ENTREVISTA A LLORENÇ MIQUEL, JUGADOR ANDORRÀ DEL CLUB PATÍ VILAFRANCA

Dues temporades després de formar-se a can Barça, Llorenç Miquel, de 20 anys, segueix el camí del seu pare. Debutarà a l’OK Lliga amb el Club Patí Vilafranca Capital del Vi i jugarà la Copa de la CERS. El jugador andorrà passa de ser el capità del segon equip blaugrana i ser un jugador referent a convertir-se en el novell d’un club que aspira a millorar la bona temporada del curs passat, en què va acabar en vuitena posició.

Pas a pas i emulant el seu pare, que va guanyar una OK Lliga amb l’Igualada...
Ell va ser qui ens va ensenyar a patinar i a jugar a hoquei patins. Qui ens va transmetre l’amor per aquest esport i també per l’esport en general, i sempre ha estat una carrera contínua. Igual que hem anat creixent nosaltres, ha anat creixent l’esport amb nosaltres o nosaltres amb l’esport, i amb el nostre pare sempre al costat. Ell estava jugant fa deu anys...

I ara vostè arriba a l’OK Lliga...
Sí... Ell va ser el primer a arribar-hi i per sort he pogut arribar-hi jo. I espero que el següent d’aquí poc sigui el meu germà [Gerard Miquel, que milita al segon equip de l’FC Barcelona]. 

¿El següent pas, ja que acaba d’arribar a l’OK Lliga, és repetir el que va fer el seu pare..., guanyar una OK Lliga?
Aquest és el somni de qualsevol jugador d’hoquei patins. El que passa és que a poc a poc, ja que seré un dels jugadors més joves que hi ha en tota l’OK Lliga. He pogut fitxar per un equip que considero que és molt bo per a mi ja que està classificat per la CERS i a més crec que podré aportar-hi i tindré minuts. Això sí, d’any en any. Ara em toca aprendre i agafar minuts i després ja es veurà. 

El Club Patí Vilafranca ha fitxat el veterà Edu Fernández, provinent del Vendeénne de França... ¿Continua bona part de la plantilla del curs passat?
S’ha mantingut bastant el bloc de l’any passat, que va fer una gran campanya. Només hi ha dos fitxatges i la baixa important de Xavi Caldú [torna al Noia]. 

No té res a veure el Club Patí Vilafranca amb l’FC Barcelona. ¿Què trobarà allà? ¿Què li han explicat?
Vaig anar-hi a entrenar-me a final de la temporada passada. A conèixer els companys, l’entrenador i l’ambient. És un altre món, l’OK Lliga. Ja m’hi havia entrenat quan vaig estar al Barça, però no t’adones realment del que és fins que surts d’un club tan gran. Al Barça ens emmirallàvem amb els millors del món i anàvem predisposats a veure gent molt bona. Fora del Barça també hi ha gent molt bona i el salt de la Nacional espanyola a l’OK Lliga és tot 
un món. 

¿Quines diferències es trobarà a l’OK Lliga com a jugador?
Partint de la base que aquest any he estat un dels més grans de l’equip i havia de tirar molt més del joc i tenir molta responsabilitat, ara em toca tot just el contrari: anar agafant experiència dels altres, aprendre molt i a poc a poc anar veient cap a on em porta la situació. Al final, els esportistes ens hem d’adaptar al que hi ha.

¿Es podrà adaptar a canviar aquest rol de ser un jugador important al Barça B per tenir menys protagonisme pel fet de ser el jugador més jove de la plantilla?
És una pregunta difícil. Sempre és tirar-se a la piscina. Quan vaig baixar a Barcelona al principi la pregunta era sempre una mica com aquesta. Jo venia de l’Andorra, en què sempre havia estat un dels pilars de l’equip, bàsicament perquè érem pocs [somriu], i me n’anava a un equip complet, amb tot de jugadors molt bons, on havia de fer-me el lloc. T’acabes assentant i agafant pes en l’equip. La idea és la mateixa al Vilafranca, és a dir començar a agafar experiència, aprendre molt i, si pot ser, agafar pes a dins de l’equip.

¿Què li ha demanat l’entrenador, Jordi García?
Sobretot m’ha transmès la seva total confiança en mi. M’ha dit que benvingut a l’OK Lliga, la competència d’aquí és un altre món i, sobretot, m’ha donat molts ànims. Aprendré situacions que no estic acostumat a viure. 

Sortir del Barça no deu ser fàcil perquè allà ho tens tot. ¿És així?
És una decisió que costa quan has viscut allà dins i has estat involucrat en el projecte de La Masia [hi anava a fer els àpats] i tot... És un projecte molt maco. El Barça és un club que només per nom ja tira per si sol. El que passa és que al final com a esportista has d’escollir el camí que més et faci créixer i quedar-me al Barça aquest any significava quedar-me únicament al Barça B, ja que fer el salt al primer equip directament no ho ha fet ningú en la història de la secció. Per a mi l’important era sortir d’aquí i fer un pas endavant, anar a l’OK Lliga, i a partir d’aquí el somni, evidentment, és tornar a can Barça. 

¿Veu opcions de tornar-hi?
Jo sempre confio molt en mi, la clau de qualsevol esportista. Confio a tornar-hi. La situació dirà el què. Sempre hi ha molta competència, però espero tornar-hi un dia. 

¿Fitxar pel CP Vilafranca li permetrà continuar amb els estudis universitaris?
Pel que fa a entrenaments és un salt important. Ens entrenarem un dia més a la setmana. Tot seguirà igual i seguiré estudiant. Econòmicament milloraré ja que al Barça no cobrava res, però no em donarà per viure. La idea és anar a fer un Erasmus a Itàlia en un futur. N’he mig parlat amb clubs d’allà.

¿S’ha plantejat jugar amb la selecció espanyola?
Ara ja no, perquè una vegada fas els 18 anys si jugues amb una selecció no pots jugar amb una altra. Tot i així, dec molt a Andorra. No m’he plantejat mai aspirar a la selecció espanyola.

I això que amb la selecció espanyola podia guanyar de tot...
Evidentment, el cap diria una altra cosa. Mirat des de fora la gent potser pensa: “Vés a guanyar un Mundial”, però jo em sento molt a gust amb la selecció andorrana. No m’ho he plantejat, la veritat, tinc els amics i els excompanys aquí.