‘Escalfament’ abans de la promesa

Eder encara té la promesa pendent d’anar des de l’Estadi Nacional a San Mamés en dues rodes. Ahir va anar fins al coll d’Ordino.

 

El 13 de juny del 1992, tres setmanes després de guanyar la Copa d’Europa a Wembley, el Barça va pujar a Montserrat per complir amb una promesa. Van ser 60 quilòmetres de recorregut amb sortida des del Camp Nou i arribada a Montserrat, i van ser molt pocs els que no hi van participar. Laudrup i Koeman no hi van anar. Andoni Zubizarreta, Txiki Begiristain i Richard Witschge van pujar en cotxe. El primer a creuar la línia de meta va ser Pep Guardiola, seguit de Ricardo Serna i Juan Carlos Rodríguez. Charly Rexach va ser quart. Això sí, Albert Chapi Ferrer va guanyar perquè va ser l’únic que no va ser ajudat per pujar. Al Principat, Eder Sarabia va fer una promesa a la roda de premsa prèvia al partit contra l’UCAM Múrcia. 

Va dir que en cas d’ascens a segona aniria des de l’Estadi Nacional a San Mamés. D’allà on és ell. Ho farà, però ahir va fer un escalfament amb una grupetta de 15 persones liderades per ell mateix i amb la seva parella, Mònica Bernaus, i el seu cunyat, l’exinternacional Marc Bernaus. A més de membres del cos tècnic. Van sortir des del Prat del Colat fins al coll d’Ordino. Un total, aproximadament, de 12 a 14 quilòmetres a 950 metres de desnivell. Hi van faltar el pilot de MotoGP Aleix Espargaró o també Joaquim Purito Rodríguez. Els jugadors? Descansant. Divendres la final de la primera RFEF contra el Ràcing Santander a Ferrol. “He pujat a Pal a escalfar perquè si no hi ha algú que ve aquí i et pilla a pilota aturada, t’arrenca de sortida i ja no el veus fins a la meta”, va ironitzar Eder Sarabia, un amant del ciclisme. “Aquest és l’escalfament i ja hi haurà notícies de la promesa que vaig fer. Està cuinant-se i es farà seguríssim. Seran 600 quilòmetres des del Nacional fins a San Mamés. Quan ho tinguem clar ho farem públic, ja que les promeses s’han de complir”.

Marc Bernaus, actualment agent de jugadors, és un altre amant de l’esport de les dues rodes. “Des que vaig deixar de jugar vaig trobar en el ciclisme una vàlvula d’escapament. Per a mi és una passió i si fos petit ara i em diguessin què vols fer, o futbol o ciclisme, m’ho pensaria”. 

I mentre uns pujaven en bicicleta a tocar del mirador del Roc del Quer d’altres rebien la visita, novament, dels tècnics de la Lliga Espanyola per estudiar –tenen molta feina– totes les millores que haurà de tenir l’Estadi Nacional. Això sí que serà un bon port de muntanya.