Entrevista a Javier Saviola, exjugador de futbol i actualment al Sideco FC Encamp de futbol sala

Javier Saviola, exdavanter del River Plate, FC Barcelona, Reial Madrid o Benfica, entre d’altres, es va retirar del futbol professional el 2016 i fa tres anys viu al Principat amb la seva parella, Romanela Amato, i els seus dos fills, Julieta i Fabricio. Als seus 38 anys forma un binomi espectacular amb un altre incombustible, l’andorrà Juli Sánchez, al Sideco FC Encamp. Viu el confinament amb un ull a Madrid, on resideix la seva mare.

 
Com porta aquest confinament per la crisi sanitària per la Covid-19?
Com la resta de gent... Intentant ser prudent, prenent moltíssima precaució i després també estem molt amb els fills. Faig esport amb una màquina de fer rem que em vaig comprar abans de començar el confinament i d’aquesta manera em mantinc una mica actiu. El més important és que amb els nens estem molt concentrats amb les activitats escolars que ens envien. Estem molt a prop d’ells fent aquestes tasques de les classes virtuals amb l’Àgora. Així continuen aprenent, tot i que els va costar adaptar-se al principi, ja que no entenien per què no anaven a classe i ho feien tot virtual. Els vam explicar què està passant i així entenen més la situació. Hem donat amb la tecla amb ells.
 
Personalment, com ho està vivint tot plegat?
Ho visc amb molta sorpresa, com la resta de gent. El món no estava preparat ni tampoc sabia que una pandèmia ho aturaria tot. Que ens deixaria tancats a casa, que estigui morint tanta gent. Toca aprendre que quan estem lliures i fent coses gaudir-les i no deixar les coses per a altres dies. Després passen coses com aquestes i trobes a faltar aquells bons moments, és a dir, sortir, compartir amb amics, fer coses a l’aire lliure. A la humanitat tot això li farà pensar... Quan estàs vivint, el millor és gaudir la vida. Estem passant una situació atípica i que mai havíem viscut. 
Per això és més complicat per a tots el dia a dia, perquè no sabem com l’hem d’afrontar. També és veritat que hi està havent molt bona predisposició de gran part de la gent. Especialment dels metges, que ens hem de treure el barret amb ells. De la gran quantitat de metges, sanitaris, infermers i infermeres i zeladors i resta de gent de l’hospital i les residències, que fan una feina espectacular dia a dia i es juguen la vida. Tothom ho està veient i és bo que tothom sigui conscient per després donar valor a tot el que fan.
 
Vostè que ha estat un jugador molt reconegut: ha jugat en dos dels ‘grans’ de la Lliga espanyola i ha estat un ídol per a molts joves, veu exagerada aquesta consideració quan tothom comprova la feina que estant fent els metges amb aquesta crisi sanitària? 
Estic totalment d’acord amb aquesta reflexió. Ara mateix el més important són els metges que estan lluitant cada dia i cuidant de la gent que pitjor ho està passant amb el coronavirus. Ells saben que corren perill de contagiar-se i segueixen estan allà al peu del canó. Els importants són ells. El més important és salvar vides. A nosaltres, ja que ens segueix molta gent, és donar exemple i que la gent vegi que prens precaució i que estàs a casa fent cas a totes les recomanacions.
 
A més a més, aquesta pandèmia s’està enduent la vida de persones que vostè coneix, com per exemple l’ex tècnic de l’FC Barcelona, Radomir Antic...
Nosaltres aquí no estem com si estiguéssim en un altre planeta. Ara mateix estem tots al mateix lloc. Som gent normal i la gent que em coneix ja sap com soc. Sempre vaig amb l’educació per davant, humilitat. Això és sempre el que m’ha caracteritzat i el que m’han ensenyat els meus pares. Quan passen coses així és bo que també els teus fills vegin com de complicat està tot. Jo a Radomir Antic el vaig tenir sis mesos d’entrenador al Barça. Vaig tenir molt bona relació amb ell i esportivament em va donar moltíssim. Em va deixar molt trist la seva mort. Va ser un gran tècnic i una persona molt humana.
Té amics a Barcelona i també a Madrid, dos llocs on el coronavirus està fent estralls. Està especialment preocupat?
La preocupació és de tots, i no només meva. Quan veus que està morint tanta gent o d’altres que estan infectats i estan patint molt això t’entristeix molt. El que em posa realment trist és veure tanta gent indefensa i també que aquest virus ataqui gent tan gran d’edat.
 
Preocupat per la seva mare, Mary Fernández, que viu a Madrid i és factor de risc?
Li truco cada dia per parlar amb ella i intentar tenir-la animada i també perquè parli amb els seus nets, que li cau la bava amb ells. Parlar amb ells li dona una força molt gran. Això sí, hi estic molt a sobre, i durant molta estona, perquè estigui bé ella anímicament i també perquè se senti acompanyada. 
 
Aquí al Principat hi ha molt argentí i molts d’ells s’han quedat atrapats al país en l’inici d’aquesta crisi sanitària. Com ho viu sent del mateix país que vostè?
Ho he sentit, sí. És una situació difícil. Tant de bo puguin trobar una solució. Espero que estiguin bé. Aquest és un país que sempre ha ajudat la gent i segurament els cuidaran bé. Toca esperar el moment perquè puguin retrobar-se amb la seva gent.
 
Parlant del Principat, quina és la seva opinió sobre la gestió que està fent el país d’aquesta pandèmia?
La veritat és que m’està agradant com s’està fent. Molt ben organitzat i com actua la gent que mana al país. La gent ha pres una dimensió de tot plegat increïble. S’ho han pres de manera molt seriosa. Nosaltres fem la compra per internet la gran majoria de vegades perquè no m’agrada córrer perill i sobretot no contagiar-nos.
 
FOTO: INSTAGRAM