Tothom sap que el tècnic del Lusitans, Xavi Roura, té un caràcter propi i que posa el seu segell allà on va. Equips amb caràcter, sòlids, ben treballats i difícils de guanyar. També, tothom qui el coneix sap quina és la seva manera de ser. Una persona indomable i que viu de manera molt intensa tot el que fa a la vida. No va assistir a la roda de premsa prèvia al partit al·legant problemes d’angoixa i després va lloar la premsa espanyola i l’anglesa present en el partit –no segueixen tota la temporada per motius obvis– i va criticar la premsa andorrana –que sí que hi està al darrere, partit a partit–. Després de batejar Slaven Bilic com The Special One al partit d’anada, ahir el va lloar i va dir que és un ídol. Sigui com sigui, els equips que dirigeix tenen un segell propi. Ho va demostrar a l’FC Santa Coloma i també a la sub-21. Un cop tornat al país, després dels seus problemes personals, no ha perdut aquest do especial que té per dirigir equips. Ahir n’hi va haver una nova mostra. Sense el jugador més professional de la plantilla, Edu Moya, que va deixar a la banqueta. Sense un dels seus jugadors més tècnics al davant, Alfi Conteh, i sense l’internacional centenari, Òscar Sonejee. 
Un grup valent. El 3 a 0 de l’anada deixava sense opcions els andorrans. És cert, contra professionals de l’esport rei amb una barreja de nois joves –Reece Oxford té 16 anys i sembla que en tingui 25 perquè destaca per sobre dels altres– que es volen obrir camí en això del futbol. Els anglesos, amb un Slaven Bilic molt actiu a la banqueta, es van trobar amb un Lusitans sense cap tipus de complexos. Els equips de Xavi Roura mai tenen complexos. Al minut 13, un cop de cap incomprensible de Diafra Sakho a Moisés San Nicolás quan la pilota estava a l’altra àrea va suposar l’expulsió d’un jugador que li va costar al West Ham 3,5 milions de lliures. Amb un jugador menys, Elliot Lee, un extrem de només 20 anys, es va trobar amb una pilota a la frontal de l’àrea i amb un xut ras creuat va superar el porter Gerardo Rubio. Dos minuts després, els anglesos van demanar un penal de Peter sobre el mateix Lee. L’àrbitre ja en va tenir prou amb l’expulsió.
L’entrada al terreny de joc d’Edu Moya va canviar la dinàmica del partit. Els anglesos van fer un pas cap a enrere. El partit de la segona ronda s’apropava en els seus caps contra el Birkirkara de Malta –un vell conegut de la UE Sant Julià– i van abaixar pistonada. El Lusitans va començar a dominar. L’andalús Edu Moya va començar a mostrar galons al mig del camp. Una falta directe d’Aguilar va estar a punt de sorprendre Randolph. Els minuts passaven. L’entrada de l’hàbil Baixinho també va donar un altre aire al partit. Al minut 70, l’assistent va anul·lar un gol de cap de Franclin Soares a la sortida d’una falta. El jugador portuguès semblava que estava en posició avançada en el moment de la rematada. L’entrada d’Alfi Conteh va aportar frescor i més arribada. De fet, l’internacional per Sierra Leona va poder marcar el gol de l’empat, però Tomkins va salvar sota pals el seu xut. Un cop més es demostra que les distàncies entre uns i altres es retallen. Abans les eliminatòries acabaven amb golejades i ara almenys tenen més suc. Ser amateur o professional és una diferència abismal, però es competeix un xic més. Nou pas, i contra un club de la Premier League.

Roura: “La premsa del país no valora gens el treball que es fa”

A l’atac. El tècnic del Lusitans, Xavi Roura, va passar d’atacar Bilic a atacar la premsa del país. “Agraeixo als mitjans espanyols i també als anglesos la valoració que ens han donat. Aquí, la premsa del país no ho fa. No es valora gens la il·lusió d’un treball estructurat o d’una idea preconcebuda”, va assegurar Roura, que va anar més enllà. “Potser em posen un semàfor en vermell un altre cop o una bandera republicana...” Va justificar la seva absència a la roda de premsa. “Tinc situacions d’angoixa. Vaig estar amb el metge del club i em va dir que estava força angoixat. Demano disculpes. No volia cridar l’atenció dels mitjans.”
A la roda de premsa hi va assistir el migcampista Edu Moya. Va anunciar que plega –no serà l’únic ja que els propers, amb tota probabilitat, seran Alfi Conteh, Gerardo Rubio i Òscar Sonejee–. “Se’ls ha de donar un 10 a tots els meus companys. Fa 17 anys que estic de professional, però us garanteixo que aquest esforç que s’ha fet no l’havia vist mai”, va sentenciar.

La UE Sant Julià Tic Tapa aguanta fins al minut 72 i després el Randers la goleja

El 0 a 1 al partit d’anada donava certes opcions a la UE Sant Julià Tic Tapa. Els de Raúl Cañete van resistir fins al minut 72 contra el Randers FC de la lliga danesa, però a partir de llavors el rival dels lauredians no va perdonar. Només començar el partit, al minut 10, el Randers FC va disposar d’un penal. Una falta dins de l’àrea de Miguel Ruiz sobre el jove davanter suec Mikael Ishak va provocar aquesta gran oportunitat per als danesos. El porter andalús Jesús Coca, tot un especialista, va aturar el llançament de penal del mateix Ishak. Abans d’arribar al descans, el Randers FC va obrir el marcador amb un gol de l’internacional per Austràlia sub-20 Mustafa Amini, que va superar Jesús Coca amb un xut a l’escaire. A la represa, Arturo Gándara va tenir la millor oportunitat dels lauredians, però l’ex del Solsona, novament, va fallar davant Johnsson. Fins que al minut 72 va arribar el 2 a 0 amb un gol d’Edgar Babayan de falta directa a la frontal de l’àrea. La UE Sant Julià va gaudir de dues oportunitats a la sortida de dos córners fins que al minut 92 va marcar el millor jugador dels danesos, Ishak, que no va jugar el partit d’anada i va ser l’autèntic malson dels de Cañete. “Estic molt content del treball de l’equip. Quan uns professionals et feliciten no es pot demanar més.”