Vuit victòries –sis al Poliesportiu d’Andorra i dues de visitant– i nou derrotes –tres com a local i sis com a forà. Aquest ha estat el balanç de la primera volta a la Lliga ACB del Bàsquet Club MoraBanc. Sense assolir l’objectiu: la classificació per a la Copa del Rei, i compaginant la competició domèstica amb l’EuroCup fins al mes de desembre, també sense classificar-se per al Top-16. En aquests primers disset partits de l’ACB, els de Joan Peñarroya van fer un mal inici, amb tres derrotes consecutives i totes  amb marcadors ajustats: la primera, contra el Reial Madrid, per 94 a 88; la segona, al Poliesportiu contra el Montakit Fuenlabrada, amb la cistella de Pako Cruz (94 a 95); i a la pista de l’UCAM Múrcia, per 81 a 77. A la quarta jornada va arribar el primer triomf del curs a l’ACB contra l’Herbalife Gran Canària, amb un ajustat 78 a 76; però la següent jornada, desfeta important a la pista del Tecnyconta Saragossa. També es recorden victòries amb bon bàsquet contra el Reial Betis Energia Plus, a la pista del Monbus Obradoiro i la de l’últim partit contra l’FC Barcelona Lassa. Aquí tothom es va adonar que amb intensitat defensiva i amb una defensa –com es diu vulgarment, amb el ganivet entre les dents–, les victòries són més a prop que les derrotes. La derrota contra el San Pablo Burgos, el cuer, no entrava dins dels pronòstics i es va dir adeu a la classificació per a la Copa del Rei en un partit gris i sense ambició contra el Movistar Estudiantes. És cert que l’equip ha tingut baixes per lesió. Va començar la temporada sense poder comptar amb Beqa Burjanadze. La seva lesió, que s’allarga i s’allarga, i que ha fet que el jugador georgià hagués de veure els partits des de casa, al costat de la banqueta. El talent, la rauxa i l’agressivitat que encomana l’ala pivot georgià són aspectes que ha trobat a faltar Peñarroya. Burjanadze és amenaça exterior, però sobretot és un treballador nat a la pintura. El seu substitut va ser Chris Copeland. Experiència a l’NBA, però massa amant de la línia de tres punts i poc de la brega a dins de la zona. A part, es va lesionar. El base francès Andrew Albicy també es va perdre algun partit, però Jaime Fernández ha estat l’autèntic líder de equip, amb Jaka Blazic. De fet, ells dos són els únics que surten a les estadístiques individuals de l’ACB. L’escorta eslovè és el sisè millor anotador de la competició, amb 15,3 punts de mitjana, i també és el novè en rebots defensius, amb 4 per partit. A part, el base madrileny és el sisè millor assistent, amb 4,41, el segon amb recuperacions, amb 1,65, i el vuitè que més faltes rep. El seu lideratge ha estat clau, en especial, per guanyar l’Iberostar Tenerife en un partit en què no es va veure l’estil de joc tan característic dels de Peñarroya. Un altre que també es va perdre partits va ser Vlado Jankovic per una lesió al bessó. Hi ha jugadors que en aquesta primera volta no han mostrat la seva millor versió, com és el cas de John Shurna que, jugui com jugui, és una peça bàsica de Peñarroya. És d’aquests ales pivot que tant agraden al tècnic egarenc, dels que obren el camp. L’ala David Walker, que ja no és rookie i que somia en fer el salt a l’NBA, no s’està confirmant en el seu segon any. Alguna esmaixada espectacular, però erràtic en el llançament, tot i ser un jugador que hauria de ser una referència exterior. L’escorta txec David Jelínek en fa alguna de freda i alguna de calenta, i Oliver Stevic sempre és el jugador que fa la feina fosca. El pivot Moussa Diagne és l’home de les esmaixades i de la intensitat, tot i que també es va lesionar i Landing Sané, recentment aterrat, és un ala pivot que va arribar per substituir el centre Przemek Karnowski, també lesionat. El francès no juga el mateix bàsquet que el polonès. El d’Ermont és com Shurna. Un home amb bona mà, però amb més bon físic. Per la seva banda, a Karnowski, lesionat contra el Darüssafaka, li és molt complicat fer oblidar Giorgi Shermadini, o que més d’un deixin de pensar en el gran pivot georgià. Sigui com sigui, el camí que cal que l’equip segueixi ja el coneixen.

 
Diagne recau i avui se sabrà l’abast de la lesió
 
Va tornar a jugar i ho va fer contra l’equip que el té en propietat i que el té cedit al BC MoraBanc. Moussa Diagne va tornar a jugar amb l’FC Barcelona Lassa, va reaparèixer de la seva lesió muscular i va recaure. Al final del partit tornava a caminar coix i ahir es va fer unes proves per saber avui l’abast de la seva lesió. Tot sembla indicar que no jugarà dissabte a la pista del seu altre exequip, el Montakit Fuenlabrada, i veurem si podrà jugar el 3 de febrer contra el potent Reial Madrid. En el matx contra el Barça Lassa va anotar 8 punts en vuit minuts.
 
Jalen Jones s’estrena amb derrota amb el B
 
El segon equip continua  cuer del grup CB de Lliga EBA en perdre el dotzè partit de la temporada. Els d’Èric Bartolomé van ser derrotats al Poliesportiu d’Andorra pel CB Cornellà, amb un resultat de 75 a 81. Els catalans, amb els andorrans Roger Lliteras i Albert Farfán, i amb l’exbase del River Andorra Néstor Zamora, van convertir l’estrena de l’escorta nord-americà Jalen Jones en una derrota per a un segon equip que segueix en fase d’aprenentatge a cop de derrota. Els andorrans ja perdien al primer quart, per 15 a 21, i al descans van marxar amb un 37 a 45 desfavorable. L’únic quart que van guanyar va ser l’últim. El màxim anotador dels andorrans va ser Sandro Gacic, amb 17 punts i Jalen Jones va anotar 10 punts.

 

FOTO: ACB PHOTO / ALBERT MARTÍN