En el repartiment de les beques del programa d’Alt Rendiment Andorrà (ARA) es va trobar a faltar alguns noms d’esportistes i atletes. El canvi generacional no s’ha pogut produir amb garanties en algunes federacions, cosa que fa que hi hagi un buit. La massa d’esportistes de què disposen les disciplines té una realitat molt diferent de la de països veïns, així que no sempre es pot comptar amb el volum i la qualitat que es desitjaria.
Les federacions d’esquí i muntanyisme han gaudit de la major part de les subvencions en aquest programa. Però en altres han estat per sota d’anys anteriors i fins i tot han desaparegut. Aquest és el cas de la d’atletisme, en què cap component percep una beca. Només Marcos Sanza i Toni Bernadó ho han aconseguit, però en l’apartat de premis, per les medalles que van obtenir als Jocs dels Petits Estats de Luxemburg. En natació només hi entren Pablo Feo i Pol Arias, en el de joves promeses.
El secretari d’Estat d’Esports, Jordi Cerqueda, va assenyalar en la presentació de les beques ARA que “ens està fallant en alguns esports determinats com poden ser l’atletisme o la natació, que havien tingut molta més presència en els programes”, però confia en el futur i l’evolució dels joves. El president de la Federació Andorrana de Natació, Aitor Osorio, afirma que hi està d’acord. “Sabíem que tindríem un buit generacional. Fa sis anys que vam fer canvis perquè ja veiem que es produiria. Ara recollim aquells problemes, que haurien estat pitjors si no haguéssim fet aquestes variacions.”
La retirada d’Hocine Haciane, el màxim exponent dels últims anys de la natació nacional, no ha tingut relleu. Una de les esperances era Mònica Ramírez, que tampoc obté beca, ja que “fa dos anys que no ha fet cap resultat destacat i no compleix cap dels objectius”. I és que la mateixa FAN és la que fa la selecció dels que es mereixen l’ajuda econòmica. Feo i Arias van ser els escollits per l’ens. “És a nosaltres a qui ens pertoca. Sabem molt de natació i som nosaltres els que marquem els criteris mínims, que són durs.” Qui no hi arribi no optarà a la beca: “Ens hem de plantejar que hi ha coses que no poden ser.”
Per la seva part, des de la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA) també admeten que no arriben als objectius, però demanen un altre raser per les especificitats de cada esport. “No podem comparar les mínimes olímpiques que es demanen en atletisme respecte a la resta”, indica el president de la FAA, Eduard García, que subratlla que “si fem una comparativa de marques és més baixa la que se’ns demana respecte a Espanya o a França, per exemple. I no som ni lluny d’aquests”. Creu que “s’hauria de ser més flexible, sobretot amb les joves promeses”, perquè tinguin una ajuda que permeti millorar la seva preparació.
El buit generacional existeix, amb veterans com Toni Bernadó i Pep Sansa, que de moment no tenen relleu. Per aquest motiu l’ens està en converses amb el Govern per veure si “poden donar una ajuda inferior a l’establerta” als seus atletes. La FAA va proposar Cristina Llovera, Miquel Vílchez i Estefania Sebastián. La federació treballa per seguir desenvolupant el seu esport, amb una gran afluència a la seva escola i introduint-se en diferents centres educatius del país. “Esperem que d’aquí quatre o sis anys hi hagi un esclat d’atletes. Tenim gent amb molta qualitat, que s’han de seguir preparant.”
L’objectiu està a “poder anar algun dia a unes olimpíades amb quatre o cinc atletes amb mínimes i sense la necessitat d’obtenir wild cards”. També confia que en “la Copa d’Europa puguem fer un pas endavant”. Per l’evolució que comprova en els atletes, “estic segur que els resultats arribaran”.
