Entrevista a Julen Lobete, davanter de l’FC Andorra

Julen Lobete (Lezo, 2000) tornarà a jugar un partit a la segona divisió espanyola després d’un any cedit a l’RKC Waalwijk pel Celta de Vigo. Diumenge, a les 22 hores, l’FC Andorra visita Butarque per enfrontar-se al CD Leganés. El davanter, format a la Reial Societat, té molta ambició i no defuig a l’hora de parlar d’un possible ascens a primera.

Després de jugar a l’Eredivisie, la primera divisió holandesa, amb l’RKC Waalwijk, torna al futbol espanyol. Ganes de diumenge?
Més que d’aquest diumenge, del que tinc ganes és que comenci ja la lliga, el més interessant, que és per al que ens estem preparant. Volem gaudir al màxim. A l’equip se’l veu amb moltíssimes ganes. Crec que serà una temporada molt bonica i que aconseguirem els objectius que ens proposem. 

Trobava a faltar el futbol espanyol?
Sí. L’any passat hauria pogut jugar a segona divisió, però al final vaig acceptar la proposta de l’RKC Waalwijk de la primera holandesa i vaig gaudir d’aquesta experiència al màxim. Això sí, he trobat a faltar el futbol espanyol. 

Què el va animar a decidir-se pel futbol holandès?
A l’Eredivisie hi ha molt de ritme. Físicament és una lliga molt dura i per a un jugador jove  i créixer és un lloc ideal. Per a un xaval de 22 anys com jo és una competició molt bona i molt recomanable. 

Va aprendre molt?
Moltíssim. A nivell personal, a viure sol, i a nivell futbolístic també vaig aprendre molt perquè és un futbol molt més físic, a l’hora de jugar hi ha equips molt bons, el Top-7 juga molt bé... Hi ha bons estadis, bona afició i això és molt important per jugar i per aprendre. 

La temporada passada, l’FC Andorra, un recent ascendit a segona, va acabar setè. Quin ambient es respira en aquesta nova plantilla?
Hem parlat dels objectius, del que volem tots i del que també ens agradaria... Estem amb una il·lusió de fer grans coses i volem seguir creixent com ho fa el club cada any. Recordo encara quan vam jugar contra ells en el play-off d’ascens amb la Reial Societat B i era el primer any que intentaven ascendir. Al següent ja van pujar i a l’anterior van acabar setens. I aquest any? No em vull mullar, però estaria molt bé jugar el play-off i lluitar per pujar. Deixo clar a l’afició que serem capaços de fer moltes coses.

Amb l’RKC Waalwijk va jugar amb un davanter alt al seu costat i vostè de segona punta. Com es veu jugant aquí?
Jo allà tenia un joc molt més mòbil. Queia a banda i m’agradava molt el fet d’estar lliure sobre el terreny de joc. Aquesta temporada podrem jugar amb dos puntes com ho vam fer en l’últim amistós contra el Girona i ens va sortir bé. Això sí, si em toca jugar en solitari a la posició de davanter també ho faig bé i m’agrada. Eder Sarabia, el tècnic, ja decidirà i tocarà adaptar-se a tot el que digui.

El curs passat, la davantera va estar formada per Sinan Bakis i també Carlos Martínez. Nota pressió per substituir-los?
Vaig veure alguns partits de l’FC Andorra perquè aquí tenia dos excompanys com Petxa i Germán Valera i a mi m’encantaven com jugaven Bakis i Carlos. Sigui com sigui, no tinc cap pressió de cap tipus. Vinc aquí a fer el que jo sé. 

Jaume Nogués, en la presentació oficial de vostè, va dir que el seu fitxatge era un “vell desig”. Li va agradar sentir-ho?
Sí. Em va agradar molt sentir-ho. De fet, hem parlat molt i l’any passat ja vam estar en contacte. Aquest estiu en la primera reunió amb Eder i Jaume ja li vaig dir al meu representant: ‘Anem allà, segur i no farem més reunions amb ningú’. Ho vaig veure claríssim i no vaig dubtar. També vaig parlar amb Petxa i Germán i em van aconsellar. Em va anar bé per saber el que em trobaria. A més a més, Petxa repeteix.

