Xavi Folguera i Cristian Salvador disputaven el darrer partit amb tot per decidir. Depenent del resultat que es produís contra Mònaco, podien ser des de campions fins a quedar quarts i quedar-se fora del podi. Però la parella andorrana no va fallar i es va imposar per adjudicar-se la medalla d’or.
Amb la victòria i derrota, depenent amb els sets que s’adjudiquessin uns i altres, podia fer que ocupessin des del primer lloc al quart. Amb els manegascos, que es jugaven el bronze, havien de vèncer 0 a 2 per guanyar l’or. I així va ser. No van donar opcions a Pascal Ferry i Frank Gopcevic, guanyant amb comoditat. En el primer set es van imposar per 16-21 i en el segon per 11-21. Una de les claus va ser el desgast que es va imprimir sobre els rivals, als que no se’ls va deixar respirar. Sobretot a Gopcevic, que físicament estava mort, pel que se’l va buscar amb insistència.
Després de sumar el bronze en les darreres edicions dels Jocs, aquest or dóna ales a una parella que fa anys que entrena i competeix junta. “Ha estat una final de competició estranya, perquè podíem acabar amb l’or o fins i tot quedar-nos fora de les medalles, però el que hem aconseguit és mantenir el nivell que hem mostrat durant tot el torneig”, va assenyalar Folguera, remarcant que aquest èxit ha arribat “després de molts anys de feina”. Per la seva part salvador va destacar que contra Mònaco “sabíem el que ens jugàvem i hem sabut marcar el ritme des de l’inici. Traient ràpid per no perdre temps i que no poguessin descansar”.
