Perplexitat, desmesura, bestiesa, vergonyós o aberrant. Aquestes són algunes de les afirmacions i qualificatius que sorgeixen sobre la sanció de l’entrenador de l’FC Andorra de futbol sala, Carlos Sánchez, de tretze partits, únicament per donar alguna instrucció als seus jugadors des de la graderia quan estava sancionat.

 

Per Joan Peñarroya, tècnic del BC River Andorra, la sanció “em sembla una autèntica bestiesa” per la quantitat de partits pels fets que s’especifiquen, encara que la normativa no permeti donar instruccions en aquests casos: “És desmesurat. Alguna cosa falla. No pots posar tretze partits de sanció per una cosa així. N’hi ha d’altres que es passen molt per sobre i tenen molt menys càstig. La normativa deu dir això, però està molt mal feta.”

Del mateix club, però de l’equip de futbol, els esdeveniments es veuen de la mateixa manera. “És una aberració i una vergonya”, no dubta a exposar el tècnic de l’FC Andorra, Justo Ruiz, que admet que “no entenc” la desproporció. En el món del futbol “no recordo una sanció així” per uns fets com aquests i es pregunta, davant d’esdeveniments més greus, quina seria la resposta: “¿Què faran quan hi hagi una agressió?”

Qui tampoc no veu motius per arribar a rebre aquest correctiu és Lluís Hillaire, entrenador del CV Andorra. “És vergonyós. Una cosa és que salti a la pista, que vagi a buscar els àrbitres o que intenti agredir algú. Llavors la sanció ha de ser exemplar. Però una altra de ben diferent és donar unes instruccions”, indica, i remarca que “estem d’acord que hagi pogut infringir la normativa i pugui tenir un càstig, però no d’aquesta proporció. Està fora de lloc. Al futbol hem vist exemples d’utilitzar telèfons i auriculars”.

El tècnic de l’Andorra HC Cevalls, Juan Sebastián, indica que en el reglament d’hoquei patins “si m’expulsen puc estar-me a la graderia i comportar-me com qualsevol altre aficionat”. Fins i tot en els temps morts pot donar instruccions als jugadors sempre que aquests siguin a la zona de la banqueta. Si es fa en una altra part de la pista, el capità és expulsat. La sanció al seu company de professió li sembla “molt estranya i exagerada. Primer s’ha de filar molt prim per saber el que està dient. I després, si només estava parlant, sense insultar a ningú, no veig que sigui una acció per tenir un càstig així”.

Sebastián exposa que potser els àrbitres “l’hi tenien jurada d’un altre partit” i destaca que només “entendria una sanció així en el cas que un jugador li obrís el cap a un altre”.