Entrevista a... Quino Colom, base andorrà de l’Unics Kazan

Quino Colom, als 27 anys, ha completat la seva millor temporada com a professional. El seu equip, l’Unics Kazan, ha acabat sotscampió de la VTB League, la Superlliga de Rússia, després de perdre a la final contra el CSKA de Moscou. Va ser premiat com el sisè millor home, al davant de Teodosic i Koponen. Ara intentarà entrar en la convocatòria de la selecció, en què lluita per una posició amb el Chacho, Llull, Ricky, Calderón i Vives.

A Kazan ha tret el millor de si mateix amb una mitjana de 13,7 punts, 6,1 assistències i 4,3 rebots a la VTB League, i 11,8 punts i 7,6 assistències a l’Eurocup. ¿Per què s’ha trobat aquí amb la seva millor versió?
Crec que l’any passat a la Lliga ACB, amb el Bilbao Basket, ja vaig rendir a molt bon nivell. Gràcies a la confiança que em va donar Sito Alonso vaig fer un salt endavant. A aquesta confiança hi he donat continuïtat a Kazan. L’entrenador m’ha deixat jugar molt lliurement i l’estil de joc de l’equip és similar al de Bilbao. I jugar amb bons jugadors també et facilita molt la feina a l’hora de dirigir el joc. M’he adaptat molt bé a la ciutat, els companys, l’entrenador i el club. Al final tot ha estat molt fàcil i espero que continuï així. 

Ha renovat dos anys amb l’Unics Kazan. ¿No ha tingut cap esperança de tornar a la Lliga ACB amb un equip gran?
A la Lliga ACB hi he jugat set anys i ja la conec. Els russos estan molt a gust. Hem aconseguit classificar l’equip per disputar l’Eurolliga i el club m’ha donat molta confiança. Hi estic molt bé. M’han renovat per dos anys i no veia per què havia canviar. Podré jugar l’Eurolliga i és una oportunitat molt bona que he tingut. Intentaré créixer més. 

L’FC Barcelona Lassa busca base. De fet, està molt interessat per un base amb qui s’ha enfrontat aquesta temporada, Malcolm Delaney. ¿Ha tingut cap oferta de l’equip blaugrana?
D’aquestes qüestions se n’encarrega el meu representant [Manel Bosch]. Sé que hi ha hagut algunes converses per veure com estava la cosa, però jo estic molt a gust a Kazan. Allà tinc un rol que m’agrada molt i jugaré l’Eurolliga. En el futur pot passar qualsevol cosa. No se sap mai. Esperem que vagi tot molt bé en aquests dos propers anys. 

¿Als russos no els estranya que vostè estigui a la VTB League i no en un club potent de la Lliga ACB?
Sí que els estranya, i m’ho pregunten moltes vegades. Això sí, l’Unics Kazan ha confiat molt en mi. És un dels grans clubs d’Europa i l’important és estar en un equip fort.

¿És un somni convertit en realitat, disputar l’Eurolliga?
Fa molts anys que dic que vull jugar a l’Eurolliga. És una fita que tenia al cap des que vaig començar a ser professional. A l’ACB no vaig tenir l’opció, per desgràcia, d’estar en un club d’Eurolliga i al final vaig haver d’anar a Rússia i vam aconseguir classificar l’equip. Ningú m’ho ha regalat. I ara és el moment de demostrar que podia haver jugat molt més abans en aquesta competició, com ho vaig demostrar el curs passat a l’Eurocup.

Vostè ha estat el sisè millor home de la VTB League, superant Petteri Koponen (Khimki) i Milos Teodosic (CSKA de Moscou). ¿Quina sensació li deixa aquest premi?
Ser a la llista amb ells ja és impactant. Teodosic és dels millors bases d’Europa i Koponen és un anotador molt bo que fa molts anys que està al Khimki. Em van fer un reconeixement a mi, però també és per a l’equip i per la temporada tan bona que hem fet. Sempre és molt bo que es reconeguin aquestes coses. Vol dir que a l’equip li ha anat molt bé, i sense això jo no seria en aquesta llista. Estic molt content pels meus companys i també per l’entrenador i el president. L’any que ve intentaré tornar-ho a repetir i guanyar títols col·lectius.

I ara toca pensar en clau selecció espanyola i Jocs Olímpics de Rio. És dintre de la preconvocatòria de 24 jugadors de Sergio Scariolo, però de rivals en la seva posició té José Manuel Calderón (New York Knicks), Sergio Llull i Chacho Rodríguez (Reial Madrid), Ricky Rubio (Minnesota Timberwolves) i Guillem Vives (València Basket). És difícil entrar a la llista final, ¿però seria un somni anar als Jocs?
Si vols estar a la millor selecció d’Europa i la segona millor del món has de lluitar amb els millors. Si vols arribar a ser un dels millors bases d’Europa has de lluitar contra els bons i no els menys bons. Ser en aquesta llista vol dir que fas les coses bé, i intentaré fer el màxim per poder anar a Rio. Hauré de lluitar per formar part de la selecció dels Jocs. Ser en aquesta preconvocatòria és una sensació molt bona i sembla que m’estic acostant al seu nivell. 

Raül López s’ha retirat i vostè va jugar amb ell quan va militar al Bilbao Basket. ¿Què en va aprendre?
És el millor base de la història d’Espanya. Jugar amb ell va ser un privilegi. A mi em va ajudar en moltes coses i segur que vaig aprendre’n moltíssimes coses. El que passa és que ell ho feia molt fàcil tot, i a mi i als altres ens costava més aplicar-ho. Hi vaig tenir molt bona comunió, vam jugar partits molt bons junts i ha estat molt important per a la meva evolució. Li estic molt agraït. Ha tingut una carrera exemplar. 

El seu germà, Guille, ha signat per dos anys amb el primer equip del MoraBanc. ¿Està content per ell?
Estic molt content pel Guille. Ha tingut una evolució impressionant els últims anys. Ha treballat molt i s’ho mereix. Està encantat de representar l’equip del seu país. És el primer estiu que la família Colom tenim molt tranquil, ja que tots dos hem signat molt aviat a l’estiu. No havia passat mai. Ara li toca gaudir-ne.

¿En què ha millorat a les ordres de Quim Costa al Peñas Huesca?
Quim és molt exigent i presta molta atenció a la defensa. Guille ha millorat en aquest aspecte i també s’ha fet més complet.

El MoraBanc va coquetejar amb la Copa del Rei i el play-off pel títol per acabar igual que el curs passat. ¿Com ho ha vist des de Kazan?
Van començar molt bé, però la Lliga ACB és molt dura, hi ha equips molt competitius. No et pots relaxar mai. Al final tot va molt per dinàmiques. Assentar-se a la Lliga ACB no és fàcil i ells ho han fet amb relativa facilitat. Han d’anar d’any en any.