Diari digital d'Andorra Bondia
Albert Calvó, amb la bandera tricolor, a la meta de la Swiss Peaks. Foto: Cris Bea
Albert Calvó, amb la bandera tricolor, a la meta de la Swiss Peaks. Foto: Cris Bea
Albert Calvó, a un dels glacials de la Swiss Peaks. Foto: Foto cedida per Albert Calvó
Albert Calvó, a un dels glacials de la Swiss Peaks. Foto: Foto cedida per Albert Calvó
Els dos ‘finishers’ andorrans a Suïssa. Foto: Foto cedida per Albert Calvó
Els dos ‘finishers’ andorrans a Suïssa. Foto: Foto cedida per Albert Calvó

Filant prim amb els propis límits


Escrit per: 
Víctor Duaso
Albert Calvó, exjugador de rugbi del VPC i dels ‘isards’, va ser ‘finisher’ de la Swiss Peaks de 360 quilòmetres i 26.610 metres de desnivell en 137 hores i cinc dies.
 
De salvatjada en salvatjada. Cada any, sense pandèmia pel mig, marxa cap a les muntanyes, en solitari, a alimentar la seva passió. Primer va estimar l’esport de l’oval, és a dir, el rugbi. De fet, encara el continua estimant. Des del 2011 va enamorar-se –amb permís de la seva dona– de pujar i baixar muntanyes. Que si la Tor des Glaciers, que si la Tor des Geants, i des de diumenge ja té una nova víctima al seu currículum de bogeries muntanyenques: la Swiss Peaks. Una prova d’ultradistància, amb sortida d’un dels glacials del cantó del Valais, Oberwald, a 1.377 metres i amb arribada al llac Leman. Quilòmetre a quilòmetre es travessa les valls alpines més boniques de les muntanyes més altes dels Alps suïssos. Amb 28 avituallaments i 6 bases de vida.
Albert Calvó, de 51 anys i que treballa de procurador, va jugar dels 9 als 36 anys al VPC Andorra i també va ser internacional amb els isards i és el pare del jugador de rugbi Albert Calvó. A Suïssa, Albert Calvó pare va conèixer els límits de la seva ment i també el seu cos. Va completar els 360 quilòmetres de la prova amb 26.610 metres de desnivell en cinc dies i 137 h 06’34” per acabar en 97a posició. Només van ser finishers el 50% dels inscrits. L’últim va acabar en 182è lloc, el britànic Stan Townsend, amb 155 h 18’06”. El primer va ser l’alemany Peter Kienzl, amb 86 h 34’28”.
Això sí, per a Albert Calvó va ser un autèntic calvari per culpa de patir un pinçament al genoll esquerre. “És una cursa esbojarrada, i per als que ens agraden aquest tipus de proves és la panacea. A Europa hi ha només tres competicions d’aquest tipus: la Tor des Geants, The Spine Race a Escòcia, el mes de gener, i la Swiss Peak”. No descarta anar a fer la d’Escòcia, però tornarà a fer la Swiss Peak en quedar-se amb l’espina clavada. “No m’ha sortit com jo volia. Entre el quilòmetre 20 i 30 vaig patir un pinçament al genoll esquerre per un mal gest. Vaig fer els primers 100 quilòmetres en 24 hores, és a dir, molt per sota de la meva previsió inicial. Va ser un viacrucis total. Em va atendre un fisio, però a mesura que passava la cursa més mal em feia. Va arribar un moment que vaig començar a anar a peu coix”, va recordar Albert Calvó, que va analitzar d’aquesta manera el que després li va passar. “Una zona que els corredors feien en una hora jo en vaig trigar quatre. Vaig decidir prendre un ibuprofèn, i això que és contraproduent per al fetge. L’altra opció era retirar-me. Vaig recuperar-me, una mica, i vaig seguir. Mai he abandonat una prova.”
Va posar el seu cos i també la seva ment al límit. La perseverança, apresa de quan va jugar al rugbi, el va fer seguir endavant encara que fos coix i aparegués la somnolència acompanyada de moltes al·lucinacions. “De 137 hores només vaig dormir 6 hores en cinc dies i mig. Jo em dedico a això per passió. Reconec que vaig posar la meva integritat en perill. És la primera vegada que arribo al meu límit i ja el conec”. Després de realitzar 137 hores pels Alps suïssos, ahir li va tocar anar a treballar. “Amb una esma que no ho puc explicar”. Sigui com sigui, dos mesos per recuperar la seva normalitat i a pensar en la pròxima, però amb la sensació que hauria pogut haver anat millor. “Anava amb unes altres expectatives, i no per la posició, sinó pel temps”. Què diu la meva dona? “Està desesperada amb mi. Pateix molt. Flipa molt per mi”. També va tenir el suport de la família del rugbi. “És molt encoratjador i la meva dona m’anava informant dels missatges”. Per un altre més. Càrrega que plau no pesa.
 
Josep Roig també va ser ‘finisher’ de la Swiss Peaks
 
Albert Calvó no va ser l’únic andorrà en participar a la Swiss Peaks. També hi va prendre part Josep Roig. De fet, ells dos havien de ser companys de la prova d’Eufòria de l’Andorra Ultra Trail abans que desaparegués la competició amb la pandèmia. Allà a Suïssa van compartir aventura. Roig va acabar en 119è lloc (143 h 40’52”). “Vam trobar-nos i vam compartir camins. Vam fer una mica l’acordió i el vaig perdre al quilòmetre 200. A partir d’aquí el vaig veure a la meta i vam estar junts a la cerimònia de premis”, va indicar Albert Calvó. 
Albert Calvó
Swiss Peaks
Josep Roig

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte