Ja de vacances. A Almodóvar del Rio, d’on és Jesús Coca. El porter de la UE Sant Julià va ser doble protagonista exitós de la final de la Copa Constitució. Primer va aturar el penal llançat pel porter de l’FC Santa Coloma, Eloy Casals, a la tanda i després va marcar des del punt fatídic per classificar el seu equip per a l’Europa League.
El seu penal, el que va aturar i el que va marcar, va classificar la UE Sant Julià per a l’Europa League en assolir el títol de la Copa Constitució. ¿Com se sent?
Encara ho estic assimilant. Ha estat una temporada molt llarga i dura. A la Lliga no ens vam poder classificar per disputar la prèvia europea i fins a l’últim segon de la Copa Constitució no ho vam aconseguir. Fent-ho així, té molt millor regust.
Ja ho diuen, que els porters han de tenir un punt de bogeria, però ¿per què va decidir tirar l’últim penal de tots amb el que s’hi estava jugant l’equip?
Tinc bon cop de pilota. Als entrenaments sempre li deia al tècnic que m’agradaria llançar un dia un penal. Tenia confiança i li vaig dir que em deixés llançar el cinquè. Tenia un batec que l’anava a marcar i que ens anàvem a classificar per a Europa.
¿És el primer gol que marca en la seva trajectòria com a porter?
De petit, en aleví i infantils, llançava les faltes i els penals, però després ja no. Com a sènior és el primer gol que marco. De petit, com que era el que més fort llançava, per això em tocava a mi.
A l’hora del llançament, ¿què se li va passar pel cap?
Quan vaig aturar el penal d’Eloy vaig pensar que llavors que em tocava a mi no em podia aturar el xut ni que hi hagués tres porters a la porteria. Ha d’anar cap a dintre com sigui, i li vaig pegar amb l’ànima.
¿En qui va pensar un cop va marcar el penal?
En l’any de treball, la família, que la tinc lluny, i la meva parella, que la tinc a Còrdova estudiant oposicions. I en l’equip i que era el premi a tot el sacrifici.
Aquesta era l’única opció de classificar-se per disputar l’Europa League. ¿Va sentir pressió?
Sí! Ens ho vam jugar tot a una carta. I hi va haver aquella tensió perquè l’FC Santa Coloma va jugar un gran partit, però jugant amb la tranquil·litat de no jugar-s’hi tant com nosaltres. Ho vam poder treure i menys mal.
¿Què fa un porter de Còrdova amb experiència en un club gran com el Reial Madrid per jugar en el tercer equip, en una Lliga com l’andorrana?
Vaig arribar de casualitat. Un representant em va dir que si sortia alguna cosa de fora d’Espanya m’avisaria i el mes de desembre de l’any passat va sorgir. Volia provar una cosa nova i vaig tenir sort perquè sempre m’han tractat molt bé. És un país on s’hi viu molt bé i a gust. La Lliga ni la coneixia, imagina’t.
¿Què opina del futbol del país?
És molt competitiu, sobretot amb el play-off pel títol i la Copa Constitució. Està a un nivell de Segona Divisió B espanyola. Amb aquesta pressió no es juga en molts llocs. Posant en joc el pressupost de la temporada que ve del club. No hi ha res més gran que jugar un partit en una competició europea.
¿Ha pensat en el que farà la temporada vinent?
El club compta amb mi. Té moltes ganes de renovar i jo tinc moltes ganes de seguir. Estic molt content a Andorra.
¿Al Reial Madrid C, amb qui va compartir vestidor?
Hi havia els germans Callejón, José i Juanmí, el porter Adán i Mejías. Sobretot, quan vaig estar amb l’Atlètic de Madrid en categories inferiors vaig coincidir amb David de Gea, Joel Robles, Camacho... Allà, a l’Atlètic de Madrid, hi havia molts jugadors que ara són importants. En la selecció vaig jugar amb Bojan Krkic, Emilio N’Sue, Azpilicueta i Sergio Asenjo.
¿I per què no va arribar?
Coses que passen. A l’Atlètic de Madrid, per circumstàncies. Com que el futbol es mou per padrins li van donar l’oportunitat a un altre, a Joel o De Gea, els van promocionar a ells. Jo he seguit el meu camí, i content.
