Entrevista a Marc Pujol, migcampista de la selecció absoluta

Va debutar com a internacional absolut amb 17 anys el 2000 en un amistós contra Albània. David Rodrigo va apostar per Marc Pujol, un migcampista tècnic. I des de llavors, 25 anys llargs amb 123 partits i plega avui als 43.

Arriba avui el dia... Després de 25 anys llargs, 123 partits amb la selecció absoluta i amb 43 anys. I ja diu prou en un amistós contra Liechtenstein. Per què ara?
La pregunta, millor, seria per què tan tard, oi? [Somriu]. En fi, no sé, quadra així. També és veritat que aquest últim any, el genoll m'ha donat molts problemes. El genoll no pot més i també hi ha motius personals. Crec que aquest és un bon moment per retirar-me. Fins aquí...

I també desgast?
A la meva edat tot es redueix a si tens ganes i si el cos et permet fer-ho. Per ganes, aquest any sento que m'ha costat més, però perquè he tingut molt dolor, constant i a diari. Moltes hores per intentar recuperar-me i poder jugar una mica per tornar a estar malament. He notat que el cos m'estava donant senyals.

Creu que ho ha allargat massa?
No. Si no tingués el genoll com el tinc, segurament, com els últims anys em plantejaria acabar la temporada i a l'estiu em tornaria a plantejar què faig. Fins ara he anat fent, he anat jugant, tenint minuts i el rendiment ha estat correcte, però aquest any a nivell físic ja no puc estirar molt més. Encara em queda mitja vida i necessito el meu genoll per anar a esquiar, per jugar amb el meu fill i ara mateix són coses que no puc fer.

Es planteja operar-se?
Sí. A priori, en tres o quatre anys m'he de posar una pròtesi al genoll per tornar a fer vida normal i fer activitat física sense dolor. 

Ho té per una lesió mal curada o de desgast?
Les dues coses. Em vaig trencar els creuats amb 35 anys, em vaig recuperar i al cap d'un mes de jugar vaig recaure... El genoll està fet un drama, però he jugat set o vuit anys més. No em queixo. 

A banda del genoll, el cos i el cap com el té als 43 anys?
La veritat és que bé. A nivell anímic i emocional estic bastant tranquil, amb pau i molt content perquè arribi el dia. Així deixaré de patir amb aquest dolor. Sigui com sigui, estic molt amb pau amb tot el que he viscut i també de com ha anat. Molt tranquil.

Va triar el dia de la retirada o com va prendre aquesta decisió?
Parlant de la selecció, l'última finestra va ser al març, i allà es parlava ja de les dates, que es tancarien el mes de juny. I quan em van comentar que el dia 4 de juny partit a casa... va ser perfecte. Em donava igual el rival i tot. Només vull acomiadar-me davant de la meva família. Fer l'últim esforç, és a dir, acabar la temporada amb l'Atlètic Club Escaldes i després acabar amb la selecció a casa. 

D'aquells vells rockers que queden dels teus inicis ja no queda ningú sobre el terreny de joc. Potser el porter Jose Antonio Gomes...?
Així d'old school tenim Marc Vales, Marc García i també Jose [Jose Antonio Gomes]. Crec que Jose és del 1985, és a dir, tres anys menys que jo, però els altres dos ja venen més darrere meu amb 35 o 36. Són encara joves... [Somriu]. Quan ells dos van debutar eren uns crios. 

I tot plegat vivint victòries, crec que has estat en totes a nivell oficial, amb una selecció que no acostuma a viure instal·lat en el triomf...
Per desgràcia perdem molt més del que voldríem. M'emporto molts bons rècords d'aquestes victòries. He estat en totes les oficials i és una bona recompensa després de tanta derrota i tant patiment.

Podem dir que marxa un talismà de l'absoluta...
En algun triomf d'algun amistós no he estat, però en les oficials, totes. Això sí, la dada és que en tots els triomfs de la selecció sempre hi ha més d'un Marc. I aquí anem sobrats d'aquest nom.

Què fa un jugador tan tècnic com tu en una selecció com aquesta que aposta més per un sistema defensiu i de no tenir tant la pilota?
Què fa? He nascut on he nascut. Orgullós d'on he nascut i faig el que puc. Les limitacions que tenim són les que tenim, això sense cap mena de dubte, però s'ha de dir que l'evolució que estem tenint com a selecció crec que anem cap a un jugador amb millor peu i amb un tarannà més ofensiu. Amb joves com l'Ot Remolins, l'Aron Rodrigo, el Berto Rosas, Pau Babot, Hugo Ferreira... Molta gent que puja que té un peu que és una altra coseta. Jo soc optimista amb això i anem cap aquí.