Li hauria agradat seguir a l’Eredivisie?
Vaig poder repetir un any més, però volia tornar al futbol espanyol perquè el trobava a faltar i m’agrada.

Va deixar la Reial Societat, un lloc en el qual es confia molt en els jugadors joves, per  marxar al Celta,, on encara no ha debutat. Sent què s’ha equivocat?
Jo crec que vaig encertar. Vaig decidir això per créixer. A la Reial Societat sempre li tindré una estima molt gran perquè m’ho han donat tot. Imanol Alguacil, que és un dels millors entrenadors que he tingut, em va ajudar molt,  com també Xabi Alonso, però a la Reial Societat ja hi havia molts davanters i jo, com que soc jove, ja quedava tot molt gran. El Celta es va llançar i no vaig dubtar-ho. Tinc un bon projecte al davant. Jo vull jugar amb el Celta a primera divisió i vull triomfar allà. 

Des del Celta han parlat aquest curs amb vostè?
Parlava amb Juan Carlos Calero, que és el director esportiu, després de jugar algun partit. 

Va tenir Xabi Alonso d’entrenador, Imanol Alguacil i ara a Eder Sarabia. En què s’assemblen?
Saben motivar els jugadors. Et motiven al màxim. Et donen la confiança per jugar amb desimboltura. Són molt propers i si t’han de dir alguna cosa ho fan.

Primer rival, el Leganés... Com veu el primer partit?
És un rival molt dur. Juguem a Butarque. Nosaltres donarem el màxim i tant de bo puguem treure els tres punts per començar bé la lliga. Allà, hi tinc un amic jugant, Arambarri, i el veuré perquè és central i me’l menjaré [somriu].

Tots els jugadors que arriben a l’FC Andorra destaquen l’aposta futbolística perquè és atractiva. Si agrada a tots perquè no tots els equips juguen així?
Bona pregunta. El projecte i la manera de jugar de l’FC Andorra és molt bona i tenen les coses clares. I això és el que atrau ara molts jugadors, perquè s’està veient que és un projecte atractiu. 

És a dir, us divertiu... D’això es tracta, oi?
Per això mateix, i el més important és que es diverteixi l’afició quan estem jugant, però cada entrenador i cada equip tenen els seus pensaments.

En quin jugador es fixava?
A mi m’agrada molt Toquero. Per això celebro els gols com ell.

Us parlen aquí de pujar a primera?
No et diuen com pujar sí o sí. El més bonic seria pujar, està clar. Sí que ens ho hem plantejat. I si pugem... tant de bo.

Del Manchester City a l’FC Andorra

El 2012, Pablo Moreno va canviar el Ciudad de Granada per La Masia de l’FC Barcelona. A les categories inferiors del club blaugrana va marcar més de 200 gols i va ser internacional sub-16. Quan li va tocar fer el salt al juvenil, el davanter andalús va acceptar la proposta de la Juventus de Torí. Els italians van pagar tres milions d’euros per ell i li van signar un contracte per a tres anys. Va arribar a anar convocat pel primer equip a les ordres de Massimiliano Allegri en un partit contra el Genoa, però el segon any amb els italians, el Manchester City va pagar 10 milions d’euros per ell. Va fitxar pels citizens amb 18 anys, però va estar cedit dos anys al Girona. Allà va assolir l’ascens a primera divisió i va marcar tres gols a segona. L’estiu passat va rescindir el contracte amb el City, que l’unia fins al 2024, i va emigrar cap a Portugal per jugar amb el Marítimo. Els portuguesos van descendir i el davanter, convertit ja en extrem, no va marcar cap gol en 22 partits. Això sí, va repartir dues assistències. Ara el fitxa l’FC Andorra per jugar d’extrem i en cap cas arriba per substituir, lògicament, Sinan Bakis. L’home gol encara no ha arribat. 
El granadí, de 21 anys, signa per a les dues pròximes temporades i es converteix en l’onzè fitxatge del nou projecte. Eder Sarabia no podrà comptar amb ell per diumenge en el partit contra el Leganés de la primera jornada de la Lliga Hypermotion.