Entrevista a Xavi Casas, pilot de trial amb l’equip Sherco

De campió del Món de bike trial i una col·lecció de rècord Guinness al Campionat del Món de trial amb 37 anys. Li agraden els reptes i aquest n’és un més. El pilot competirà a la categoria TR2 amb l’equip Sherco, el mateix d’Albert Cabestany o el campió d’Europa júnior, Miquel Gelabert. La seva primera prova al Campionat del Món serà a Camprodon el 13 i 14 de maig.

Campionat del Món de trial... ¿Sona bé?
Sí. L’objectiu és arrencar al mes de maig i fer tot el Mundial. Ara estic mirant si puc fer el Campionat d’Espanya o alguna prova més per agafar ritme ja que només fer el Mundial sol són vuit carreres i per algú que ve del món de la bicicleta és millor fer altres campionats. Estem mirant a nivell de pressupost si arribo a fer dos campionats seguits i si puc faré el Campionat d’Espanya i el del Món.

¿És el primer andorrà que farà tot el Campionat del Món de trial?
Jo crec que sí. En la categoria TR2 on competiré jo has d’entrenar a diari i has de ser un professional. Evidentment, en aquests país els recursos són justets perquè algú s’hi vulgui dedicar i jo vinc de buscar-me la vida per aquí o per allà. Tinc la sort de tenir tancat el 70% del pressupost, però encara em queden sis mesos per aconseguir-ho. Anem per bon camí.

¿Quant necessita per fer una temporada al Campionat del Món?
Per passar un any com a professional són 150.000 euros. Per el Mundial i per tenir també una persona al meu costat fent de mecànic. D’aquí a un mes, segurament, ja el tindré. Tots els desplaçaments meus i d’ell i després el que em quedi a mi per viure de professional. La sort que tinc és que Sherco em dóna la moto, el material, porta la moto a les proves... Amb moto només se te’n van 40.000 o 50.000 euros a l’any. El pressupost de Toni Bou és 100 vegades més gran que el meu, però desgasta menys la moto que jo. Tenir Sherco al darrere em permet tenir una moto competitiva i ara em falta acabar de tancar quatre cosetes.

¿Per què torna als orígens?
M’ho preguntava molta gent quan estava a la bicicleta i sempre responia que estaven bojos. És com si a un jugador de futbol sala li demanés de posar-se al Camp Nou a jugar. Sap jugar amb la pilota, però no sabrà col·locar-se. Jo el mateix. Torno al trial després de 20 anys. Coses de la vida... Vaig parlar amb Sherco i m’ho van proposar per la tècnica de la bicicleta. He estat un any provant i ara vaig al Mundial directe perquè sinó a Sherco no li interessa. Estic al nivell per competir. M’hi veig amb cor. Al trial o puges les pedres o et faràs mal. Al 2018 ja aniré a buscar resultats. El primer any sempre és un any de transició perquè et coneguin i intentar guanyar-te el respecte. Quan tens pes ja comences a estar en fase més capdavantera. 

¿Com se sent?
Amb unes ganes boges de guanyar el Mundial, com sempre. Si competeixo en algun esport és perquè crec que a la llarga puc ser al capdavant. Per guanyar el Mundial en bicicleta vaig estar 15 anys i per ser als llocs capdavanters en dos anys serà factible. Em veig en dos anys disputant un podi. Jo entreno com si tingués 17 anys i volgués arribar a la categoria màxima. L’evolució ha estat molt bona ja que només fa cinc mesos que estic a dalt de la moto. Em falta conducció, però la tècnica em surt força bé. Ara entreno amb pilots de qualitat i no desentono pas. Toni Bou és el Messi del trial i jo cada dia noto que vaig millorant cosetes i em motiva com un xaval de 17 anys. 

¿Què significa poder entrenar amb tot un campió del món com Toni Bou?
Ens coneixem des de petits amb el Toni Bou... Fa les coses amb una senzillesa brutal. Té talent innat, després porta la moto com una bicicleta i arribar a aquest nivell en els propers cinc o sis anys ningú s’aproparà a ell. Sempre li demano consells i t’aconsella amb molta facilitat i aprens molt. Poder tenir el Toni Bou a prop és un avantatge. Només mirant ja fas... Hi ha molta confiança i li puc demanar tot tipus de consells. A més a més no som rivals i no hi ha problema de rivalitats. 

Amb 37 anys és el pilot més veterà del Mundial, ¿oi?
Guanyo el Fuji [Takahisa Fujinami] d’un any i Raga [Adam] un any i mig menys que jo i el Cabe [Albert Cabestany] un menys que jo. Els quatre millors del món, menys el Toni Bou i el Jeroni Fajardo, són de la meva edat més o menys i en bicicleta el millor del món té 23 anys, per exemple. La moto no és tan física com la bicicleta i un veterà pot aguantar millor. L’experiència és un grau en motos.

¿Li fa il·lusió poder competir a Andorra?
Sobretot al 2018 que podré gaudir més [somriu]. Em fa il·lusió que la gent i els meus amics em vegin. M’agradaria fer un bon resultat aquí. La motivació és doble. L’edició del 2016 vaig fer podi de la meva categoria. Va ser divertit, però sense cap tipus de motivació. No és el mateix fer totes les proves del Mundial i competir aquí. Amb tota seguretat un expilot professional tornarà a córrer en la meva categoria i això motiva.

¿Quins pilots hi haurà en el seu equip de Sherco?
Albert Cabestany és el número 1 i després el Miquel Gelabert [campió d’Europa júnior 2016]. Aquests són Sherco Espanya, però és categoria GP. En TR2 hi som jo i el germà de Miquel Gelabert, Aniol. Tenen molt de nivell i bona moto. Jo necessito una moto molt agressiva per fer-ho tot molt aeri.