Quan les coses no surten com a un li agradarien, apareixen els nervis. Aquests són els que li surten al BC River Andorra, que va perdre un partit que el tenia guanyat. Només li calia sentenciar-lo. El Plasència es va aprofitar de la circumstància per vèncer on no es fàcil per un visitant, aprofitant-se precisament d’aquest nerviosisme i ansietat que es viu a l’equip andorrà, tant a la banqueta com a la pista.

 

Masses desajustos defensius amb els que va començar el River, el que va comportar que el seu tècnic, Joan Peñarroya, no estigués gens satisfet del que estava fent el seu equip a la pista. Portava la iniciativa, però les facilitats que es donaven a la pròpia cistella permetia que els extremenys es mantinguessin sempre a l’aguait, a prop en el marcador. Zamora, encertat en el llançament, acomplia amb la fita de mantenir als seus per sobre. El primer quart acabava 22-17.

La xerrada mantinguda entre temps no va sorgir l’efecte esperat, i el matx es va reprendre amb unes circumstàncies similars, el que va provocar que a punts d’arribar al minut cinc el Plasència agafés avantatge (29-30) i capgirés la tendència que es vivia fins llavors. I precisament va ser quan es va veure per sota, que el River va treure el millor de si mateix. Un parcial de 8-0, amb triples de Matalí i Sànchez i una cistella de dos del mateix Matalí posava el 39-34. Holmes també es va animar des de la línia de 6,75 metres. Dos tirs lliures de Sánchez, una opció que l’equip al complert va tornar a desaprofitar un partit més; i una safata final de Rueda en el darrer instant va fer anar als vestidors amb l’electrònic marcant 44-40.

En les darreres jornades el River no està fresc. No se li veu aquella alegria d’inici de temporada, on a més de realitzar bon joc durant bona part de minuts, guanyava de forma clara. El partit contra els extremenys tenia similituds amb el darrer disputat a casa, davant el Prat-Joventut. Era capaç d’escapar-se en el marcadorr, però ell mateix permetia que el rival s’acostés amb perillositat. En els dos primers quarts es va comprovar i el tercer no va ser excepció. Dues cistelles de Holmes i Sánchez posaven el 60-50, però en un tres i no res el Plasència ja s’havia posat a quatre. Sort que un triple de Ros tancava el quart, amb el que s’arribava al 63-56.

Semblava que el River tenia assegurada la victòria quan a poc més de tres minuts manava de 12 (74-62). Però llavors va sorgir la pitjor versió d’aquest equip. Poca precisió i masses facilitats al rival. Un triple de Bustamante posava un perillós 77-74. Peñarroya va demanar temps mort, però no se li va concedir, i aquí va començar tot. En la següent jugada el River va perdre la pilota i Martínez materialitzava un nou triple, portant l’empat. Llavors sí que es va concedir el temps i les continuades protestes del tècnic als àrbitres i la taula va comportar una tècnica a pocs segons pel final. Bustamente va encertar en els dos tirs lliures. Els extremenys treien de banda i tenien el matx a la butxaca. Però Barceló perdia l’esfèrica, recuperant-la Holmes, llançava un ràpid contraatac i assistia a Santamaria que encistellava en una safata sobre la botzina. En la pròrroga el guió va seguir igual. Al River li faltaven idees i només anotava de tir lliure, pel que la derrota es va acabar produint.

Després del partit, molt afectat per la seva actuació en un moment decisiu que podia haver comportat la derrota, Peñarroya va demanar disculpes pels seus actes per “una situació en la que m’equivoco molt”, però també va voler ressaltar que el responsable de la taula que havia de permetre que es realitzés el temps mort “no me l’ha donat”, una situació que lamenta perquè “no es pot tenir un error garrafal tant greu”, ja que “s’està jugant amb l’esforç d’un club”. De totes maneres remarca que el matx l’han perdut ells mateixos: “És un partit que l’hem tingut dominat, però en els últims tres minuts en hem aturat” i assenyala que en un futur proper “podem i hem d’estar molt millor del que estem”.