Compte enrere per als Jocs Olímpics de Londres. Algunes delegacions ja han començat a arribar a la capital britànica. La cerimònia inaugural serà el 27 d’aquest mes, però el desembarcament ja s’ha iniciat per raons logístiques i d’aclimatació. Els esportistes andorrans no s’hi desplaçaran fins a dos dies abans, amb les maletes plenes d’il·lusions per complir els seus reptes.
La delegació andorrana es va presentar aquest matí a la seu d’Andbank, mostrant els equipaments de carrer amb què ensenyaran de quin país provenen. Entre els representants del Principat hi ha una barreja interessant, des del més veterà, Joan Tomàs, fins a una adolescent com Cristina Llovera. Entremig es troben Toni Bernadó, Dani García, Hocine Haciane i Mònica Ramírez. A destacar la presència de Tomàs i Bernadó, que participaran per cinquè cop en uns Jocs, una fita que molt pocs esportistes a escala mundial poden dir que han aconseguit. Tomàs ha participat anteriorment a Mont-real, Moscou, Los Angeles i Sidney. Per la seva part, Bernadó ha estat present de manera consecutiva a Atlanta, Sidney, Atenes i Pequín, sempre aconseguint la mínima per mèrits propis.
Aquesta mescla la valora Jaume Martí, president del Comitè Olímpic Andorrà (COA): “Tenim gent d’experiència i altres amb un llarg futur al davant.” El dirigent confia en les possibilitats de tots i, dirigint-se a ells, els diu que “fareu els resultats millors que podreu”. Cada un dins les seves possibilitats. No es pensa ni en medalles ni en diplomes olímpics.
La delegació marxarà cap a Londres el dia 25 amb quinze membres. A més dels atletes hi haurà els tècnics: Abraham Férriz i Joan Ramon Moya (atletisme), Sergi Rayo i Natàlia Meca (natació), Laura Salvans (tir) i Laura Sallés (judo). Com a oficials hi haurà Eva Rodríguez, Jordi Orteu i François García, que és el cap de missió.
Els primers a competir són Dani García i Mònica Ramírez, el dia 29. El judoka ho farà en la categoria de -66 quilos, en què es trobaran 36 lluitadors, dels quals García ocupa la 30a posició per rànquing. I el resultat del sorteig és bàsic, perquè “a Pequín em va tocar el bronze olímpic”. En els últims dies ha reduït la càrrega als entrenaments i ultima la preparació. “En la part física estic perfecte”, així que se centra a “millorar tàcticament i evitar cops i lesions”. Precisament aquest últim aspecte l’ha deixat enrere després de repetir-se durant dos anys. “Ara ja no hi penso.” El seu objectiu el té clar: “El meu primer combat és la meva final olímpica.” Si el supera, n’afrontarà una altra.
Ramírez es llançarà a la piscina per disputar els 100 metres esquena. Últimament ha estat competint més en crol que no pas en esquena, la disciplina en què és especialista. L’any passat es va desplaçar a Barcelona i fa la preparació al CN Mediterrani, un canvi que “ha estat molt diferent” i que espera que doni els seus fruits en un futur. “Potser l’any que ve funciona”, perquè esperava més d’ella mateixa. De braçades no li n’han faltat perquè “és l’any que més m’he entrenat, en quantitat de mesos i sessions”. La fita amb què anirà als Jocs Olímpics és “millorar la marca d’aquest any”, que té en 1.05,63 minuts.
L’endemà entrarà en acció un company seu al Mediterrani, Hocine Haciane. Ho farà en els 200 papallona. Arriba a la cita “una mica carregat i cansat”, ja que suma “onze mesos sense deixar de nedar”. Tot i així, confia en les seves opcions, perquè “el que és complicat és competir bé en competicions importants. I sempre ho he aconseguit”. Intentarà rebaixar els seus 2.05,20. Aquestes seran les seves últimes olimpíades. L’any vinent es retirarà després de participar en els Jocs del Mediterrani, els Jocs dels Petits Estats de Luxemburg i els Campionats del Món de Barcelona.
Cristina Llovera competirà en els 100 metres llisos el 3 d’agost. La seva carrera és un llampec. Per la seva progressió, pels pocs mesos que fa que es dedica a l’atletisme, per la seva edat i perquè és la més ràpida. Va als Jocs amb “la intenció de disfrutar” de l’experiència, tot i ser “conscient que hi vaig amb una wild card”. Provarà de rebaixar la seva millor marca, de 12,70 segons. Els últims dies “m’he estat entrenant fort”, però sap que ha de seguir evolucionant. “La sortida l’he de rectificar molt.” I és que s’ha de retallar el crono com sigui: “La tècnica costa i s’ha de practicar.” Els seus pares han estat olímpics i “m’expliquen les seves experiències”, que segur que podrà aprofitar a Londres.
El més veterà de tots és Joan Tomàs. Fa poc va poder competir a la mateixa instal·lació on disputarà la prova de tir el 5 i el 6 del mes vinent, en una etapa de la Copa del Món. “M’hi vaig trobar còmode. A vegades agafes por d’un camp i allí no em va passar.” Però del que no està gens satisfet és de la instal·lació en si, que “està molt mal equipada”. Aquesta setmana s’entrenarà a Tarragona i el cap de setmana competirà a Mollet. Valorant el futur, veu complicat sumar una sisena participació en els Jocs, perquè “ara anem a entrenar-nos a Tarragona” en quedar-se sense el camp de tir de la Rabassa, cosa que provocarà que sigui “complicat que algú de tir hi pugui participar” en futures edicions.
L’últim a ser protagonista serà Bernadó. Com és habitual, la marató tancarà la competició. Serà el dia 12. El 21 de maig va començar dotze setmanes d’entrenament específics per als Jocs, i va completar entre 160 i 200 quilòmetres per setmana. Ara ha abaixat el ritme per les últimes quatre setmanes. “He pogut preparar-me com volia i em noto bé”, indica l’atleta, que s’ha estat entrenant per “aguantar un ritme per acabar entre 2.20 i 2.25 hores”. Un dels aspectes més importants per a la cursa és la meteorologia. I les previsions, amb molta antelació, diuen que “hi haurà canvis de temps bastant bruscos, passant de la pluja al sol”. Per tant, el seu rendiment “dependrà més de les condicions meteorològiques que de com estigui jo”.
Bernadó pot ser el banderer
La setmana vinent la junta del COA decidirà qui serà el banderer en la cerimònia d’inauguració. Qui més opcions té de ser-ho és Bernadó, a qui es premiaria per la seva trajectòria en els seus cinquens Jocs consecutius.
