Entrevista a Albert ‘Beto’ Company, exentrenador de l’FC Andorra

Albert ‘Beto’ Company, a casa seva i amb la seva família a les Terres de l’Ebre, espera una trucada d’algun club per tornar a agafar una banqueta a Primera RFEF. El de Valls va explicar al Bondia que no té cap retret cap a l’FC Andorra i que coneixia abans de disputar el play-off d’ascens la decisió de fitxar Ibai Gómez com a nou tècnic. Lloa els jugadors, el seu cos tècnic i el club, especialment Gerard Piqué.

Amb ascens a la Lliga Hypermotion o sense ja tenia decidit no seguir a la banqueta de l’FC Andorra o no comptar amb vostè va ser una decisió de club?
Al final, el club pren decisions que són d’un caràcter estratègic i jo aquesta decisió que venia nou entrenador la coneixia de feia setmanes, fins i tot, abans d’afrontar el play-off per l’ascens. I llavors jo ho vaig acceptar. El club pren una decisió i l’únic que et queda és acceptar-ho i mirar endavant.

Va afrontar el tram final sabent que el nou entrenador anava a ser Ibai Gómez i que li havien mogut la cadira?
És així, però no em van moure la cadira. És més senzill, ja que el més beneficiat d’aquest ascens a nivell esportiu és l’FC Andorra, els jugadors i després soc jo. Jo he d’entendre que això és futbol professional i aquestes coses funcionen així. A vegades t’afavoreixen, com va passar en el meu cas, ja que ningú esperava que em col·loquessin al capdavant, i d’altres que et poden arribar, més o menys, a perjudicar, com aquest fet. Un ha de tenir la tranquil·litat i la professionalitat per entendre-ho i acceptar-ho sense cap mena de problema. Jo no faig les coses per una recompensa o una altra, les faig perquè són la meva feina. Jo entenia que havia de ser professional. En cap cas em va condicionar. 

Sempre va dir... ‘Jo no tinc ego de primer entrenador’. Anaven passant les jornades i allò de ser interí va anar desapareixent. I després tot plegat ha acabat amb un ascens a la Lliga Hypermotion. Gens malament per no tenir ego de primer tècnic...
Ha anat molt rodat perquè partíem des d’un avantatge. Tant com el meu cos tècnic havíem arribat al juliol amb l’equip. Ens ha donat cert avantatge i enteníem el que volia la propietat. En altres projectes ja havíem fet coses similars amb l’estil de joc i recuperar aquest ADN de ser combinatius i pressionar a dalt. Ens agrada molt això. 

El que impacta és que un segon entrenador de Ferran Costa aposti per un estil diferent al tècnic de Castelldefels, és a dir, Ferran apostava per un joc més directe i molt allunyat al que volia la propietat i vostè per un altre estil. Estrany, oi?
Ferran creu en un altre tipus d’estil de joc i en aquell moment jo era membre del seu cos tècnic i dins del que suposa les discussions que poden haver-hi entre nosaltres, al final el tècnic és qui mana i nosaltres anàvem a mort amb ell. Evidentment, hi havia molt debat intern i jo no estava només per posar i recollir els cons i en parlaven, i molt, però ell era el líder i qui manava. La resta de cos tècnic, la que es va quedar després de la destitució de Ferran, crèiem molt en l’altra manera de fer i quan hi va haver aquest canvi vam apostar per l’estil que crèiem. De fet, els jugadors reclamaven tenir estabilitat en una idea sigui quina sigui. El futbolista el que necessita és que li expliquin les coses tal com són i que tingui continuïtat en el temps. Quan vam agafar l’equip hem donat pocs cops de timó i no vam penalitzar tant l’error. 

Ja va dirigir equips com a entrenador principal, però ara ha agafat encara més aquest cuquet?
La meva posició, relativament còmoda com a membre del cos tècnic, va fer un gir radical al gener i jo li vaig dir al club que estava al servei d’ells. El mercat i els bons resultats han fet que em tornin a situar a mi com a primer entrenador i si tinc possibilitats de seguir així ho seguiré fent. 

Espera ofertes d’equips de Primera RFEF?
Al final, els entrenadors acabem sent de la categoria on estem entrenant i això no et fa millor ni pitjor. El més normal és que el mercat meu es mogui per aquesta categoria on he entrenat des del mes de gener.

Va agafar l’equip en desena posició, més a prop del descens que de les posicions de play-off, i el va deixar quart i superant un play-off amb el factor camp en contra. S’ho esperava?
És el conte somiat. Si m’ho diuen això al començament aquell mes de gener a El Toralín li hauria dit que estava boig. Els jugadors són extremadament bons i nosaltres sabíem del seu dia a dia i era un avantatge. Podíem anar amb perfil baix, però dins nostre hi havia un coneixement del que estava treballant la plantilla. A l’FC Andorra no et val lluitar per la permanència i el mèrit és que fins a l’avantpenúltima jornada vam tenir opcions d’ascens directe. Això hauria estat una gran fita. 

