Una de les sorpreses en l’onze titular dels dos últims partits de la selecció ha estat el canvi en la porteria. Ferran Pol, suplent sempre de José Antonio Gomes, hi ha estat de sortida i davant Turquia i Holanda va complir. En endavant espera consolidar-se com a titular.

 

La primera experiència oficial de Pol a l’absoluta va ser quan tenia només 15 anys, a finals dels 90, quan Andorra va perdre 0-2 amb Ucraïna. Des de llavors ha passat diferents etapes, des de no comptar amb David Rodrigo fins a entrar en els plans de Koldo Álvarez, però sempre de suplent. Les seves aparicions només es produïen en amistosos. A Turquia va arribar per fi el seu debut en partit oficial. Les seves aturades, però, no van servir per evitar una golejada (5-0).

Quan va veure el seu nom per ser titular a Kayseri no s’ho podia creure. “La veritat és que no m’ho esperava”, admet el porter. En l’amistós d’agost amb Moldàvia, Koldo va tenir bones sensacions. Pol va ser qui va jugar. I va convèncer. “Em noto realment bé. He fet una bona pretemporada, estic fent gimnàs i estic notant la meva progressió.” Els nervis del debut no li van pesar a Turquia, mostrant-se segur sota pals. “Durant els 90 minuts em vaig trobar bé de cames, en canvi amb Holanda en la segona part vaig estar més cansat.”

Queden dos partits per concloure la fase de classificació per al Mundial i confia a continuar com a titular. No vol deixar escapar el lloc un cop hi ha arribat. “Sé molt bé el rol que he tingut fins ara. Treballo per seguir millorant i pel benefici del grup, i espero que l’entrenador em segueixi donant la seva confiança més temps.” Pol ha sabut tenir paciència a la banqueta: “He esperat aquest moment durant quinze anys. L’esforç de molts anys es veu recompensat i demostra que amb treball i esforç s’hi arriba i es poden aconseguir els objectius.”