Diari digital d'Andorra Bondia
‘Bacari’ celebra amb Carlos Clerc (ara al Llevant) un gol amb l’Espanyol B, l’any que va debutar amb el primer equip. Foto: RCD Espanyol
‘Bacari’ celebra amb Carlos Clerc (ara al Llevant) un gol amb l’Espanyol B, l’any que va debutar amb el primer equip. Foto: RCD Espanyol
 ‘Bacari’ lluita per la pilota amb un altre ex-Espanyol, Ilde Lima. Foto: Facundo Santana
‘Bacari’ lluita per la pilota amb un altre ex-Espanyol, Ilde Lima. Foto: Facundo Santana

Fa 9 anys que va complir un somni


Escrit per: 
Víctor Duaso
Bubacar Njie Kambi, més conegut  com a ‘Bacari’, és el nou davanter de la UE Sant Julià. Va debutar el 2011 a primera divisió espanyola.
 
El 3 de desembre del 2011, el tècnic argentí de l’Espanyol a l’època, Mauricio Pochettino, va donar l’alternativa a un davanter gambià del segon equip: Bubacar Njie Kambi, més conegut esportivament com a Bacari. Era el minut  85. A Mestalla. Els d’Unai Emery s’imposaven 2 a 1 als periquitos. Poche va substituir Álvaro Vázquez i va fer debutar el seu 20è jugador de la casa. En aquell Espanyol, que va acabar catorzè a la lliga, jugaven jugadors com Cristian Álvarez, Hèctor Moreno, Dídac Vilà, Juan Forlín, Vladimír Weiss, Joan Verdú, Thievy Bifouma o Rui Fonte. El mes de gener, als blanc-i-blaus va arribar cedit de l’Inter de Milà Coutinho. Bacari va complir un somni als 23 anys al club en el qual es va formar. “Per mi va ser un somni fet realitat, gràcies al tècnic que en aquella època era Pochettino. L’Espanyol del 2011 era un equip jove, però amb molta experiència, i aquell any, esportivament, no va ser del tot bo, però vam assolir la salvació”, va recordar Bacari, que ahir es va estrenar oficialment als seus 32 anys, amb la UE Sant Julià amb una assistència a David Virgili. “Per un jugador debutar  a primera divisió espanyola és el màxim sigui el camp que sigui. Tot i la derrota, aquell dia vaig sortir del camp content i feliç. Vaig donar-ho tot, tot i els 5 minuts”. El partit va acabar amb un 2 a 1 a favor del València amb gols de Tino Costa de penal i de Roberto Soldado. Per part de l’Espanyol va marcar el central mexicà Héctor Moreno. 
La vida esportiva de Bacari (abans quan era més menut era conegut com Buba) va començar a Premià de Mar. De ben petit jugava de central i també de lateral. A l’Espanyol va jugar des de categoria alevina fins a la juvenil. En la seva etapa de juvenil va fitxar per al Premià de Mar de tercera divisió i allà va coincidir amb els que ara són els seus companys a la UE Sant Julià: el migcampista Alberto Molina i el defensa central Peter Muñoz. A Bacari li van descobrir esperit de davanter i va passar de la defensa a l’atac. A la següent temporada va fitxar pel Deportivo Aragón de tercera a les ordres de Manolo Villanova i després José Aurelio Gay –segon equip del Saragossa– i després va emigrar a Valladolid de la divisió de plata del futbol espanyol. Primer va jugar amb el Valladolid Promeses i després al primer equip. Els de Pucela estaven entrenats per Abel Resino. Bacari va jugar vuit partits a segona divisió A compartint equip amb Jofre Mateu, Javi Guerra, Mehdi Nafti o Antonio Barragán. “També vaig jugar amb Manucho i Diego Costa. Vam jugar la promoció d’ascens a primera divisió contra el Granada”. El jugador de la UE Sant Julià, amb el Valladolid, va marcar un gol i va ser contra el Salamanca. En finalitzar la seva segona temporada fitxa pel segon equip de l’Espanyol a tercera divisió i amb  l’argentí Raúl Longhi d’entrenador. “Vaig tornar, però aquesta vegada ho feia de davanter centre i amb un projecte nou amb Christian Alfonso, Cristian Gómez, Zou Feddal, Sergi Darder i Víctor Álvarez”. Aquella temporada, Bacari va debutar a primera divisió amb l’Espanyol. Un cop va acabar aquella temporada, el davanter va fitxar per l’Hospitalet de segona B i allà va viure una de les seves millors etapes: es va erigir com a peça bàsica per a Miguel Álvarez i va marcar 13 gols en 33 partits. L’Hospi queda campió de grup, però el priva de l’ascens el Tenerife i després l’Eibar.
La seva bona temporada li permet fitxar pel Cherno More búlgar de la ciutat de Varna. Juga durant quatre temporades, conquereix la Copa del 2014 contra el Levski de Sofia amb un gol de Bacari que va forçar la pròrroga. La seva etapa allà va tenir de tot. Màxim golejador de l’equip. Dos títols: Copa i Supercopa, i també es va trencar tres vegades els lligaments creuats del genoll. “Va ser una de les meves millors èpoques com a futbolista, però també vaig viure tres lesions en els creuats. Així és el futbol. Quan em vaig trencar per tercer cop vaig decidir tornar a Espanya per estar a prop de la meva família.” Unes bones temporades que li van valer per debutar amb la seva selecció el 2016, Gàmbia, i també va poder disputar  una prèvia d’Europa League contra el Dinamo Minsk.
Una vegada va decidir tornar va fitxar pel San Fernando de segona B i després de dues temporades, va incorporar-se a la Balompédica Linense.  I la seva última temporada abans d’arribar a la UE Sant Julià, juga al Vilassar de Mar després de refusar alguna oferta per arribar a la lliga nacional. “La veritat és que és molt complicat mantenir-te a primera divisió. A mi, per desgràcia, les lesions m’han perseguit i també, a vegades, són decisions dels entrenadors i m’he hagut de buscar la vida lluny del futbol espanyol”. A Bulgària es va trobar un futbol molt més físic. Una carrera futbolística amb episodis força complicats per les lesions greus. “Sí que vaig pensar a llençar la tovallola, i més d’una vegada. Però vaig mantenir la ment freda i vaig pensar en la meva família.” De moment, viu un nou capítol al futbol del país.
'Bacari'
UE Sant Julià
FAF
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic