La selecció d’Andorra pretenia fer història i era conscient que si volia sumar un punt o tres més en aquesta fase de classificació per al Mundial 2018, l’oportunitat d’or era ahir al Tórsvollur de Tórshavn contra les illes Fèroe. Era un duel entre dues seleccions modestes, tot i que és cert que els de Lars Olsen han fet en els últims anys una progressió espectacular. Andorra no va fer història com volia, i sí que ho van aconseguir  les illes Fèroe. Els d’aquest petit arxipèlag a l’Atlàntic Nord, entre Escòcia, Noruega i Islàndia i d’uns 50.000 habitants, van superar la seva millor puntuació en una fase de classificació en vèncer per 1 a 0 Andorra amb un gol del ros davanter de l’SK Brann noruec Gilli Rólantsson Sorensen. En la fase de classificació del Mundial 2002 en van sumar set, i sis en la prèvia del Mundial de 1998, l’Eurocopa 1996 i l’Eurocopa 2016. Per tant, els de Lars Olsen sí que van fer història i Andorra té dues oportunitats, però una de ben difícil, contra Portugal a l’Estadi Nacional. Després  visitaran Letònia, una de les seleccions vingudes a menys i que ocupa l’últim lloc del grup B.
Si a St. Gallen dijous passat  va caure una pluja intensa que va convertir el terreny de joc en una piscina i va ser més un partit de waterpolo que no pas de futbol, ahir a Tórshavn va aparèixer el vent. El seleccionador, Koldo Álvarez de Eulate, es va lamentar de l’estat del camp dels suïssos, que va afectar més Andorra que no Suïssa, i ahir li va tocar parlar del vent en contra i després a favor. Sigui com sigui, el seleccionador va haver d’inventar ahir una alineació de circumstàncies per la lesió en l’escalfament de Marc Vales, que no va tenir bones sensacions per les molèsties que arrossegava als isquiotibials. Aquesta baixa es va afegir a la dels sancionats Jordi Aláez i Ludo Clemente, que aporten, quasi sempre, alguna cosa diferent en atac. L’alineació de Koldo Álvarez va tenir Marc Pujol fent de fals nou –aquesta posició que tant agrada últimament– i Marcio Vieira de mitjapunta amb Emili García fent de pivot al mig del camp al costat de Marc Rebés. 
En els primers 45 minuts, el domini va ser per a les illes Fèroe. Poc acostumada, com Andorra, a tenir la pilota i atacar. Andorra es va defensar bé, amb molt d’ordre i de solidesa, no exempta de patiment. En atac? Pilotada llarga a la recerca del no res. Al minut 30 va arribar l’únic gol del partit. Una centrada de Sölvi Vatnhamar per la dreta la va prolongar mentre queia el veteraníssim Fródi Benjaminsen i Gilli Rólantsson Sirensen la controlava amb el pit i superava amb un xut creuat José Antonio. Amb aquest resultat i alguna targeta perdonada es va arribar al descans.
En els 45 minuts següents, la selecció d’Andorra va millorar un xic. Amb el vent a favor. El porter Gunnar Nielsen va tenir el seu partit més tranquil i les aproximacions van ser molt tímides. Es va arribar a línies ofensives més que al primer temps, però quasi sense perill, per no dir gens de perill. Es va somiar amb l’empat, però Gunnar Nielsen no va fer cap aturada destacada. Andorra no va puntuar en el partit en què tenia més esperances de fer-ho.

Koldo Álvarez: “Amb el vent a favor hem estat millors”

Un dia la pluja i l’aigua i l’altre el vent. El temps no va acompanyar la selecció d’Andorra en els dos partits, però hi va haver més coses a banda de les condicions meteorològiques. El seleccionador d’Andorra, Koldo Álvarez de Eulate, va fer la seva anàlisi del partit. “Les derrotes fan mal totes, i aquesta no deixa de ser una derrota, no per oportunitats de gol però sí per sensacions, perquè veies que podia arribar l’empat. Ens ha faltat l’última passada per tenir una oportunitat de gol”, va dir el tècnic, que va parlar de la millora del joc en el segon temps. “Amb el vent a favor hem estat millors. El vent ha condicionat el partit”, va sentenciar.