Juli Sánchez va ser un dels jugadors més tècnics de la selecció absoluta, com vostè. Hi està d'acord?
Juli [Sánchez] era un altre nivell. Un espectacle. Jo crec que a nivell individual no n'he vist un com ell. La capacitat tècnica sempre ha estat una característica meva, però no en aquest nivell. Ell jugava més a prop de l'àrea, amb més u contra u, més gol, i jo, segurament, soc més associatiu. Sigui com sigui, sempre hem destacat els dos per la tècnica individual.

Sempre s'ha adaptat al joc de la selecció, tot i que destacava més amb l'FC Andorra.
És el de sempre. Si les teves qualitats principals són amb la pilota als peus sempre destaques més quan més pilota tinguis. U més u són dos. Sempre, amb els entrenadors que he tingut, hem sabut trobar l'encaix a dins de l'equip en diferents situacions. 

En aquest nou FC Andorra gaudiria.
Moltíssim. Des que ha arribat la nova directiva són amants d'aquest futbol que tant m'agrada a mi.

Ha canviat molt la selecció des dels seus inicis a ara?
Quan jo vaig arribar, als 17 anys, hi havia molt jugador contrastat a segona divisió i que tècnicament eren jugadors molt bons, però en la corba descendent de la seva carrera. Ara crec que això ha canviat. Hi ha molts joves amb talent i que sents que per poc bé que ho fem hi ha molt de marge de millora. A tots els nivells hi ha hagut un canvi de professionalització molt gran i els jugadors es cuiden molt més.

Va passar per molts equips del futbol català, però mai va fer el pas molt més enllà. Què va passar?
No vaig estar prou bé quan ho havia d'estar i vaig estar malament quan havia d'estar bé. Les oportunitats no van ser totes les que havien de ser. No hi ha una sola raó, però van passar moltes coses. La meva millor experiència va ser al Sant Andreu en el meu primer any. Em va donar a conèixer.

El millor moment amb la selecció i el pitjor?
El millor, la victòria contra Hongria, perquè va arribar després de la mort d'Emili Vicente. Van ser moments molt durs. La pitjor? No ho sé. Totes les derrotes folgades, però l'expectativa de triomf no és molt alta. 

Sou uns privilegiats?
Totalment. Per una raó molt senzilla, tenim oportunitats de jugar contra grans seleccions. I molt afortunats.

Mirant la Nations de reüll

La selecció s'enfronta a Liechtenstein en l'adeu de Marc Pujol

La preparació per a la UEFA Nations League viurà avui (19 hores) un segon capítol al Nou Estadi de la FAF amb un partit amistós contra Liechtenstein, que dirigeix l’alemany Konrad Fünfstück. Un partit que serà el comiat de Marc Pujol i també el centenari de Moi San Nicolás.
“Liechtenstein treu profit dels seus puntes, amb un joc molt directe i molta transició. Hem d’estar atents a les vigilàncies i saber on no hem de perdre la pilota”, va assegurar Koldo Álvarez de Eulate, el seleccionador, que va tornar a convocar el porter Iker Álvarez de Eulate, Chus Rubio, Kiko Pomares i Cucu, i va deixar fora de la convocatòria el porter Álex Ruiz, a més d’Èric de Pablos, Christian García i Joao Teixeira.
“Volem tenir més la pilota que contra l’Iraq i que el resultat sigui conseqüència de les coses que fem bé”.
El seleccionador també va tenir paraules per a Marc Pujol, que va estar acompanyat per tots els seus companys convocats per al partit contra Liechtenstein i va rebre uns obsequis.
“La selecció defineix Marc Pujol, no només en els partits, sinó en la seva manera d’arribar, de ser i d’entendre el joc amb aquesta selecció. A nivell de jugador, tots volien passar-li la pilota perquè sabíem que passaria alguna cosa. Encara queden vells rockers. Un jugador que marca una època”.
També va lloar el nou centenari, Moi San Nicolás: “Té perseverança, saber estar, i molts haurien d’aprendre d’ell”, va sentenciar Koldo.