Dia històric per a l’esquí nacional. Kevin Esteve segueix demostrant que és un especialista en les proves de velocitat. En la supercombinada dels Campionats del Món de Garmisch-Partenkirchen va acabar la mànega de descens en la 9a posició, que finalment es va convertir en una 6a plaça, deixant per darrere noms il·lustres de l’elit mundial en una cursa en què va fregar la perfecció.

 

L’andorrà va anar a totes. Va arriscar i va saber atacar la pista allí on toca en el descens, prenent riscos. Va signar la 9a posició amb un crono de 2.01,81 minuts, quedant-se a 2,32 del primer, el noruec Aksel Lund Svindal, que va marcar un temps d’1.59,49. A continuació es van classificar el suís Beat Feuz (2.00,12) i l’italià Christof Innerhofer (2.00,67). El mèrit d’Esteve també està a haver quedat just per davant dels nord-americans Bode Miller i Ted Ligety i de l’austríac Benjamin Raich.

Amb aquest resultat tocava ser prudent en la mànega d’eslàlom, per no perdre els punts FIS, així que va ser conservador per no quedar eliminat. Va completar el traçat amb un temps molt superior al que hauria estat en circumstàncies normals (1.00,72 minuts). La suma, de 3.02,53, el va endarrerir en la classificació, deixant-lo en la 21a posició. Però el fet principal estava en el descens. Les desqualificacions de la segona mànega li van permetre finalitzar oficialment la prova de velocitat com a 6è, rebaixant de forma molt ostensible els seus punts FIS. En va sumar 25,82, pels 53,61 que tenia fins ara. En la supercombinada en va fer 51,93. Per la seva part, Roger Vidosa va acabar en el 28è lloc amb 3.25,25, després d’haver resultat perjudicat en l’eslàlom en enforquillar una porta al final del primer mur i veure’s obligat a remuntar-la.

La medalla d’or va ser per a Svindal, que en la mànega d’eslàlom també es va imposar, com havia fet en el descens. L’escandinau va completar la prova amb un temps acumulat de 2.54,51. D’aquesta manera revalida la medalla d’or que es va penjar fa dos anys en els Mundials de Val-d’Isère. Aquesta és la novena medalla que obté en una gran cita, com són uns Mundials o uns Jocs Olímpics, la cinquena de les quals del metall més preuat. Svindal es converteix en el primer gran nom de l’esquí a proclamar-se campió en alguna de les proves a Garmisch-Partenkirchen.

Svindal també va saber aprofitar el fet d’haver perdut rivals d’entitat, per les eliminacions de Miller i Ligety i la del suís Silvan Zurbriggen, així com les absències destacades. El croat Ivica Kostelic, líder de la general de la Copa del Món, ha tornat al seu país per preparar el que queda de circuit, i l’helvètic Carlo Janka està afectat per un virus i ha viatjat a Suïssa.

La plata va ser per a Innerhofer, que continua demostrant que és la veritable sensació d’aquests campionats, després de guanyar el supergegant i ser tercer en el descens. La tercera medalla se la va adjudicar amb un registre de 2.55,52. El bronze va ser per al també italià Peter Fill amb 2.56,41, que es va colar al podi perquè Feuz, que havia estat segon en la primera mànega, va sortir en el tram final del traçat de l’eslàlom quan ho tenia tot a favor per penjar-se una medalla.


“Quan he acabat no sabia ben bé el temps que havia fet fins que corredors i entrenadors m’han començat a felicitar”

El primer sorprès pel resultat va ser el mateix esquiador. “No m’ho esperava, però sí que sabia que era capaç de fer trams molt bons”, va admetre Esteve, que es va ajudar de l’experiència acumulada en els dos entrenaments i el descens que havia fet a la pista. “La coneixia i ho he donat tot, sabent els punts estratègics on atacar i on es pot agafar velocitat davant els trams més plans.”

Anava per feina i estava concentrat, cosa que no li va permetre adonar-se de seguida del que havia aconseguit: “Quan he acabat no sabia ben bé el temps que havia fet fins que corredors i entrenadors m’han començat a felicitar.” Un fet més que meritori és haver superat noms com els de Miller, Ligety i Raich, que “han guanyat tantes coses”. Rendiment i resultat li serveixen per “motivar-me per continuar així”.

El qui també va mostrar la seva gran satisfacció és Carles Visa, director tècnic de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), que va admetre que “un resultat així no me l’esperava encara”, tot i que “els seus entrenadors sempre em diuen el potencial que té i la seva vàlua”. Respecte a altres actuacions, el que “ha marcat veritablement la diferència és la intensitat, anar a totes, així és com es fan els esquiadors”, perquè “és clar que si volem estar al davant no n’hi ha prou amb esquiar bé, cal ser agosarat, valent, i prendre riscos”. El futur d’Esteve el determinaran l’esforç i la constància. Si segueix el camí adequat “això tot just és l’inici d’una llarga carrera cap a l’elit de l’esquí mundial”.