Entrevista a Xavi Areny, esquiador de muntanya de la Federació Andorrana de Muntanyisme

Xavi Areny es va estrenar aquesta temporada amb una vuitena posició a l’esprint de la Copa del Món d’esquí de muntanya a Wanlong (Xina) i abans va ser 30è a la prova vertical. El massanenc va fer una gran temporada el curs passat i espera per a aquest nou curs millorar prestacions. La seva propera prova serà a Villars-sur-Ollon (Suïssa) i no renuncia a res.

Per començar, vuitena posició a l’esprint de la Copa del Món a Wanlong (Xina). Millor, impossible...
Per mi, millor impossible hauria estat acabar primer classificat [somriu]. Estic content, però sempre vull millorar. És un molt bon resultat, tot i que s’ha de tenir una miqueta en compte que a la Xina els esquiadors no estaven al 100%. Hi feia molt de fred i alguns no van voler competir. Això sí, els que va lluitar per a les posicions capdavanteres eren dels millors del món.

Va ser una prova en què es podria aplicar la dita d’en temps de belluga, campi qui puga...
Hi va haver molts problemes amb el cronometratge i alguns participants es van desmotivar. Jo vaig aguantar concentrat després de fer 24 hores de viatge i vaig poder assolir un bon vuitè lloc.

S’esperava fer aquest bon resultat en la primera prova de la Copa del Món?
Aquesta temporada, m’havia proposat com a objectiu poder-me classificar a les semifinals d’alguna prova de la Copa del Món. Aquest era el meu grandíssim objectiu i, veient que no hi eren tots els corredors i la desmotivació que hi va haver en el repartiment dels cronometratges, vaig pensar que era la meva ocasió. Crec que hauria pogut aconseguir estar més endavant a les semifinals, si hagués evitat algun error, però no és gens fàcil que a la primera prova de la temporada surti tot rodó. Arriba un moment en què t’ho has de creure una mica i has de donar-ho tot, encara que estiguis al costat dels millors. Almenys podia haver fet una sisena posició. No és tan evident fer un Top-8. Tinc el costum de demanar-me molt a mi mateix.

La temporada passada va ser molt bona per a vostè... No té la sensació que ha deixat el llistó una mica amunt per poder-lo superar?
Si soc aquí és per superar-ho, però pot passar qualsevol cosa. Si segueixo competint sempre és per superar-me. Entreno i em desperto cada dia per aconseguir resultats més bons.

La Federació Andorrana de Muntanyisme ha augmentat enguany l’exigència... Com ho valora?
Per mi la Federació Andorrana de Muntanyisme no ha augmentat l’exigència del tot. Tenint en compte el país on som, un país de muntanya i amb molts esquiadors, no és prou exigent. Els meus col·legues italians, txecs... fan una guerra entre ells per anar a la selecció. Nosaltres, en canvi, tenim el lloc assegurat.

Aquest esport de l’esquí de muntanya apunta a l’olimpisme... Li dona forces per entrenar, si cal, més fort?
No... Ara per ara, no. Sincerament, visc el dia a dia. L’esquí de muntanya no serà olímpic fins al 2022. En principi hi ha de ser, tot i que ara no hi penso. M’agradaria anar-hi, però només tinc al cap la propera prova de la Copa del Món a Suïssa. 

Li fa una il·lusió especial poder competir als Jocs Olímpics?
Ser a uns Jocs es sobrevalora molt. Em fa gràcia, tot i que a mi m’agrada més fer proves de Copa del Món, la Pierra Menta o La Patrouille des Glaciers. Jo crec que els Jocs Olímpics han de ser unes proves visuals i fer-se en un lloc en el qual el públic els pugui veure. Per tant, llavors es perdria l’essència de l’esquí de muntanya. Aquest esport és una Pierra Menta. Tres hores de cursa, trobar-se una glacera...

Com veu l’equip masculí d’esquí de muntanya de la Federació Andorrana de Muntanyisme?
Una mica desintegrat, al començament de temporada [somriu]. Tenim dos lesionats: Marc Font, que ja comença a entrenar, i David Albós, que té molèsties a l’esquena i encara no ha pogut arrencar. Aquesta era l’aposta d’aquest any del grup per anar al màxim, i només quedo jo. Tenim Gerber, que en individuals ho farà molt bé. Està en forma i té bon nivell d’esquí de baixada. A més a més, està gaudint molt i s’hi va enganxant.

Creu que es dona suficient suport a l’esquí de muntanya aquí al país?
Jo crec que sí. Personalment, no em puc queixar perquè tinc la beca i, si em comparo amb qualsevol esportista d’un altre país, no crec que estigui cobrant el mateix que jo. De totes maneres, és cert que nosaltres tenim l’ajuda, però només ens serveix per a la temporada en curs. I el dia que plegui? Com ho faré? A Itàlia, els corredors estan treballant a l’exèrcit; hi ha suïssos que treballen a les fronteres; alemanys i austríacs, també a l’exèrcit... I tenen el seu sou mensual per a tota la vida.

L’esquí de muntanya té un boom... Quina és la salut d’aquest esport al país?
És cert... L’esquí de muntanya ha tingut un boom molt alt. Això és molt bo perquè crea una cultura que podria repercutir-hi, tal com va passar als Alps fa anys. Aquí, fa temps, qui feia esquí de muntanya era un boig; et miraven malament. Ara ja comença a haver-hi una mica de cultureta i podria crear-se una base.

Quin és el motiu pel qual no hi ha noies a l’equip femení d’esquí de muntanya?
[Pensa] És una llàstima perquè jo preferiria tenir companyes i no tants companys... [Somriu]. Jo crec que és per la duresa d’aquest esport, ja que l’esquí de muntanya exigeix molt. Després, també pel país que som. De fet, si mires la Copa del Món, hi ha moltíssima diferència entre el nombre d’esquiadors masculins i d’esquiadores femenines. Tant de bo tinguéssim més dones, ja que nosaltres anem a les proves com porcs senglars... [torna a somriure].

Així doncs, són admirables els resultats que fa sempre Sophie Dusautoir?
Té molt de mèrit el que fa ella... Molt! Els seus resultats es tardaran a igualar o superar en l’esquí de muntanya femení del país. En fer qualsevol prova, ella es deu equiparar amb els nois de nivell d’aquí. No hi ha cap noia que li faci ombra.

Quins objectius es marca per a la propera prova de la Copa del Món?
Suposo que hi haurà tots els corredors de màxim nivell. Serà una prova de Copa del Món normal i podré equiparar-me amb ells. Em vull classificar en l’esprint per als quarts de final i lluitar al màxim als quarts, és a dir, al Top-30. A la prova individual, m’agradaria estar entre els 30 millors.