Entrevista a Candi Viladrich, entrenador del Futbol Club Andorra

Candi Viladrich va arribar al mes de gener al Futbol Club Andorra per substituir el destituït Marc Castellsagué, que actualment milita al Guaraní B de Paraguai. El tècnic de Solsona, que treballa de tècnic d’esports de l’ajuntament de la seva ciutat, es va estrenar contra el Lleida Esportiu. L’equip tricolor, abans de l’aturada pels compromisos internacionals, ocupa la sisena posició i lluita per la permanència.

Com està anant l’experiència d’entrenar un club com l’FC Andorra?
Molt bona. No havia tastat això d’entrenar a primera catalana i es podria dir que s’apropa al semiprofessionalisme amb jugadors que amb la selecció i el club es poden guanyar una mica la vida. Jo venia acostumat del contrari, on la gent jugava perquè li venia de gust i prou. L’experiència està sent bona perquè és un salt qualitatiu, competitiu. Personalment està sent molt enriquidor.

A l’estiu va ser un dels màxims candidats per dirigir l’equip, però finalment no va fitxar... El va sorprendre mesos després que el truquessin per dirigir l’equip en substitució de Marc Castellsagué?
Sí. A l’estiu vam estar parlant, però per temes personals i laborals era molt difícil compaginar-ho. Això sí, més endavant, cap al mes de novembre, em va sorprendre molt que em tornessin a trucar ja que l’equip anava cinquè o sisè i em vaig quedar amb la sensació de “què fas aquí?”. Vaig valorar la proposta i els vaig dir que esperessin a les festes de Nadal i van dir que sí. I després tot va ser molt ràpid.

Quin equip es va trobar quan va arribar?
Els jugadors una mica capcots. Era un equip com sense ànima, jugaven per jugar i no estaven motivats. Sensació de desànim. Devia ser la sinergia que van agafar a principi de temporada i el que se’m va demanar des del club era recuperar els jugadors. 

Creu que ho ha aconseguit?
En gran part crec que sí, però hi ha cosetes que s’han de millorar. Jo soc una persona que no em mostro mai satisfet i quan aconsegueixo una cosa vaig a una altra. Estic content del que hem fet fins ara. A nivell competitiu no vam perdre fins al nostre cinquè partit i ara quan hem jugat millor ens hem emportat derrotes. Jugar bé no és sinònim de victòria i jugar malament no és sinònim de derrota. El que tenim de bo és que el jugador ha arribat a un punt que ens exigeix molt a nosaltres. Així es treballa molt a gust.

No és un marró agafar un equip amb una plantilla tan curta, amb molts lesionats i sense diners per poder fitxar?
Sabíem on ens posàvem i també les qualitats dels jugadors. És molt maco entrenar el Barça, però la realitat per desgràcia és que has de treballar amb el que tens i treure el màxim rendiment als jugadors de què disposes. Em sento més realitzat quan trec resultats amb el poc que tinc que no al contrari. Fer debutar juvenils... No ha vingut cap estrella i els que han vingut ho han fet per sumar. 

Té molt de mèrit estar a només tres punts de la salvació amb tot el que li ha passat a aquest equip?
Jo crec que sí. És força meritori perquè cada setmana juguem contra bons equips i també lluitem contra nosaltres mateixos. Més malastrugança és impossible. 

Vostè és un amant del futbol andorrà... D’on li ve aquesta passió pel futbol del país?
Vaig estar en dues etapes a l’Organyà quan es va aconseguir l’ascens a Regional Preferent i el fet de poder estar a prop del país et fa conèixer gent, fer lligams, i vaig començar a seguir el futbol d’aquí. Per tant, segueixo el futbol de Solsona cap a amunt. 

Amb el seguiment que fa des de fa anys del futbol del país creu que la Lliga nacional ha millorat?
Ha millorat moltíssim. S’han invertit molts diners i això els ha afegit un plus. Abans hi havia només dos equips que competien per la lliga i ara n’hi ha sis amb molts bons equips.

Això és un problema per l’FC Andorra ja que a l’hora de fitxar jugadors o renovar-los teniu molta competència dels equips de la Lliga on ofereixen més...
Sí. És la lluita que té l’FC Andorra i que jo ara he vist de primera mà. A nosaltres ens condiciona aquest poder econòmic i hem d’anar a oferir altres coses per convèncer els jugadors com ara el nivell competitiu, d’ambient o el que puguis aportar als jugadors. Al final no tot són els diners.. 

L’últim que heu convençut és Jordi Rubio... Què us aportarà?
Va ser un fitxatge de rebot i molt ràpid. Suposo que el vam convèncer perquè la UE Santa Coloma no es va classificar per al play-off per al títol i perquè el seu germà, Txus, li ha parlat molt bé del club. S’ha unit tot. Ens aportarà experiència perquè és un jugador que juga molts minuts i és internacional i polivalent. 

Parlant d’un internacional com Jordi Rubio... D’on creu que ve la millora de resultats de la selecció absoluta i de les categories inferiors?
De la bona feina que fan els seleccionadors i també de la millora del nivell dels equips de la Lliga nacional, ja que el fet que vinguin jugadors de fora provoca que els jugadors s’hagin d’esforçar més. També destacar la feina que es fa a l’FC Andorra. Tot plegat, qui es beneficia més d’això és la selecció. Si hi ha competitivitat a baix, a la selecció encara més.

Ha començat a parlar amb el club per a la temporada vinent?
No. Ho dic sincerament, fins i tot l’altre dia ho parlava amb el meu germà [és el segon entrenador] que un cop l’equip aconsegueixi la permanència posar el tema sobre la taula. De fet, la meva situació laboral i personal és la que és i vam fitxar fins a final de temporada. A hores d’ara no hem parlat amb el club. La sintonia amb el club a nivell esportiu i de tot és bona. Jo hi posaré de la meva part tot el que faci falta.