Diari digital d'Andorra Bondia
Albert Ramos, tennista professional resident al país.
Albert Ramos, tennista professional resident al país.

“Estem vivint moments difícils i esperem que passin al més aviat”


Escrit per: 
Víctor Duaso

Entrevista a Albert Ramos-Viñolas, tennista resident i número 41 del món de l’ATP

El tennista mataroní Albert Ramos, número 41 del món i que va ser 17è de rànquing mundial el 2017, ja fa més d’un any que es va instal·lar al Principat amb la parella, amb qui espera un fill. Ramos, que va jugar el seu últim partit el 29 de febrer en les semifinals del Torneig de Santiago de Xile, dilluns es va tornar a entrenar i viu la data d’un possible retorn amb incertesa.  
 
Després de dos mesos tancats a casa per la crisi sanitària per la Covid-19, els tres tennistes professionals i residents al país us torneu a entrenar. Quines han estat les primeres sensacions?
La veritat és que per una part ja tenia moltes ganes de tornar a entrenar en pista; i per l’altra, encara no tenim data de tornada a la competició. Tot és molt incert, la preocupació de veure tot el que està passant al món s’uneix amb la felicitat per tornar a entrenar i també a la incertesa de saber quan podré tornar a competir.
 
Com ho fan els tennistes professionals per viure i gestionar aquesta situació de tanta incertesa?
No és gens fàcil. Nosaltres som com molts altres treballadors. Som autònoms. Només facturem quan podem competir no com en altres esports. Ara ens han de dir si al juliol es jugarà, però jo crec que és impossible. Després es parlarà del mes d’agost, i és molt complicat. Nosaltres ens hem d’entrenar per mantenir la forma i estar preparats per al retorn a la competició. Ara, també està força bé que puguem començar a entrenar, perquè fa que els dies passin una mica més ràpid. Tornem a tenir una rutina, uns horaris.
 
Durant aquests dos mesos a casa, com s’ho ha fet per poder entrenar. Sense pista és molt complicat.
No he pogut entrenar. Dilluns va ser el primer dia. Vam tenir permís per fer-ho. Vaig estar 10 minuts per entrenar, ja que es va posar a ploure, i dimarts vaig entrenar durant una hora. Després de dos mesos no pots entrenar gaire fort. M’ha sortit la primera nafra a la mà, que surt després d’estar molts dies sense entrenar i les mans perden tacte. I anar fent a poc a poc. Normalment, amb aquesta temperatura, entrenem a pista descoberta, però no comptàvem amb la pluja i té pinta que ha de ploure bastants dies més.
 
El resident Marco Trungelliti, ‘Trunge’, deia que no es veia jugant partits de tennis fins al 2021. Vostè també és tan  pessimista?
Jo no ho sé del cert i t’enganyaria. L’ATP s’està preparant per si tornem molt abans, però depèn de com estigui el món, ja que som jugadors de molts països i hem de viatjar d’un país a un altre. A mi m’agradaria que si es pogués jugar que sigui cap a finals d’any com a molt trigar. Més que res perquè no passin tants mesos sense competir. Si tenim un objectiu proper tot és més fàcil, però no se sap la veritat. 
 
A nivell econòmic, com ho estan fent sense jugar, perquè no cobren.
A nivell econòmic és evident que no tenim cap ingrés, però continuem tenint les despeses de pagar els equips, els entrenadors, els preparadors físics... Nosaltres som com una petita empresa. Són moments difícils i esperem que passi al més aviat possible, però en el meu cas he tingut molta sort en la meva carrera esportiva i he fet molt bons resultats. Et responc aquesta sense cap to de queixa ni de lamentació. Simplement ho explico així perquè és així, sense més, aquest és un esport diferent als altres.
 
