. “Miro els pilots d’ara i alguns d’aquests podien ser els meus fills. M’ho he passat molt bé, però ha estat molt difícil. He fet el que he sentit i també molt pel meu costat”. 

El seu cap mai ha parat quiet. Ha buscat minuts televisius, ja que veia que no es guanyaria només la vida pedalant i saltant obstacles o donant gas. Ho deixa. Ell va arribar al món del bicitrial i el trial sol i marxa amb dos projectes de cracs com Jordi Lestang o Gaudi Vall. “Si no es crea un projecte per a ells acabaran buscant-se la vida en una altra història. Tenen molt de talent i porten el trial molt a dins. Per mi poden estar entre els 10 millors del món. Si vals, arribes”. I què s’endú Xavi Casas? “El creixement personal és el més important per a mi. He passat per moments molt complicats i ara em tocarà aprendre a no ser tan competitiu al món real. Hauré d’afluixar una mica”. Enrere 30 anys relacionats amb el món de l’esport de les dues rodes i també el... xou.