Alguna vegada va pensar què fa Gerard Piqué apostant pel segon entrenador del tècnic que acaba de destituir?
En la meva primera reunió em van dir que seria l’entrenador principal, de manera temporal, esperant un nou tècnic, però jo soc un empleat del club i em vaig veure amb la capacitat de fer la meva nova feina. Vaig voler ajudar en el que fes falta i finalment em van deixar fins a final de temporada. Em van deixar la joguina a les meves mans i tot un honor.

Ha patit més a nivell personal o ha gaudit més a nivell esportiu?
El patiment personal no ha vingut determinat pel tema esportiu. Hem gaudit al màxim a nivell esportiu i el patiment personal era més per estar lluny de la meva família, estar sol i per menjar-te els mals moments en solitud. Ara ho veiem com un conte de fades quan no ho ha estat.

No li feia il·lusió dirigir l’FC Andorra a la Lliga Hypermotion?
[Somriu] Evidentment. I no només l’FC Andorra, sinó qualsevol altre club. No tinc cap tipus de malestar amb l’FC Andorra i el meu agraïment al club és infinit perquè sense aquella decisió del club al gener jo no estaria com estic ara. No hi ha cap tipus de retret i al contrari,  ens han posat a dintre del cercle. Hi ha decisions estratègiques i l’FC Andorra ha pres una decisió correcta. Han signat un súper entrenador.

Ara ja coneixen ‘Beto’?
Em coneix molta més gent i m’han col·locat al mercat. Les meves paraules cap a l’FC Andorra són d’admiració i quan pugui els vindré a veure juguin on juguin.

En quin grau ha ajudat Gerard Piqué a nivell tècnic i li ha molestat aquesta entrada al vestidor des del seu nomenament?
Qualsevol que entri en les dinàmiques d’un esport col·lectiu professional ja entén que no es pot teleentrenar. Si algú vol fer creure que Gerard Piqué ha estat l’entrenador doncs perfecte i meravellós, però s’estarà enganyant a ell mateix o al mitjà de comunicació que ho publiqui. No té cap mena de sentit. Gerard Piqué és el propietari del club i és una llegenda del futbol mundial i partint d’aquesta premissa és normal que ell indiqui allò que vol veure. I ho hem intentat plasmar. Ell ens ha ajudat amb la seva presència i a fer un rondo. Nosaltres intentem posar el cotxe a 220, però el posa més ell, ja que té un missatge potent. Molts d’aquests jugadors l’han vist jugar a ell.

I també és capaç de posar un vídeo de Manu Nieto caient a terra i parlant sobre com atacar l’espai lliure abans de començar un partit de play-off...
[Somriu] Té aquesta manera de fer les coses i en moments de tensió és capaç de treure aquesta rialla perquè el futbolista al camp se senti millor. 

On va veure que l’FC Andorra anava a ser el curs vinent un equip de segona?
Ja pugem no, però simplement el dia de Tarragona a casa i el del Barça Atlètic a fora veus que l’equip estava en un moment esplèndid. Això sí, vam rebre un cop dur contra el Sestao River perquè ens havien fet la il·lusió d’anar al camp de la Cultural Leonesa a l’última jornada d’aspirar per l’ascens directe. El que sabíem és que seríem molt competitius. I en el partit d’anada de la final de play-off contra la Ponferrada amb l’1 a 1 sabíem que ho anàvem a aconseguir perquè veia les cares. Estàvem convençuts que ho podíem fer. 

Com veu aquest nou projecte que està dissenyant l’FC Andorra per jugar a la Lliga Hypermotion?
Veig un projecte que està establint les bases per establir-se al futbol professional durant molts anys i aquesta és la meta sense renunciar a res. L’FC Andorra, si manté aquesta identitat amb els matisos que els entrenadors li puguin donar, estic convençut que serà un equip proactiu i que vulgui la pilota i que siguin un equip ofensiu. No tots aposten per aquesta manera de fer les coses i, per tant, són un aire fresc per a aquesta competició.

I sobretot que l’entrenador que fitxin s’assegurin que tingui aquesta idea de joc.
Clar. L’FC Andorra, normalment, ha pres aquestes decisions. Hi ha entrenadors que han fitxat que ja són així, però entenc que les situacions són les que són. Jo li deia al Jaume Nogués que l’FC Andorra és molt fàcil fitxar jugadors perquè ha de fitxar per jugar una manera determinada. Quan has de fitxar un 6 ha de ser un 6 i quan vas per un central ha de ser ràpid i que jugui bé la pilota. 

Amb què es queda d’aquesta experiència?
Amb el respecte professional i amb l’amistat personal de tots els membres del cos tècnic, jugadors i que tots treballen a l’FC Andorra. L’ascens depèn més que un futbolista estigui encertat i l’altre no tant. 

Li han trucat molts equips?
El mercat a aquestes altures és difícil. No hi ha massa pressa. Això sí, m’han trucat més que fa un estiu i equips d’aquesta categoria. Això indica el salt que un fa. A les categories inferiors també hi ha talent, i ara m’ha tocat a mi.