I de rival té... ‘Ricardinho’

Carlos dos Santos juga a l’UJS Tolosa, a la màxima competició del futbol sala francès, on a l’estiu va aterrar el millor jugador del món.

 

La màxima divisió del futbol sala francès (D1) es troba en fase de creixement. Continua sent amateur. Amb l’únic objectiu que l’esport del 40x20 creixi, la federació i els clubs tenen clar que han d’apostar i portar als millors jugadors possibles. De moment han aconseguit que els aficionats al futbol sala de tot el món estiguin pendents d’aquest esport que sempre viu a l’ombra de l’esport rei, el futbol. Aquest estiu ha arribat el portuguès Ricardo Felipe da Silva Braga, més conegut com a Ricardinho, i triat en sis ocasions per Futsal Planet com el millor jugador del món. L’exjugador del Movistar Inter va fitxar per l’ACCS París, un club que afronta la seva tercera temporada a la D1, ja que es va fundar el 2014. Amb la seva arribada, el club parisenc pretenia fer un salt de qualitat no només per l’entitat, sinó també per tota la competició. En el moment que es va anunciar el fitxatge del millor del món, el pavelló Asnières-sur-Seine es va omplir com mai ho va fer. I Ricardinho no va arribar sol a París, ja que també ho va fer el capità del Movistar Inter, Carlos Ortiz. Té sis títols de la LNFS, quatre Copes i cinc Supercopes d’Espanya, una Copa del Rei, tres Champions i una Copa Intercontinental a més de quatre Eurocopes amb Espanya. Entre aquestes estrelles del futbol sala hi ha un andorrà també jugant en aquesta màxima competició del futbol sala francès, Carlos dos Santos, que juga al modest UJS Tolosa.

L’encampadà, de 20 anys, està estudiant a Tolosa la carrera de Física i gràcies a l’actual entrenador del primer equip del CE Sant Julià i ex-jugador internacional Jorge Dias va poder aterrar a l’UJS Tolouse. Carlos dos Santos va arribar al CE Sant Julià com a infantil de segon any procedent de l’FC Encamp. Aquell equip lauredià l’entrenava l’exporter Iván Pereira. Carlos dos Santos forma part d’una generació que ha tret jugadors de futbol sala com Marc Massana, Eric Mesquita, Uri Rodríguez o José Segura. “Quan vaig acabar el batxillerat, Jorge Dias em va preguntar on anava a estudiar per fer la gestió de buscar-me un equip. Va parlar amb un contacte que tenia ell a Tolosa, però li van dir a l’UJS Tolosa que ja tenien tres porters, tot i així, em van convidar a a anar a entrenar. Vaig anar-hi i a l’estiu em van contactar per fitxar, ja que els interessava també per la meva joventut”, va recordar Dos Santos, que va tenir un bon inici amb l’UJS Tolosa jugant tres partits com a titular. “El club va fitxar Sergio Gómez, que era el porter del Toulon, l’equip que havia guanyat la lliga. Quan el van fitxar va començar a jugar ell”, va assegurar Dos Santos, a qui li van tocar els partits de Copa, però després va començar la pandèmia i les competicions es van aturar. 

La nova temporada ja ha començat i el seu equip porta tres victòries i cinc derrotes i està situat en novena posició. El seu equip, el 21 de novembre, van perdre per 1 a 7 contra el líder i l’equip de Ricardinho, l’ACCS, entrenat per l’espanyol Jesús Velasco, aquell dia el crac portuguès no va jugar. Carlos dos Santos no va tenir cap minut i qui va jugar va ser el català Sergio Gómez. “La lliga francesa està en fase de creixement. No està al nivell de l’espanyola, però s’està donant a conèixer pels fitxatges de Carlos Ortiz, Ricardinho o Humberto de Araújo Alves. Aquí fan falta diners i tenir el reconeixement del país. Estem considerats esportistes d’alt nivell i no com a professionals”. Ell no cobra quasi res. Una xifra molt simbòlica. “No em dona per a dos parells de sabatilles al mes”, diu somrient Carlos dos Santos. “En aquesta lliga es noten molt les diferències a nivell econòmic. Els que estan jugant a París tenen molts diners. Sigui com sigui, jugar a la màxima divisió d’un país i amb estrelles com aquestes imposa respecte”.

Carlos combina els seus estudis de Física amb els entrenaments, viatges i partits de la primera divisió. “El futbol sala és més com a hobbie. És un esport molt bonic. Hi ha molta passió, però després jo sempre he pensat que el futbol sala no dona els diners que dona el futbol. Per tant, vull acabar la carrera i a veure si puc fer el màster i el futbol sala per a mi serà un complement. Una manera d’evadir-me”. Després d’aquesta aventura de Tolosa no descarta seguir en un altre país i combinar-ho, també, amb el futbol sala. “L’edat bona per estar a bon nivell són els 25 anys, i jo en tinc 20. Encara em queda temps per millorar i aprendre”. Carlos també recorda el passat. “Tots els anys que vaig jugar al CE Sant Julià van ser a divisió d’honor contra els millors equips de Catalunya. Recordo un partit de cadets contra el Barça que els guanyaven per 2 a 1. La nostra va ser una bona generació”. 

Per Nadal tornarà a casa, on té els pares, el seu germà i alguns tiets. Ell tindrà el seu regal per avançat, ja que s’estrenarà per primera vegada amb la selecció absoluta en els primers entrenaments que dirigirà el nou seleccionador, Talin Puyalto. “És la primera vegada que em truquen i no em sorprèn, perquè l’organització anterior que hi havia no estava al cas de mi. Jo tampoc soc massa de publicar coses meves a les xarxes socials”. 

El jove porter espera també debutar aquesta temporada amb el seu equip. De moment no para de treballar per guanyar-se la confiança del seu entrenador. “M’agradaria jugar més partits, però entreno per aconseguir canviar aquesta dinàmica”. L’equip de l’UJS és un dels més modestos de la competició. “Som un dels pressupostos més baixos. Estan lluitant any a any per si aconsegueixen més ajudes institucionals, però a Tolosa s’ho emporta tot el rugbi i també l’handbol. De mica en mica, el futbol sala francès es farà un espai a l’alit del 40x20. De moment, Carlos gaudeix de l’experiència amb els millors rivals.