Ja ho va dir John F. Kennedy... “L’èxit té molts pares, però el fracàs és orfe.” L’ésser humà tendeix, en la seva naturalesa, a l’instint de fugir de la culpa i de la responsabilitat. Això sí, quan les circumstàncies són favorables, en canvi, les persones tendim a involucrar-nos. Volem sumar-nos al triomf. Tots volem ser pares de l’èxit i ningú vol apadrinar un fracàs. El projecte, totalment familiar, de la tennista andorrana Vicky Jiménez Kasintseva ja fa un temps que està aconseguint els seus fruits i només té 14 anys. Qui hi ha darrere de tot plegat? Hi ha dos escultors principals: un ex-tennista andorrà que també fa el paper de pare, és a dir, Joan Jiménez, i un exprofessional del tennis, campió d’una medalla de plata als Jocs Olímpics de 1992 i excapità de la Copa Davis amb Espanya, Jordi Arrese. Ells dos modelen dia a dia la vigent campiona de l’Open d’Austràlia júnior i actualment número 2 del rànquing ITF júnior. 
Els seus pares van creure en ella i van donar-li tot el que tenien al seu abast perquè jugués a tennis. Força curiós en un país on l’esport de la raqueta ha estat sempre deixat de la mà de Deu. Sense instal·lacions per poder-se entrenar i sense gairebé tennistes. Una realitat que Joan Jiménez coneix a la perfecció, ja que ell va ser tennista representant i defensant la tricolor. Ara que venen els èxits tothom s’apropa a Vicky Jiménez i als seus pares. “Jo crec que sentir que el teu país t’estima i et dona suport sempre ajuda. Hem tingut dificultats, però som andorrans i estimem el nostre país. Vam haver de marxar [s’entrenen a Sitges  al Club de Golf Terramar] per algunes mancances per poder entrenar i desenvolupar el tennis que té la nostra filla”, va recordar Joan Jiménez, que té clar que estan fent camí per complir un somni. “Hem obert camí, ja que el repte ha deixat de ser nacional a ser internacional. El que hem de seguir fent és ajudar aquesta nena perquè porti el nom d’Andorra i el d’ella al més amunt possible”. 
La rebuda a Govern fa il·lusió, però per a Joan Jiménez no té cap altre objectiu que rebre un reconeixement. “No ho hem fet per demanar compromisos. Vicky és andorrana i hem tingut les limitacions que hem tingut, però hem fet una cosa molt gran. Hem posat el país a un nivell internacional i esperem que això sigui un abans i un després”. 
La gran preocupació de Joan Jiménez és crear un bon entorn per a la seva filla. “Sempre hi ha mosques sobrevolant, però està tot molt clar. És un projecte sorgit de la família, del seu pare i de la seva mare, i ella sempre ha volgut jugar a tennis i nosaltres farem tots els esforços possibles perquè així sigui”. 
I com està gestionant aquest fenomen tennístic? “La nostra filla no ens deixa de sorprendre mai per les coses que assoleix. Tenim molta il·lusió, estem molt tranquils i hem de ser humils i gestionar-ho tot de la millor manera.” Farà el seu debut com a professional en categoria sènior a Amiens el mes d’abril. Ja ho tenien decidit abans de guanyar l’Open d’Austràlia. “Amb 14 anys ja pot competir i fins ara no podia. Té el nivell i com el té ha de començar a aprendre i saber on estem. Hem de millorar per assolir el nostre somni, que és jugar al màxim nivell”. 
Joan  va apostar fa sis mesos per un ex-tennista professional com Jordi Arrese. Poques aventures com a entrenador. L’última va ser amb Pere Riba. “El Jordi és amic meu i per a mi és una peça important, ja que em deixa fer més la funció de pare, tot i que continuo sent l’entrenador”.
 
La veu d’un exprofessional
 
Jordi Arrese va ser un jugador que va donar sempre la cara. Va ser número 23 del món i ara li toca mostrar el camí correcte a un diamant per polir. “La millor qualitat que li vaig veure a Vicky només veure-la jugar és que és esquerrana, i això és un avantatge. Després que és molt guanyadora, té molt de caràcter i, a més a més, m’escolta molt i és una esponja”, indica Jordi Arrese, que s’entén a la perfecció amb un amic seu que va conèixer al Principat, ja que ell va residir al país i encara té casa a Sispony. “Jo soc exageradament ambiciós i el Joan i la Vicky també ho són. Ara estem treballant per posar un tennis molt més agressiu. No ha de tenir cap pressa. És millor fer un pas enrere i després volar. Està educada amb els valors esportius d’una manera molt important.”
Arrese confia cegament en Vicky. “Ella té coses molt bones per com a mínim dedicar-s’hi i té molt bones condicions, però té només 14 anys i tot el seu tennis encara està per fer. Estem preparats per quan vingui l’etapa més complicada, que podria ser als 16 anys o abans, però hi crec molt en ella i en el seu pare”.
A l’hora de buscar semblances, Arrese pensa que la Vicky és una tennista d’altres èpoques passades i no de l’actual. “Té molt de caràcter i actualment no hi ha tennistes noies que tinguin aquesta mentalitat. Mentalment és molt madura i no tinc por que vagi tot tan ràpid, sinó que per anar tan ràpid em freni a l’hora de fer canvis”. L’escultura cada dia que passa agafa millor forma.  Bones mans i bona matèria primera.
 
Un dia de ‘jet lag’, ‘tour’ per alguns mitjans, recepció a Govern i menjar xocolata per a Vicky Jiménez
 
Va ser un dia complet per a Vicky Jiménez Kasintseva i també per als seus pares, Joan i Yulia. Tots volien veure a la vigent campiona de l’Open d’Austràlia júnior. Té només 14 anys i ho gestiona tot plegat amb molta maduresa. El seu pare i també entrenador i la seva mare mimen molt la jove tennista andorrana. Són els seus guies. Va començar sent un projecte familiar i ho continua sent. Ahir va ser un dia per conviure amb el jet lag, fer tour per alguns mitjans de comunicació del país, una recepció a Govern, però també de menjar xocolata: la seva gran passió. “Quan vaig guanyar l’Open d’Austràlia només pensava en la copa i en el torneig que vaig guanyar...”, va dir Vicky Jiménez, que de fons es va sentir a la seva mare dient: “I en la xocolata”. Somriure còmplice de Vicky i explicació als periodistes per allò que tant li agrada menjar, però que no ho pot fer quan juga tornejos. “Soc fanàtica del dolç. Quan estic jugant m’he de controlar molt, però un dia com avui no passa res”. Pas a pas. Tot just acaba de començar la seva carrera esportiva.