I fa 11 anys era un ‘rookie’...

Joan Peñarroya, que va dirigir el BC Andorra durant vuit temporades, torna demà al Poliesportiu a la banqueta d’un ‘gran’.

 

De rookie el 2010 a entrenar un gran el 2021. En només 11 anys, el creixement com a tècnic de Joan Peñarroya ha estat imparable. Ell va ser l’aposta de Francesc Solana –i algun membre més del club en aquella època– el 2010. Era un rookie, i més al costat de l’entrenador al qual substituïa: Alfred Julbe. L’experiència del tècnic egarenc, que té la seva samarreta penjada al Nou Congost de Manresa, era en banquetes de clubs modestos: Nexus i Finques Olesa i també CB Navàs. Amb només 41 anys va arribar al país per comandar per primera vegada un equip de LEB plata. Després de quatre temporades a EBA (una Lliga Catalana EBA, campió del grup C d’EBA i ascens a Bronze, però l’equip no va pujar per motius econòmics) i també la temporada abans d’arribar al River va fer un curs espectacular on va agafar l’equip del Navàs amb 0 victòries i sis derrotes i el va classificar per a l’ascens a plata, on va perdre contra el DKV Jerez del malaguanyat Toa Paterna. Aquest era el bagatge d’un Joan Peñarroya que  aquí va evolucionar. Vuit temporades. Dos ascensos per pujar des de LEB plata a la Lliga ACB. Va conquerir la Copa Príncipe (2014) i va classificar el BC MoraBanc per disputar la Copa del Rei i els play-off a més d’aconseguir la classificació europea per jugar l’EuroCup (167 victòries en 300 partits). En les quatre temporades a l’ACB va aconseguir la permanència en les dues primeres finalitzant en 14è lloc, en la 16-17 va acabar vuitè jugant el play-off i la Copa del Rei i en l’última, sisè. L’aposta de Peñarroya va funcionar. No hi ha cap mena de dubte. Un entrenador amb moltíssima personalitat, tal com era de jugador. 

Els camins del BC MoraBanc i Joan Peñarroya es van separar. El desgast va fer molt en una relació professional de vuit anys. Francesc Solana es va fixar en Jaume Ponsarnau, però Chechu Mulero va ascendir-lo en substitució de Pedro Martínez al València Basket. L’as de la màniga de Solana va ser Ibon Navarro i Joan Peñarroya, que molts el situaven a València, es va convertir en nou entrenador del BAXI Manresa. Un recent ascendit. La seva esquerra de jugador es va convertir en mà esquerra d’entrenador. Va classificar els manresans per disputar el play-off pel títol, on va ser eliminat pel Madrid. Tot i signar contracte per dos anys amb els del Nou Congost va executar la seva clàusula de sortida i va apostar molt més per ell. Va anar cap a Burgos. Des de bon inici, el segell de Joan Peñarroya es va notar. Equip competitiu i bon joc. Va lluitar contra els millors. Després de l’aturada per la maleïda pandèmia, el Burgos va jugar la Fase Final Excepcional de València. Va eliminar el Reial Madrid i es va classificar per a la semifinal. El Barça el va superar. En la seva última temporada va ser semifinalista de l’ACB, quartfinalista de la Copa, campió de la Intercontinental i bicampió de la Champions League. Bon balanç després de deixar casa seva i no complir l’any que li quedava de contracte. Tres títols en vuit mesos. Gens malament.

Tècnic de sang calenta. Treu el màxim rendiment dels seus equips i el seu caràcter no passa desapercebut. Aquí a Andorra, els més antics encara el recordem. Viu intensament els partits, es deixa la veu i no es casa amb ningú. Un bon exemple són les esbroncades en els temps morts quan els seus jugadors no donen el 100%. Això sí, si l’equip compleix s’entrega al màxim i lloa els seus. El seu bàsquet és dinàmic, modern, amb molta mobilitat i intensitat defensiva. 

Era qüestió de temps que un equip gran s’interessés en els seus serveis i per fi li va arribar la proposta del València Basket. L’ha signat per només una temporada. Les lesions estan castigant els valencians. Arriben a Andorra sense Víctor Claver, Bojan Dubljevic, Mike Tobey i Klemen Prepelic. Tenen entre cotons Neno Dimitrijevic i Martin Hermannsson i els joves estan tenint protagonisme. En la seva estrena a l’EuroCup es van imposar al Promitheas Patras grec i a Burgos també van vèncer. Torna Peñarroya com a rival i no és el primer cop. Amb el Manresa ja va treure una victòria per 77 a 82, però amb el Burgos va perdre per 87 a 74 i per 87 a 82. Per tant, les seves visites com a rival se salden amb una victòria en el seu primer retorn i amb dues derrotes. Ara li toca fer la visita amb el seu primer gran. Dissabte passat ja va rebre l’estima de l’afició del Burgos i demà li toca venir a la seva segona casa. 

 

El MoraBanc, de Krasnodar al Poliesportiu, amb el retorn a l’ACB

 

Torna la Lliga ACB després del primer tast, amarg, a l’EuroCup. El BC MoraBanc, que va deixar a casa Clevin Hannah per recuperar-se de les seves molèsties musculars, rep demà (20.45 hores) el València Basket. Els de Navarro afronten el partit sense Nacho Llovet, Sergi García i Tyson Pérez. Això sí, el seu rival arriba en pitjors  condicions, ja que té fins a quatre jugadors importants lesionats. El BC MoraBanc arriba a aquest partit després de dues victòries consecutives a la competició domèstica. Sense comptar la desfeta a Krasnodar. Això sí, els de Peñarroya estan liderats, gràcies a les lesions, pel francès Louis Labeyrie. Un altre jugador que aporta intensitat i també qualitat en el seu joc és Jasiel Rivero. El cubà és un jugador que té tota la confiança de Peñarroya. Van coincidir els dos a Burgos. Dels joves destaca l’aportació de Josep Puerto i també l’alt nivell de Jaime Pradilla, ex-Saragossa.