Vuit etapes, quatre països diferents, un recorregut total de 268 quilòmetres, 16.310 de desnivell, vistes espectaculars i totes les emocions inimaginables per a un corredor de curses de muntanya. Cap prova per etapes es mereix tants elogis com la Gore-Tex Transalpine Run. Més de 300 equips de dos corredors de més de 20 països es van enfrontar al repte de travessar corrent els Alps. En l’onzena edició, dos andorrans, millor dit dos germans de Canillo, van assolir la victòria i van posar el cos al límit. Diumenge van arribar al Principat i encara estan assaborint el triomf en una de les proves més dures d’Europa per etapes. “M’ha agradat molt, però el millor de tot ha estat córrer amb el meu germà. Hem patit molt i ara estem molt cansats”, va assegurar Òscar Casal, que a la primera etapa va patir una deshidratació i que després va anar a més a mesura que passaven les etapes. “Em vaig anar trobant millor quan vaig superar la deshidratació del primer dia. He acabat molt bé i molt fort. Ara estic constipat i força adolorit, però ja és lògic.”
El 29 d’agost van fer la sortida a Oberstdorf i el 5 de setembre arribaven a Sulden, un poble de muntanya del sud del Tirol. “Ara ho veiem en perspectiva des que hem arribat perquè allà et dediques només a córrer i tot passa molt ràpid. Puc dir que ha estat una experiència enriquidora i jo repetiria.” Diuen de la Transalpine Run que és un repte dels més durs. Però Òscar Casal no vol valorar-ho de manera immediata. “Diuen que és una de les més dures d’Europa i jo dic que és una de les més llargues i és dura, però és clar era la primera d’aquest tipus que corríem i no la podem comparar amb cap. Potser amb la Marathon des Sables, en què es va al desert i té pinta de dura per la climatologia. La Transalpine Run és dura, espectacular i molt maca. No et fa falta res i és molt mediàtica ja que hem sortit a la televisió alemanya cada dia. Té molt de nom.” Els germans Casal van invertir 750 euros per persona per a la inscripció i després els hotels a part per poder recuperar-se bé. El premi el tindran el dia 21 de setembre amb la recepció per part del Govern.
¿Quin és el proper repte? “Ara és molt difícil dir-ho. Potser tornar a córrer una cursa per etapes, però en aquests vuit dies hem hagut de renunciar a dues proves de Copa del Món. És una qüestió de prioritats.” Per als germans Casal aquest és “un somni complert. És històric perquè Andorra no havia tingut mai un corredor que guanyés la Transalpine Run. Aquí cada dia es parlava d’Andorra i és emocionant”, va sentenciar Òscar Casal, que dissabte té previst competir en la segona Marató de les Valls de Canillo, que té 65 inscrits. La mitjana en té 79 i el circuit de joves 31. “És la nostra parròquia i sortirem a gaudir.”
El germà d’Òscar, Marc Casal, se sent recuperat. Ahir van agafar les sabatilles i van fer un entrenament lleuger. Ja no es recorden, gairebé, de la Transalpine Run. “Jo estic personalment molt sorprès perquè no ho havíem fet mai, això de córrer junts en curses per etapes durant vuit dies, i no sabíem com ens recuperaríem. És clar que el cos s’acostuma a tot. Vas cansat perquè és normal. Tot i així, gràcies a la feina de la massatgista ens hem recuperat cada dia molt ràpid.”
A Marc Casal córrer amb el seu germà és el màxim que li pot passar. “Jo li deia a ell que cap de les parelles que hi participen són germans i per tant ningú es coneix tant com nosaltres. Ens entrenem des de fa anys junts cada dia i ens coneixem a la perfecció. No té preu assolir la victòria a la Transalpine Run amb el teu germà al costat. No ens podia sortir millor.” Marc Casal té clar que el secret va ser aguantar el ritme i recuperar bé la deshidratació de l’Òscar del primer dia. “Les primeres etapes les vam afrontar a l’expectativa i a la Vertical ja vam veure que podíem guanyar.” Dit i fet. Dos germans amb gens de superhomes.
Ferran Teixidó, tercer a la Copa del Món, també serà homenatjat
No només els germans Casal, Òscar i Marc, rebran el reconeixement del Govern pel seu triomf a la Transalpine Run, sinó que també serà homenatjat el corredor de curses de muntanya Ferran Teixidó, que el cap de setmana passat va finalitzar en tercera posició al quilòmetre vertical de Lone Peak, als Estats Units, amb un temps de 48.04 que li val per ocupar el tercer lloc del rànquing general.
A la prova es va imposar el suís Remi Bonnet amb una marca de 45.58, seguit pel seu compatriota Martin Anthamatten amb 47.38. La tercera posició va ser per a Ferran Teixidó, que va superar corredors de renom com Marco de Gasperi, Tadei Pivk, Jessed Hernández, Tom Owens i Davide Magnani. El seu germà, Xavi Teixidó, ja es va encarregar de felicitar-lo pel seu Facebook personal. “Felicitats, Ferran! Impressionant és poc!” Per tant, Ferran Teixidó serà rebut per la ministra d’Esports el 21 de setembre juntament amb els germans Casal.