Diari digital d'Andorra Bondia
En el nom del pare... i del fill
En el nom del pare... i del fill

En el nom del pare... i del fill


Escrit per: 
Víctor Duaso
Òbviament el futbol és una passió que es transmet de generació en generació. Hi ha molts casos on el pare ha transmès la seva passió al primogènit. Emular els pares al terreny de joc i fer una carrera –alguns humil i d’altres amb més aspiracions, amb la pilota–. El futbol, en el cas dels Silva, transita per les venes. El porten a la sang. Fernando Silva, retirat el 2016, va veure com un menudet Pau veia els seus partits amb la selecció o també en els nombrosos clubs on ha militat un exinterncional amb 51 partits amb la selecció. Aquest marrec s’està fent gran i ja té 15 anys. El seu pare es va enfundar per primera vegada la samarreta de la selecció un 12 de febrer del 2002 en un amistós contra Espanya sub-21. Fernando Silva, nascut a Barcelona, tenia només 24 anys i en feia tres que havia arribat al país per jugar amb l’FC Andorra procedent del Badajoz B. Es va casar amb una andorrana i va poder complir un somni com a futbolista amateur: jugar contra els millors. El seu fill, Pau, encara no havia nascut. Primer va arribar una noia que ara té 18 anys i després Pau. Disset anys després, un altre Silva s’enfundarà la samarreta de la selecció. S’estrenarà amb la sub-16 que dirigeix un excompany i un bon amic de Fernando, Òscar Sonejee, i jugarà divendres en el Torneig de Desenvolupament UEFA a Riga (Letònia). És difícil saber qui està més feliç, el pare o el fill. La saga Silva continua.
Fernando Silva té 41 anys i segueix lligat al futbol després de retirar-se el 2016 amb l’equip del seu poble, el Peña El Valle Montijo. Allà entrena un equip cadet de primera autonòmica i potser la temporada vinent fitxa pel club on juga el seu fill Pau, el Flecha Negra de Badajoz. El jugador andorrà ha jugat aquesta temporada amb el Cadet A de divisió d’honor, tot i tenir edat i haver fitxat pel Cadet B de primera autonòmica. La seva posició no té res a veure amb la del pare, ja que és un migcampista complet de toc, arribada i lluita. També ha tastat la posició de defensa central –l’última que va ocupar el pare amb la selecció– i la de lateral dret. “Ell és millor que jo tècnicmanet. Jo era més un jugador de pundonor i batalla. Ell amb la pilota als peus té un bon tracte. Només s’assembla a mi en el fet que té millor físic. És més complet, però encara queda molt”, va assegurar Fernando Silva des de l’aeroport de Barcelona, abans de volar cap a Riga i viure en directe el debut oficial del seu fill amb la sub-16. “Sempre m’agrada veure’l jugar i per sort tinc una feina que m’ho puc permetre. M’agrada gaudir d’ell i ell també li dona molta importància que jo estigui”. 
L’exdavanter de la selecció, que va jugar l’última etapa de defensa central, va ser el primer entrenador de Pau amb l’equip del poble on viuen des de fa anys, el Peña El Valle Montijo. Allà el va entrenar en categoria infantil, tot i que Pau era d’edat aleví. “La convocatòria de la selecció sub-16 ens ha agafat molt per sorpresa. No ens ho esperàvem i ell està molt il·lusionat. Per a mi serà el debut somiat, ja que té com a entrenador un bon amic com Òscar Sonejee. És el tècnic perfecte per a la seva estrena. Em fa gràcia perquè em diu que l’Òscar s’assembla molt a mi i diu que som iguals dirigint l’equip”. 
Pare i fill són futboleros. Fernando Silva li ha transmès quasi sense voler la seva gran passió. “És una gran alegria per a mi que jugui amb la selecció. Ell té passaport, però fa anys que vam marxar a viure a Extremadura. El porto veient jugant de petit i ja se li veien maneres. L’únic consell que li dono és que visqui el moment i que aprofiti tot el que li passi”. A més a més, Fernando Silva, tot un rodamón del futbol amateur, sap en tot moment els secrets del futbol. “Sabem que no tenim cap Messi a casa. La meva dona i jo som molt autocrítics i sempre li diem que com ell hi ha 200 milions de jugadors. Jo vaig arribar al futbol amb molt de treball i constància i només li dic que continuïi treballant sent ell mateix, que tot arribarà. Si somia jugar amb l’absoluta? I tant!”
Català de naixament, totalment extremeny i molt sentiment andorrà que li ha traspassat la seva parella, Mariola. Viurà de ben a prop el debut del seu fill Pau. Només té 15 anys, però molta ambició després de veure molts partits del seu pare a la graderia. “M’agradaria veure’l jugar al Principat d’Andorra amb la samarreta de la selecció... Estic gaudint moltíssim després d’un temps desconnectat a nivell de selecció”. 
De fet, Fernando Silva es va retirar als 39 anys i ho va fer en silenci. Un jugador, que tant jugava de davanter com de defensa central, i que ho va fer en 51 partits. Ara té el seu fill Pau seguint els seus passos.
 
FOTOS: ZIMBIO / FACEBOOK
Número de vots: 31
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic