Grandvalira va acollir el primer kilòmetre llançat –la coneguda com la fórmula 1 de la neu–, i el primer al sud d’Europa, a la pista les Antenes de Grau Roig el 2011 amb una cursa FIS, que va ser el test per poder demanar una prova de Copa del Món per al 2012. A partir de llavors va començar una connexió especial amb una gran aspiració sempre entre cella i cella: arribar als 200 quilòmetres per hora. Després de tres anys acollint proves de Copa del Món es va apostar fort amb la creació d’una torre de sortida, única al món aleshores, de 10 metres d’alçada, 16 de rampa i un 37% d’inclinació. Un total de 5.000 quilos d’estructura i 50.000 euros de despesa. El 6 i 9 d’abril, a la pista Riberal de Grau Roig tindran lloc tres proves de Copa del Món, que seran les últimes del calendari, per tant les finals, i on els corredors rebran el famós globus de cristall, molt semblant al que s’entrega als guanyadors en esquí alpí. I no només se celebraran tres proves de la Copa del Món, sinó també la prova única del Campionat dels Pirineus el 2 d’abril, i les federacions francesa, espanyola i suïssa d’esquí aprofiten la competició per encabir els seus respectius campionats nacionals en algunes de les proves de la Copa del Món.
“Els participants ens van dir que el problema de la velocitat l’any passat va ser que la neu estava molt tova i vam pensar demanar la prova més cap a la primavera. De fet, aquestes dates les donen sempre a Vars, però com que nosaltres les vam demanar ens les van donar i el nostre objectiu serà els 200 quilòmetres per hora. Ho aconseguirem aquest any o el vinent”, va assegurar el director tècnic de la Copa del Món de kilòmetre llançat (KL), Nadal Antor.
L’aposta pel kilòmetre llançat (KL) continua sent ferma, tot i ser un esport minoritari. “Hi continuarem apostant perquè hem agafat un prestigi important. Per a nosaltres és un somni poder acollir les finals de la Copa del Món de kilòmetre llançat, on s’entregaran els globus de cristall. A més a més, tenim un lloc privilegiat per a la pràctica de l’esquí de velocitat”, va reconèixer Alfonso Torreño, director de Grandvalira-Nevasa.
Aquesta Copa del Món, la sisena de consecutiva a Grandvalira, tindrà els millors del món, com Valentina Greggio (247,083 km/h), Ivan Origone (254,958 km/h) i el seu germà Simone. Tampoc hi faltaran Klaus Schrottshammer, que és l’actual recordista de la pista Riberal amb 185,19 km/h, i el seu company d’equip, que va ser una revelació el curs passat, Manuel Kramer. El resident a Madrid, l’anglès Jan Farrell, buscarà el top 5 després de canviar d’entrenador.
L’equip espanyol serà liderat per Ricardo Adarraga. El recordista espanyol, amb 240,62 km/h, aspira enguany a arribar a 245 km/h. Actualment resideix a Alemanya, en un poble proper a Karlsruhe, on treballa d’enginyer informàtic i col·labora amb el centre de microtribologia de la societat Fraunhofer i l’Institut Tecnològic de Karlsruhe. “Vaig competir l’any 2011 a la pista les Antenes, i és al·lucinant el que han arribat a aprendre al país d’aquest esport quant a organització. S’han convertit en els millors organitzadors i es mereixen tenir l’entrega dels globus de cristall”, va dir Adarraga, a qui li encanta la pista Riberal. “És perfecta. Molt segura i molt ràpida. Una de les poques pistes amb potencial per arribar als 200 km/h.” Ahir a la tarda va iniciar tres dies d’entrenament per prova la pista mentre els seus rivals competeixen a Sun Peaks (Canadà). “Si quedo entre els deu primers estarà molt bé, i si surt tot bé estaré entre els cinc primers. En els entrenaments a Vars vaig tenir bones sensacions i puc aspirar al màxim”.
Unes finals de Copa del Món d’esquí de velocitat que tenen un objectiu clar: els 200 quilòmetres per hora. Serà aquest any o el que ve? Gran oportunitat perquè es llueixin els germans Origone i també d’altres, i perquè la pista Riberal superi així per fi la seva obsessió i també la seva aspiració.