Personalment, com està gestionant aquesta pandèmia?
En el meu cas, si et soc sincer, m’ho he intentat prendre de la millor manera possible. Aquest és el desè any que estic entre els 100 primers i viatjant entre 30 i 35 setmanes cada any. He aprofitat per estar amb la meva parella, amb qui estem esperant un fill. He pogut gaudir de l’embaràs, he pogut estar tranquil. Està clar que tot el que està passant és molt trist, però a mi m’ha arribat justament en una època que ha estat bona a nivell personal perquè he pogut estar a casa.
 
La seva família i els seus amics estan fora del país. Com estan tots ells?
A la meva família estan tots bé. Sí que tinc familiars als quals  se’ls han mort familiars que no són directes meus. Especialment gent gran a la qual aquest virus els afecta molt. Per una part ho visc amb preocupació, ja que soc conscient que trigarà temps a estar controlat. Molts parlen de la vacuna, molts de si la major part de la població s’ha d’infectar... Jo no soc metge i no tinc formació en aquests temes, no puc dir que no em preocupen. Jo als meus pares no els veig des del 6 de març, però ja hi estic acostumat perquè sempre soc a fora. Més que res és la incertesa de quan tornarà la normalitat.
 
L’últim partit que va jugar va ser el de les semifinals del Torneig de Santiago de Xile, el 29 de febrer.
Sí. El tema està a entrenar sense saber quan podràs tornar a competir. El màxim que jo he entrenat han estat sis setmanes seguides amb l’objectiu de començar la temporada. Ara per ara potser seran vuit mesos sense jugar, i per tant sense tenir cap motivació.
 
‘Trunge’ va dir que l’ATP tenia els tennistes oblidats. Pensa igual?
És una mica radical, oi? Sincerament jo crec que hi ha algunes coses a nivell del tennis que no s’han fet del tot bé i ara en aquesta crisi es veuen. Durant aquest temps s’han anat aguantant, ja que és un esport que té tennistes de renom i carismàtics com són Rafa Nadal, Roger Federer o Novak Djokovic, i ara s’han vist que hi ha coses que no estan ben repartides, tot i que em consta que estan treballant per millorar-ho. 
 
Ha mirat el calendari i ha pensat... aquí m’agradaria tornar a competir?
A qualsevol lloc. Nosaltres quan ens diguin de tornar voldrà dir que el món estarà mínimanent estabilitzat i la situació de la pandèmia millor. No importa on juguem, l’important serà que podrem tornar a competir.
 
Com creu que el Principat ha gestionat aquesta pandèmia?
He estat seguint les rodes de premsa que s’han fet. Més que res perquè m’agrada estar informat de tot, i més de coses que la gent com nosaltres no som especialistes i no en tenim ni idea. Ho han fet molt bé, i aquesta és la meva opinió personal sense ser un expert. Les mesures han estat bastant bones i esperem que segueixi així. Ja veurem quan obrim la frontera, perquè els països veïns potser no estan prenent mesures tan dràstiques. 
 
Al Principat ara està destacant la jove tennista Vicky Jiménez. Què n’opina d’ella?
No l’he vist mai jugar en directe, però sí que m’han passat algun vídeo i m’han parlat molt bé d’ella. Té un futur molt brillant, i més venint d’un país on el tennis no és un esport gaire practicat amb només una pista coberta en tot el país. Té molt mèrit, i espero que segueixi en aquesta línia.
 
Vosté té 32 anys i les ha viscut de tots colors fins a ser professional. Com creu que es pot cuidar una noia tan jove i que apunta tan alt?
Coses molt importants com seguir millorant sempre, té ja un bon equip al seu costat, amb el seu pare i Jordi Arrese. Millorar sempre aspectes tècnics, físics, tàctics i psicològics. Després de tenir sort de no patir lesions i molta paciència, ja que el món professional no és tan fàcil. En la carrera esportiva d’un hi ha moments de tot. Amb 20 anys vaig tenir un moment difícil, però vaig tirar endavant i no em puc queixar de la carrera que he tingut fins ara. Encara em queden uns anys de tennis, ja que em trobo molt bé físicament i estic molt animat.
 
FOTO: TWITTER

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte