Joel Soto, en el ‘miracle’ de Corea

Molts parlen del miracle coreà amb el coronavirus. Joel Soto, un jove andorrà de 20 anys que va jugar a les categories de base de l’Handbol Club Concòrdia, es troba des del 25 de febrer a Seül (Corea del Sud). Està estudiant Comunicació a la Seoul National University amb una beca Erasmus i afronta el segon semestre. Està vivint de ben a prop la crisi sanitària per la Covid-19. Allà no es va aplicar el mètode de la Xina, és a dir, no es van fer polítiques gaire dràstiques ni tampoc costoses. ¿Quina va ser la fórmula alternativa? El coreà la va impulsar. El país asiàtic va apostar per un projecte amb les tres B: bo, bonic i barat. Bo perquè va funcionar. Bonic perquè es va recolzar en la tecnologia i la medicina i no pas en la repressió, i barat perquè el seu cost econòmic és molt més baix que el d’un tancament total. A nivell polític, el país asiàtic va donar la rèplica al gegant comunista amb una solució al problema per a la Covid-19 intel·ligent i innovadora. 

Joel Soto, que va arribar en ple boom del coronavirus a Corea del Sud amb els seus pares, que el van acompanyar, no sap el que és un confinament. Només l’ha afectat a nivell estudiantil. No fa les classes presencials i ha d’utilitzar el més que conegut actualment com a zoom. Què van decidir fer els coreans? Tot gira entorn de la informació. El ministeri de Sanitat va crear un registre a internet on cada persona amb símptomes introdueix la seva informació personal i procedeix a rebre una cita per ser examinat. Una vegada introduïdes aquestes dades, cada persona ha d’anar a aquesta cita i no a un hospital col·lapsat i saturat per la crisi. Tot el contrari, en una espècie de drive through o McAuto similar als que utilitzen als restaurants de menjar ràpid. La prova està llesta en qüestió de 24 hores perquè es fa al nas. En cas de positiu, el govern geolocalitza la persona contagiada per fer un seguiment de la seva evolució. 

Part de l’estratègia ha consistit a distribuir una aplicació per a mòbils per controlar els pacients i assegurar-se que respectin la quarantena. Com ho fan? Ho explica Joel. “Tenim un sistema de geolocalització al mòbil i també rastrejant l’ús de targetes de crèdit per pagar o treure diners del banc. Quan un ciutadà no respecta la quarantena se’l sanciona amb una multa”, va assegurar Joel Soto, que se sent molt tranquil a Seül. “Els amics estan molt preocupats per mi. M’envien missatges perquè torni, però jo estic més preocupat per ells, ja que jo almenys puc sortir de casa i a nivell tecnològic et tenen molt controlat. Això sí, l’ús de la mascareta és obligatori i t’acabes acostumant a ella”, va indicar Soto, que explica coses amb les quals s’ha quedat bocabadat amb el sistema implementat per Corea del Sud. “Em vaig sorprendre molt quan no he hagut de fer cap tipus de quarantena. Em van fer una prova quan vaig anar a la residència a viure. Va sortir negativa, tot i que jo estava contrariat perquè vaig estar cinc dies amb al·lèrgia. Aquí, potser sí, em vaig espantar una mica”. 

A Corea del Sud, el civisme i la tecnologia van de la mà. “Culturalment són hipereducats i són molt disciplinats. Ells ho segueixen tot al peu de la lletra. I aquí quan et vibra el mòbil vol dir que a aquell lloc no has d’entrar. Estan molt avançats”. Soto no és l’únic andorrà que estudia a Corea del Sud. L’altre dia caminant per Seül es va trobar l’Àngela Pantebre. “Ella està estudiant en una altra universitat”. Per a Joel Soto, que és el petit dels tres germans, això del coronavirus “és com viure una pel·lícula en directe”. 

El Govern d’Andorra no ha contactat amb ell sent un andorrà a fora del país. “Allà a Corea del Sud es pensen que soc espanyol. No em tenen gaire controlat. Quan dius que ets andorrà no saben ni on és...”.  Joel Soto viu a Corea del Sud, un lloc on la guerra del coronavirus l’estan guanyant fora de les quatre parets. Aquí a Andorra, el millor sens dubte és quedar-se a casa. Corea del Sud va triar una opció diferent i els ha funcionat.