Diuen que les arrugues de l’esperit ens fan més vells que les de la cara. Baldomer Vallverdú i Guillermo Morales tenen arrugues que es veuen molt a simple vista, però estan entestats a fer bona la dita “a les velleses es fan bestieses”. I és que tots dos van completar la mitjana de La Purito Andorra 2015. Quan es parla de mitjana no és allò de fer una volta amb bicicleta, suar una miqueta i fer una cerveseta amb els companys de la grupeta, sinó de realitzar un recorregut de 
80 quilòmetres amb 3.500 metres de desnivell, un port especial, dos de primera categoria i un de segona. Cap passeig per a un que té 77 anys, Baldomer Vallverdú, de la Seu d’Urgell, i un altre que en té 73, Guillermo Morales, de Moià. 
¿Qui són aquests herois de carn i ossos? L’alturgellenc, que es troba a l’estiu al país donant un cop de mà a mossèn Ramon de Canillo a la botiga de records que té AINA al santuari de Meritxell, va començar fa vint anys a fer ciclisme després de jubilar-se. Actualment s’entrena dos dies a la setmana rodant i un dia a la setmana caminant. Ja suma, assegura ell mateix, més de 3.500 quilòmetres aquest any a les dues rodes. Va arribar al coll de la Gallina, el port especial de La Purito Andorra 2015, en 275a posició amb un temps d’1.24.42 hores. I després als Cortals d’Encamp, 257è amb 1.07.52. Espectacular. Ningú diria que té 77 anys. “La bicicleta sempre m’ha agradat. Quan era ben petit em feia parar boig. Vaig aprendre amb la del meu pare, però al nivell semiprofessional hi vaig arribar un xic tard ja que quan era jovenet no hi havia mitjans per tenir bicicletes com les d’ara. Després de la guerra civil només s’ho podien permetre els que tenien diners”, va assegurar Vall­verdú. Un home que té al santuari de Meritxell una bicicleta per entrenar-se i a la Seu d’Urgell, on viu, la de competir. Ja han passat els anys que no podia disposar-ne d’una. Aquelles èpoques que va haver de donar puntades a una pilota o anava a córrer, que era més econòmic. Ara viu una altra època i també la gaudeix. “Competeixo en totes les proves que es fan a Andorra. Pateixo molt fent ciclisme, però és un patiment agradable. Quan acabes la carrera l’endemà ja penses que estàs satisfet d’haver arribat a la meta. No és fàcil passar-la per a una persona tan gran com jo.”
Per Vall­verdú La Purito Andorra 2015 mitjana no ha estat la prova més dura en què ha participat. Sempre recorda que va fer la curta per una qüestió de meteorologia. “Pensava que anava a fer molta calor. A més la curta no és tan curta... Sort que quan pedalo no noto el cansament.” I és que l’alturgellenc va competir en L’Étape, sortida des de Barcelona i arribada a la coma d’Arcalís. La va completar els dos anys que es va fer perquè després ja no es va tornar a fer. No va tenir tant d’èxit com La Purito. “Vam arribar amb neu un any, però aquesta prova, tot i ser la més dura, sempre l’he acabat.”
Baldo, com li diu la seva dona, és un escalador. “Pujo bé. Em va força bé...” Té la seva dona d’assistència sempre amb el cotxe quan surt a voltar amb la bicicleta. “La família pateix pels cotxes, però en aquesta vida tot és risc. Ella m’acompanya i em fa d’assistència. Està bé.” Es va emocionar en veure Miguel Induráin. Un dels millors ciclistes de la història. “És excepcional per a nosaltres estar al costat dels professionals. Un incentiu més per participar.” Ell es veu una mica desfasat al costat dels joves ciclistes. Ells li pregunten com ho fa, això de rodar amb 77 anys. No vol respondre’ls mai. “Me n’escapoleixo perquè no sé què respondre. Això sí, tinc les meves coses perquè en aquesta edat ¿qui no les té? Vaig tirant!” 
¿I quan es planteja la retirada i penjar les bicicletes que té? “Als 65 vaig dir que ho deixaria, però després vaig pensar que millor als 70. Per tant, ho esglaono de cinc en cinc, però ara ja penso que no ho deixaré mai perquè ho necessito i l’esport, per a mi, és com una droga benèfica.”
Guillermo Morales viu a Moià. Té cinc fills. Un d’ells un autèntic campió del ciclisme, Jaume Morales, i un altre que fa curses de muntanya, Gerard. Morales és d’Écija i va anar a Moià per fitxar per un club d’aquest poble de Catalunya. Com que el ciclisme professional de l’època no donava per a gaire, es va dedicar a la construcció. “Vaig decidir participar en La Purito perquè Joaquim Rodríguez fill ens va donar suport en una prova ciclista que vam fer a Moià. Jo faig duatló, però li vaig dir al meu fill que per tornar-li el favor volia fer la prova. El meu fill al final no va poder per un accident laboral. Va ser una prova molt dura.” 
Morales va ser 305è al coll de la Gallina amb 1.29.11 h i als Cortals va ser l’home de més edat a passar la meta abans, en la 243a posició amb 1.06.82 h. “Vaig córrer en els temps del pare del Purito i després de molts anys ens vam retrobar en una etapa del Tour de França que va guanyar Froome. El pare de Purito era molt bo, no tan explosiu com el fill però molt regular.” El millor de La Purito Andorra 2015 per a ell va ser participar al costat de Miguel Induráin. “Llàstima que no el vaig poder felicitar per tot el que ha fet pel ciclisme.” Té 73 anys, però està fort com un roure. Ha corregut deu maratons i és campió de Catalunya de duatló de la seva categoria, com també ho és Baldo. Vells d’edat, però no d’esperit. Herois de carn i ossos.