“He de parar. No puc afrontar una temporada novament en solitari”

Marc Oliveras penja els esquís als 28 anys. Va deixar l’esquí alpí el 2019, tot seguit va provar amb l’esquí de velocitat i després un esport olímpic, l’‘ski cross’. El curs passat, en aquesta disciplina, va competir en proves de Copa d’Europa i va assolir una 16a posició com a millor resultat. Per poder-ho dur a terme va aportar un 70% d’un pressupost de 26.000 euros. Ja no pot més i es retira més aviat del previst.

 

Sí. Als 28 encara soc jove per retirar-me, i més ara que molts atletes allarguen una mica més les seves carreres. Em retiro una mica abans del previst, però és el que m’ha tocat fer.

 

Meditada i també complicada ateses les circumstàncies de tot plegat. Personalment em sento fort encara, i amb moltes ganes de seguir, però si no tinc l’ajuda econòmica necessària no puc seguir una altra temporada. Esperava trobar alguna ajuda després dels bons resultats, tot i així, no ha estat possible. Jo no puc afrontar el curs novament en solitari. He de parar.

 

L’esquí és un esport molt sacrificat i exigeix molt. Després d’estar un any aturat no sé si podria tornar a estar a un nivell alt. Al final, quan un decideix parar baixa la guàrdia mentalment. Sí que és veritat que hi ha esportistes que han fet un any d’aturada i després han tornat a rellançar la seva carrera, però aquesta per a mi és una situació una mica diferent, ja que les altres federacions tenen una mica més d’ajudes i de diners i poden fer-ho. En aquest cas no puc disposar d’una ajuda i no crec que incrementin en un futur per la situació actual.

 

Sí. Bàsicament és així. Aquesta no és la manera que a tothom li agrada acabar, però si no trobes recursos ho has de fer. He de viure i crear la meva vida, i ara és el que toca. És un altre pas i una altra prova.

 

El conjunt de la temporada m’ha costat uns 26.000 euros i el 70% l’he invertit jo. En fi, competir ho trobaré molt a faltar, tant a nivell d’esquí alpí o ski cross. El moment aquell del portilló.

 

Sí és molt, sí. La veritat és que vaig voler fer un projecte en solitari que mai s’havia fet aquí i crec que a nivell d’Andorra era útil per ficar-la dins del mapa d’aquesta disciplina tan interessant i que aporta moltíssim. Jo he intentat demostrar el màxim i amb els recursos que tenia. Al final, una temporada de 26.000 euros és barata, ja que els equips grans calculen entre 50.000 i 70.000 euros per atleta. He assolit bons resultats i els rivals m’han felicitat. Amb la Covid-19 les ajudes baixen i els patrocinadors s’han vist afectats. Accepto que no em donin aquestes ajudes, però em sap greu perquè crec que tinc el potencial per competir a l’ski cross. Per fer les coses a mitges prefereixo no fer-les. Jo les vull fer al 100%.

 

No ho he pogut aconseguir perquè havia d’estar entre els 100 del món i crec que ara estic entre els 140. Com es van anul·lar proves de Copa d’Europa per la Covid-19 doncs sumar punts ja va ser més que complicat. En Copa d’Europa d’ski cross he estat sis vegades dins del Top-30, i el meu millor resultat va ser un 16è lloc. Competir a la Copa del Món era un objectiu molt complicat, però ho tenia marcat. 

 

Molt bo. He competit en proves de Copa d’Europa, Copa del Món, tres Campionats del Món i dos Jocs Olímpics. Jo vaig arribar a la FAE el 2006. No hi havia un programa professional i era una mica tot com desperdigonat. El 2010 es va professionalitzar una mica. Estic content de veritat. A nivell de resultats podia haver sortit una mica millor. En conjunt m’hauria agradat aconseguir millors resultats en Copa d’Europa i Copa del Món, però he intentat fer-ho el millor possible. 

 

En esquí alpí he tingut tot el suport i els estic totalment agraït, i més quan els moments no eren tan bons. Quan he afluixat una mica m’han apretat. I amb l’ski cross és evident que no tenen l’estructura feta, però sí que he trobat a faltar suport econòmic. De cara a fer un any més sí que m’ha faltat aquesta ajuda, tot i així, la situació és la que és. Amb Carles Visa he parlat i m’ha intentat ajudar, buscar ajudes, i no ha pogut ser.

 

Esportivament no tinc ganes de dedicar-me a una altra cosa a nivell professional. Sí que és cert que amb el Kevin Esteve vam compartir molts moments. Ell va decidir dedicar-se al golf, però jo de moment penso en altres projectes i no descarto estar allunyat de les pistes d’esquí. Estic pensant en diversos projectes i també tinc algunes feines a punt. Tot està relacionat amb els esports. 

 

Ha millorat molt. Al final és el que s’havia de fer. El 2006, quan jo vaig arribar a la FAE no hi havia l’esquí estudi i a altres països ja existia. Els joves d’ara sí que tenen uns estudis més adaptats. S’ha millorat també l’estructura, el Centre de Tecnificació d’Ordino...

 

És veritat. Els falta un puntet. Andorra tampoc té tants esquiadors com els altres països. Si aquí en surt un de bo és com el desè millor de França. Encara queda molta feina per fer, però al final arribaran els resultats. Sortiran si se segueix treballant. Estan apostant molt per crear una base gran, però també s’ha d’apostar pels que estan a dalt i no se sentin sols tirant del carro.

 

Sí [bufa i es queda en silenci]. Estic millor. No m’ha aparegut cap brot més. Una època dura...