Dijous passat va passar completament desapercebut a la roda de premsa de presentació de l’AnyósPark en Femení fins que Xary Rodríguez –la parella de Xavi Florencio– el va fer aixecar per presentar-lo a tothom qui era present allà com el nou ciclista resident de l’Etixx-Quick Step, un dels equips més potents, l’antic Omega Pharma, amb noms com Tom Boonen, Mark Cavendish, Tony Martin i Rigoberto Urán. El madrileny Carlos Verona, que només té 22 anys, viu a Sispony amb la seva parella, l’exciclista catalana Esther Fernández, des del mes de febrer, tot i que té el permís de residència des de l’abril. Vivien a Lucca, una ciutat situada a la Toscana, però buscaven un lloc més a prop de casa i es van decidir pel Principat d’Andorra. “Ella volia viure a Barcelona i jo a Madrid, i llavors vam decidir que ni ella ni jo”, assegura somrient Verona, que suma tres anys de professional i té un any més de contracte amb l’Etixx-Quick Step. Els grans aficionats al ciclisme recorden una imatge de Verona el 2014 amb la feina del madrileny a benefici de Rigoberto Urán a la pujada a la Cobertoria, quan el colombià va perdre el contacte amb els favorits en l’etapa reina de la Vuelta a Espanya.
El ciclista de San Lorenzo de El Escorial és un cas de precocitat únic al ciclisme ja que va passar de juvenils a professionals sense provar ni tan sols la categoria sub-23. El Burgos-BH li va donar l’oportunitat i no la va desaprofitar. Va fitxar, amb només 18 anys, per l’Omega Pharma-Quick Step i actualment s’acaba de recuperar del trencament de l’escafoides que el va deixar sense el Tour de Califòrnia i Lieja-Bastogne-Lieja, per exemple. El calendari li ofereix opcions de tornar a competir en el Tour de Valonia al mes de juliol i després també té el Tour de Polònia i el seu gran objectiu, la Vuelta a Espanya. “La tinc entre cella i cella i em fa molta il·lusió competir en l’etapa d’Andorra. A més a més, hi ha una etapa que passa per San Lorenzo de El Escorial i tinc una motivació doble. Ja fa temps que la miro de reüll.”
El ciclisme també li va donar l’oportunitat de conèixer la seva parella, Esther Fernández. Està a punt d’acabar la carrera de turisme, uns estudis que van fer que deixés l’esport de les dues rodes, i això que prometia i molt. Competia des dels 12 anys i era ciclista de la selecció espanyola fins a la categoria de juvenils.
“Estem molt contents aquí. Molt ben adaptats. Purito, amb qui m’havia entrenat alguna vegada quan ell era a Catalunya, sempre em deia coses molt bones d’Andorra. Personalment és un lloc que m’agrada perquè a la meva parella i a mi ens encanta la naturalesa, la tranquil·litat i la seguretat. És clar que s’hi viu bé, es respira esport i la qüestió de la fiscalitat hi ajuda, i molt”, va reconèixer Verona, que no es planteja cap fita important. Com dirien els futbolistes, partit a partit. “De mica en mica. Dia a dia progressant. Estic en un equip molt bo i tinc clar que em toca treballar pels altres. Sóc un corredor de resistència, un tot terreny.”
Aquí s’entrena amb tots els altres residents. “L’altre dia amb Leigh Howard, de l’Orica, però també amb Purito, Dani Moreno i Ángel Vicioso.” Les tasques físiques les fa a AnyósPark. “El tracte que rebem allà és molt bo. N’havia sentit sempre coses molt bones i hi vaig dos o tres dies a la setmana a fer gimnàs i, fins i tot, ioga per relaxar.” A Verona també li agrada l’esquí i espera convèncer l’equip per fer esquí de muntanya a l’hivern. “És un bon entrenament i crec que seria bo practicar-lo.”
