Entrevista a Joan Clotet, president de la Federació Andorrana de Natació (FAN)

Joan Clotet, president de la Federació Andorrana de Natació des del 2016, acaba de signar un conveni amb l’homònima portuguesa i treballa per tancar-ne un altre amb la francesa. El màxim mandatari també fa un repàs de l’estat de l’ens andorrà. Un dels objectius principals serà crear la comissió de petits estats. Des de la seva arribada, la FAN està donant un impuls després d’un passat ple d’‘absència’.

Què suposa per a la FAN la signatura de col·laboració institucional amb la Federació Portuguesa?
És la primera vegada que signem un conveni amb la portuguesa, ja que amb la catalana i l’espanyola ja en tenim un. Per a nosaltres és molt important, i més dintre de  l’eix que tenim de països més a prop nostre. A més a més, l’ens portuguès ara per ara està molt viu i també és molt potent. Estem anant a fer moltes estades a Portugal amb l’artística de manera especial. I per què la portuguesa? Estan molt a prop i ho estan fent molt bé. Hem d’aprofitar aquestes sinergies. Ara també n’estem treballant un amb la Federació francesa i ho signarem aquest any. Aquestes quatre federacions són molt importants per a nosaltres.

Com va néixer el primer contacte amb la portuguesa?
Amb els congressos on anem, tant a nivell de la LEN com a través de la World Aquatics, l’antiga FINA. Allà hi va haver un intercanvi de possibilitats i vam veure que som petitets, però que tenim ganes de fer moltes coses. Sempre estem demanant i sempre ens ajuden. Ho teníem en ment i tot es va fer molt fàcil quan es va plantejar.

Som ‘petitets’... Tot i així ens coneixen.
Molt i sobretot amb la LEN ja fa dies que estem parlant amb ells per fer una comissió de petits estats i des d’Andorra ho estem batallant per tirar-ho endavant. Ens interessa molt i esperem que es compleixi aquesta comissió. 

És un dels moments més importants per a Joan Clotet com a president?
Tenim moltes ganes de fer coses. I s’ha vist. De quan vam entrar a ara hem fet un canvi grandiós. Tots aquests convenis que fem amb federacions grans que s’aprofitaran en un temps molt més que ara. Són convenis oberts i cada any ens reunirem per marcar altres línies.

Va arribar el 2016 i aquest esport estava deixat de la mà de Déu... 
No teníem experiència en una federació i jo venia, per exemple, d’un club amb deu anys al Cleser. Ens vam trobar una federació que estava derruïda, no hi havia ganes, no estava viva, hi havia un deute molt important que vam cobrir. La LEN i la FINA en aquell moment ens van ajudar. Hem tornat a fer totes les formacions, hem rebut subvencions. Quan veuen que tens ganes de fer coses t’ajuden des de l’exterior. No hi havia cap patrocinador, cap col·laborador, i ara en tenim uns quants més. Quan vas a demanar als privats i t’ajuden vol dir que tens ganes de fer coses. Hi ha hagut un canvi molt gran i el que més il·lusió em fa és que em trobo exnedadors i em diuen “us esteu deixant la pell”. Estàvem fora... No hi havia res.

Heu recuperat credibilitat o l’heu guanyat?
L’hem guanyat. Es nota en les ganes. Les 11 persones que estem tenim molta il·lusió. I això que les coses costen, i més en una federació petita com la nostra. 

El moment més complicat va ser la tibantor amb el Comitè Olímpic Andorrà (COA)?
Sí. Amb el COA no enteníem el perquè. Els nedadors tenien l’aval de la FINA. Estaven becats per l’ens internacional i va ser un moment d’impotència perquè et sap greu, i no per mi, sinó pels nedadors que van fer tots els esforços. 

Ha millorat la relació amb el COA?
Sí... Al final en la relació personal sí, i a nivell esportiu hi ha coses amb les quals no estem d’acord i quan ens passa ho hem de dir. Ho hem dit, ho direm i així serà. No en passarem ni una. 

Quina és la salut de la FAN?
Estem en un moment molt bo. Tenim un equip molt potent i tenen ganes. Són la punta de la llança. Estem treballant molt amb la base i ho hem d’aprofitar. La natació als col·legis és obligatòria fins a certa edat. Hem de fer un seguiment per detectar els talents. Si no és així ho tindrem fotut. Per tant, detectar aquests nedadors que seran bons i també l’ampliació del CTEO i l’esport estudi. 2024 i 2025 ha de fer una volta. 

Falten instal·lacions per practicar la natació?
Tampoc en volem més. Tenim una piscina de 50 als Serradells i l’hem d’aprofitar. Hem arribat a un acord amb el Comú d’Andorra la Vella per poder entrenar allà. Estem ben equipats. Evidentment, ara, el president de la LEN també visita el país per veure com treballem. 

Penseu molt en els Jocs dels Petits Estats que s’organitzen al país?
El 2025 tindrem un equip, un equipàs com quan el vam tenir el 2021. Ho estem preparant perquè sigui així. Els joves venen forts.

A curt termini i a llarg quins objectius teniu?
Els Jocs dels Petits Estats de Malta, i és l’objectiu més important. Aquí veurem els resultats de la feina que estem fent. I els metalls els donaran força. També competir al Mundial i que es classifiqui algun nedador per als Jocs Olímpics de París. Per a la cita olímpica tenim dos nedadors amb beca i d’aquí sortiran, el Bernat Lomero també ho està lluitant i el Tomàs, el Patrick... Ens estan donant moltes alegries.

Esteu preocupats pel canvi generacional?
Els que estan davant tenen data de caducitat. A darrere és on hem de treballar. Els donem facilitats també quan van a estudiar fora del país. Els ajudem que no ho deixin i els fem un seguiment.

Quina importància té Alfonso Maltrana, director tècnic de la FAN, en tot plegat?
Està fent molt bona feina. Costa perquè la gent que ve de fora del país veu les federacions d’una manera i quan arriben aquí la veuen d’una altra. Som un petit país i hem de saber el que tenim. Aquí tenim quatre o cinc i els hem de cuidar i mimar. No podem fer canvis radicals. A nosaltres ens exigeixen també i nosaltres també els exigim. Els que hi ha ara tenen ganes de continuar. 

En quin punt  estan les relacions amb els clubs?
Els clubs sempre ho veuen de manera diferent. Els agradaria que el nen i la nena que estan amb ells segueixin amb ells i no vagin a la federació. Això no és així.