Empremta de precocitat

Empremta de precocitat. Vicky Jiménez, de 16 anys, 3 mesos i cinc dies, va guanyar el seu primer torneig professional amb l’ITF W25 d’Aparecida de Goiânia (Brasil) i va superar d’aquesta manera una tennista que actualment està marcant diferències, la nord-americana de naixament, però catalana per via paterna, Paula Badosa. L’espanyola va guanyar el seu primer torneig professional ITF als 17 anys, 7 mesos i 20 dies i ho va fer el 2015 a Denain (França).  Amb la victòria a Brasil, Vicky puja fins al 296è lloc del rànquing WTA. Per tant, un ascens de 82 llocs. A més a més, és la segona jugadora menor d’edat del rànquing WTA i només la supera l’última tennista prodigi, Coco Gauff. La nord-americana, amb 17 anys, és la número 21a del món.

 

TOP-10 DE PRECOCITAT WTA

Cori Gauff, més coneguda esportivament com a Coco, va ser l’última tennista precoç del tennis. Un esport farcit de campiones adolescents que van refrendar després amb més o menys fortuna aquest enlairament tan primerenc. El 2019, la nord-americana, de 15 anys i set mesos, es va situar com a novena tennista més jove a guanyar un títol WTA. Un rècord de precocitat que està en possessió de la també nord-americana Tracy Austin que el 1997 va vèncer en Portland amb només 14 anys i 28 dies. De fet, entre les 10 campiones més joves de la història cinc són nord-americanes i les tres van arribar a ser número 1 del món: Monica Seles, Jennifer Capriati i Tracy Austin.

Moltes d’elles van ser Top-10, a excepció de la croata Mirjana Lucic-Baroni, va ser 20a com a millor rànquing, i també Coco va tenir com a millor posició la 19a i actualment és la 21a. Això sí, Seles, Austin, Capriati i Gabriela Sabatini van ser les úniques que van acabar les seves carreres amb algun títol del Grand Slam. 

La desena és l’alemanya Anke Huber, que va ser campiona de Schenectady el 1990 als 15 anys, 8 mesos i dos dies. 

D’aquestes 10 raquetes prodigi, Seles, la setena més jove a guanyar el primer WTA als 15 anys, 4 mesos i 29 dies, va ser la que va completar la carrera més exitosa, ja que va guanyar 53 títols, nou Grand Slam, i el primer va ser un Roland Garros amb només 16 anys i 189 dies. Un rècord de precocitat i que li va treure a Martina Hingis per només 12 dies quan va guanyar l’Open d’Austràlia als 16 anys i 177 dies. Això sí, la suïssa continua sent la tennista més jove de tots els temps en arribar al número 1 del món als 16 anys i 182 dies i Capriati va ser la jugadora que va entrar abans al Top-10, als 14 anys i 214 dies.

Vicky té l’oportunitat aquesta setmana d’entrar dins d’aquest grup selecte al Torneig de Montevideo, un WTA125 amb els seus 16 anys i 3 mesos. Dimarts, Vicky va eliminar a la cap de sèrie número 1, la brasilera Beatriz Haddad Maia, de 25 anys, i a més a més, va guanyar per primera vegada a una Top-10 ja que la tennista de Sao Paolo ocupa la 81a posició WTA. Aquesta és la sisena victòria consecutiva de Vicky i a quarts de final s’enfrontarà a  l’argentina Maria Lourdes Carlé, de 21 anys i 224a del món. 

 

NO TOT SÓN FLORS I VIOLES

Coco va ser l’última noia que va batre rècords de precocitat en el món del tennis, però no tot han estat flors i violes per la nord-americana. L’any passat es va sincerar a través d’una carta escrita a cor obert on va reconèixer haver patit molt en la transició cap a l’elit. Els fantasmes li van aparèixer. “Lluitava per tractar de saber si això [dedicar-se al tennis de manera professional] era el que realment volia. Sempre vaig tenir els resultats. Aquest no era el tema. El tema era que no gaudia fent el que més estimava. Em vaig adonar que necessitava jugar per a mi i no per a altra gent. Durant un any vaig estar realment deprimida”, va escriure. El costat fosc de l’elit. Quan un és un esportista més madur és més fàcil que un tiri endavant, però quan és jove i ha tingut un èxit molt gran és més vulnerable.