Entrevista a Xavi Folguera, col·locador del Río Duero Voley Soria de la Superlliga

Xavi Folguera afronta, als seus 33 anys, la segona temporada al Río Duera Voley Soria de la Superlliga, la màxima competició espanyola. El jugador andorrà suma 14 temporades al vòlei espanyol i dissabte el seu equip visita la pista del Manacor. Força curiós, ja que enguany l’únic equip sènior del país d’aquest esport milita a la primera catalana després de descendir, als ‘despatxos’, i apostar pels jugadors juvenils.  

Dissabte comença la seva 14a temporada al màxim nivell del vòlei espanyol i segona temporada amb el Río Duero Voley Soria. Es diu ràpid...
El temps passa molt ràpid i no t’adones que et plantes amb 14 anys al vòlei espanyol entre la FEV i la Superlliga. 

No deixa de ser curiós que un jugador de vòlei andorrà acumuli 14 anys d’experiència a l’elit i que al país l’únic equip sènior milita a primera catalana. Quines coses...
Malauradament ja fa temps que no tenim un equip a la Superlliga. Va tenir un nom... Sigui com sigui hi ha molt de vòlei al país, però per x o per i no hi ha cap club de vòlei a l’elit. Espero que algun dia pugui tornar.

Igualment hi ha bona base?
I tant. Hi ha molta canalla i la llàstima d’Andorra és que els nois i noies quan compleixen 18 anys marxen a fora a estudiar. Llavors has de començar, novament, de zero.

I parlant del Río Duero Voley Soria, com afronta aquesta nova temporada?
Amb moltes ganes, i més amb l’arribada del nou entrenador. Ens ha exigit molt i ha estat una pretemporada molt dura. Fa anys que no recordava una pretemporada tan exigent. Amb dobles sessions i molta càrrega física. Tenim una plantilla jove i és un repte. Només necessitarem una fase d’adaptació, ja que cada entrenador té les seves idees. 

Li va millor amb aquest entrenador, Alberto Toribio?
És molt exigent i té les idees molt clares. És d’aquests entrenadors que té molt caràcter i quan ho fas malament t’apreta. A mi això m’agrada. Hem tingut dos o tres reunions individuals i està content amb mi. M’agrada el vòlei amb exigència.

33 anys. Com ha respost el seu cos aquesta pretemporada tan exigent?
Els anys es noten, però la veritat ho he portat millor del que pensava. A l’estiu vaig fer una mica de físic aquí a Andorra i estava entrenant els joves, però vulguis o no, no estàs competint. Pensava que estaria pitjor del que m’esperava. Tot el que faig ho intento donar el màxim. Soc molt exigent i m’agrada fer-ho bé sempre. Aportaré la meva experiència.

L’experiència es nota a la pista i fora d’ella?
Sí. Ho noto en la seguretat i també llegir el joc en certs moments. L’altre col·locador té 20 anys i li manca un xic de desimboltura. Jo vaig curtit.

La pretemporada ha deixat bones sensacions?
Sí. Vam perdre un únic partit amistós contra el Terol i per un ajustat 3 a 2. Hem jugat molts partits contra rivals de Superlliga 2. Ha estat una pretemporada més positiva que l’any passat. Em deixen bones sensacions. Dissabte visitem el Manacor i ho fem amb molta feina feta. Això sí, el nostre sostre no està assolit i encara ens queda.

L’estrena a la pista del Conectabalear CV Manacor. Quina anàlisi fa del primer rival?
Serà un partit dur. Es tracta d’un equip que manté la base de la temporada passada i amb dos fitxatges brasilers experimentats i un oposat nord-americà que físicament és una bèstia. Allà és un equip perillós i no serà gens fàcil.

Quins objectius s’han marcat per a aquesta temporada?
Estar entre els vuit primers per jugar la Copa del Rei i arribar el més lluny possible. I a mi personalment m’agradaria ser molt regular per ajudar l’equip.

La millor notícia per a l’equip és que només hi ha un fitxatge i es manté bona part del bloc del curs passat...
De fet, per a mi com a col·locador és molt millor això. No em toca començar de zero i és més fàcil per tornar a treballar. 

S’ha notat la crisi?
Veig la competició molt igualada o inclús més forta que la temporada passada. Club Voleibol Guaguas serà intractable i després hi ha equips com Melilla Sport Capital VB, Unicaja Costa de Almería, Fenie Energía Mca CV Palma i Manacor... Cada partit serà dur. Sembla que no s’ha notat la crisi. Tots els de fora venen aquí a trobar millors opcions. 

La primera equipació de joc integra la bandera de l’Arc de Sant Martí dels drets LGTBI+ entre el color celeste. Què n’opina? 
Jo penso que està molt bé. És una crida a la igualtat. Dona igual del sexe que siguis, no  s’ha de jutjar la gent. Cadascú ha de ser lliure i trobo que és un cop de puny a la taula. És la primera samarreta de primera equipació que es fa d’aquest estil en un equip professional. I crec que se li hauria de donar més rellevància mediàtica. I cap a la igualtat. Tots som iguals. A més a més s’està venent molt i també hi ha molta demanda.