Del Brasil, decime qué se siente del 2014 a l’actual Muchachos, esta noche me emborracho. La primera pertanyia a la música de Bad Moon Rising de Creedence Clearwater Revival i l’actual a una banda autòctona: La Mosca. Una cançó que ha ressonat mil i una vegades al bar Emoció Del Fener d’Escaldes-Engordany. I què diu la lletra? “En Argentina nací, tierra de Diego y Lionel, de los pibes de Malvinas que jamás olvidaré, no te lo puedo explicar, porque no vas a entender las finales que perdimos cuántos años las lloré, pero eso se terminó, porque en el Maracaná, la final con los brazucas, la volvió a ganar papá. Muchachos, ahora nos volvimos a ilusionar, quiero ganar la tercera, quiero ser campeón mundial. Y al Diego, en el cielo lo podemos ver, con Don Diego y con La Tota, alentándolo a Lionel”. La comunitat argentina, molts d’ells residents temporers al país, han plorat d’emoció i també han somrigut amb el tercer Mundial per a l’albiceleste. Trenta-sis anys després de la segona, molts dels que avui celebraven encara no havien nascut i era el primer cop que vivien quelcom de similar. 

Argentina ha derrotat avui França en la tanda dels penals en la final del Mundial a Qatar. Els errors de Coman i Tchouameni han condemnat els de Didier Deschamps. Mentrestant, Leo Messi, Paulo Dybala, Paredes i Montiel no han fallat. Amb el gol del lateral del Sevilla, la comunitat argentina ha esclatat. S'ha onejat una bandera d’Argentina gegant i han començat les abraçades, els petons i també els càntics. “Estic molt feliç de trobar aquesta comunitat argentina a Andorra. Som moltíssims i el que més ens uneix és la passió per Argentina i el futbol”, ha assegurat plorant Maurício Sepúlveda. Als seus 25 anys i nascut a San Salvador de Jujuy no havia viscut un Mundial. “Només vaig veure el Mundial del 2014 i només pensava que Messi es retiraria sense tenir un Mundial. I la veritat és que m’ha sorprès i estic totalment eufòric. Increïble, i un ambient que m’ha deixat sense paraules”. Després d’aquestes paraules ja no ha pogut seguir.

També amb emoció ha valorat aquest títol Emanuel, nascut a Córdoba fa 27 anys. “M’està tornant encara l’ànima al cos. Tinc els batecs a mil per hora. No puc més de l’emoció i després d’avançar, que ens empatin i que ens passi tot seguit igual... A la tanda de penals hem patit”. I què significa per a un argentí ser campió del món. “Tot. És una bogeria i no té cap comparació amb res. Jo mai havia vist Argentina com a campiona del món perquè va ser el 86 i després de veure com guanyaven la Copa d’Amèrica jo només pensava que Messi, que em sembla una excel·lent persona, tingués aquest títol”. Amb qui es queda... Messi o Maradona? I no ho dubta. “Messi. M’ha fet molt feliç”. Una bona oportunitat per celebrar el primer títol al costat de molts argentins amb la mateixa passió. “Ocupem Andorra, però sempre celebrant-ho amb respecte. Han donat una alegria a la gent”.

Amb la samarreta del número 10 de Leo Messi de màniga curta i també plorant, Sofía Quiroga ha descrit les seves sensacions. “Molta alegria. Això ho estava esperant tot Argentina des de feia molts anys i al final sortim campions. Jo tenia molta fe i una mica de por. Sabíem que anàvem a guanyar. El futbol és molt important per a Argentina”. El pare de Sofía és de Neuquén i la seva mare de Buenos Aires. 

El seu cosí, Martínez Ramiro, podrà dir que el primer títol de campió del món del seu país l'ha viscut amb ella i també al costat de la comunitat argentina andorrana. “Una sensació estranya. La veritat és que encara no m’ho crec. Estava cagat fins a las potes i tenia molta por. No ho puc ni explicar, perquè això no passa cada quatre anys, sinó que s’ha d’esperar molt més. Sento alegria i una barreja d’emocions. Vull saltar i cridar... A més ho podem celebrar en un ambient diferent. Aquí som tots amics. La gent t’emporta a gaudir-ho”.

La plaça de La Rotonda s'ha omplert d’aficionats argentins, però hi ha hagut celebracions a totes les parròquies. I tot després d’un partit amb una primera part extenuant i amb l’afició a tocar del col·lapse. No hi havia cap mena de respir. A França li ha costat comparèixer. A l’Emoció del Fener, una família francesa resident al país gairebé ni mirava el partit amb el 2 a 0 al primer temps. Després Mbappé ha despertat França i amb un noi celebrant l’empat mentre els seus amics fugien del seu costat. A fora de l’Emoció del Fener força fred. A dins, una caldera. A la pròrroga hi ha hagut de tot. Amb el gol de Leo Messi, el 3 a 2, molts ja es veien aixecant el títol, però Mbappé ha tornat a empatar. Després, els penals han decidit i Argentina ja té el seu tercer títol. I Messi, el primer. El millor de la història sense discussió.