El centre aquàtic de Londres acollia per segon dia consecutiu un nedador andorrà. Després de l’estrena diumenge de Mònica Ramírez, arribava el torn d’Hocine Haciane, que participava en els 200 metres papallona. La seva actuació no va anar com s’esperava, però mira el futur amb optimisme i valora fer un canvi per fer el que més li agrada, nedar.

 

Tot i que aquests són els seus tercers Jocs Olímpics, després dels d’Atenes i Pequín, “estava bastant nerviós, impressiona molt trobar-te allí enmig”, admetia Haciane. Aquest fet va afectar la seva actuació. Sempre va trobar-se en l’última posició dels cinc nedadors que van participar en la primera sèrie, per completar la distància amb un registre de 2.06,37 minuts, més de dos segons respecte a la marca amb què arribava (2.04,20).

“No he aguantat el ritme i al final he arribat una mica apurat”, va indicar Haciane després de sortir de la piscina. “A partir dels 125 metres he començat a patir. Fins llavors estava bé i he començat a notar-me malament i no estava gens còmode”, cosa que afectava el seu rendiment en cada braçada.  El seu va ser el pitjor crono de tots els participants i va acabar 37è, últim.

El més ràpid de la seva sèrie va ser l’israelià Gal Nevo, que va marcar un registre d’1.59,98. En els últims 100 metres agafar la primera plaça i ja no la va abandonar. El dominador en la primera meitat de la prova va ser el colombià Omar Pinzón, que finalment va ser segon (2.02,32). El panameny Diego Castillo va ser tercer (2.04,72) i el kuwaitià Yousef Alaskari, quart (2.05,41). El millor de les classificatòries va ser l’austríac Dinko Jukic, que va marcar un registre d’1.54,79.

Canvi de plantejament

Haciane anunciava abans d’anar cap a la capital britànica que arribava cansat a la cita. I en la prova dels 200 papallona ho va patir. “Cardiovascularment m’he trobat molt bé, però la gran errada ha estat en la preparació muscular que no he tingut al llarg de la temporada.” I precisament aquest fet és el que li fa posar-se al davant noves perspectives. “La clau és deixar de treballar i dedicar-me del tot a la natació.”

El seu rendiment Londres no ha estat el que volia: “M’esperava estar millor i em fa dubtar una mica en tot.” I això passa per “recuperar el que feia quan tenia 18 anys. Llavors volava”. Haciane encara té ganes de fer moltes braçades a la piscina i en futurs esdeveniments “fer alguna cosa bonica. M’agrada nedar i competir fent-ho bé, no de qualsevol manera”.

L’objectiu d’Haciane està a donar més importància a la natació en el dia a dia, sense haver-ho de compaginar amb altres coses. “He arribat cansat”, perquè a més dels entrenaments també té la seva feina i d’aquesta manera “no et pots dedicar a l’esport d’alt rendiment”. Per aquest motiu valora deixar el club on ha estat els últims anys i posar-se noves mires: “La meva estada a Barcelona potser ha acabat.” El que no s’han acabat són les seves ganes de continuar nedant.