El Nike Camp ha arrencat una nova edició dels campus de bàsquet (23a), de futbol (22a) i de futbol sala (4a) aquest diumenge, una edició marcada per la Covid-19 i que, com admet el director del campus, Juanjo Rovira, “ha estat una incògnita fins a l’últim moment”. El gran atractiu: les trobades amb els cracs, es manté, tot i que es faran de forma telemàtica. El primer, l’exblaugrana Denis Suárez.

Com s’encara aquesta nova edició del Nike Camp amb tots els canvis que ha comportat la Covid-19?
Amb la il·lusió de sempre i les màximes precaucions que marca tota la normativa de la Covid-19. Ens hem d’adaptar, tirar endavant i poca cosa més.  

Com s’han gestat tots els canvis per evitar que perillés aquesta edició?
L’edició d’enguany ha estat una incògnita fins a l’últim moment, ja que no sabíem com aniria evolucionant la pandèmia. Però finalment tot ha anat funcionant bé i estem molt contents perquè al final entre futbol, futbol sala i bàsquet tindrem més de 300 participants. És una prova de la bona acceptació, la bona rebuda, i estem molt contents de la confiança que les famílies ens fan i la valoració que també fan del país i de les seves instal·lacions.

També hi ha hagut una bona resposta a la resta de seus del Nike Camp?
Sí, a Barcelona tindrem uns 300 participants en tres setmanes, a Sant Cugat uns 150 i a Salou i les Terres de l’Ebre uns 80 a cada lloc.

Era el que s’esperaven?
No hi havia expectatives. És la primera vegada i no sabíem com aniria tot, però estem satisfets amb les xifres. Per exemple els 300 de Barcelona són perquè no ens hi caben més a les instal·lacions, si no hauríem pogut tenir més participants.

La idea de poder descentralitzar el campus no és nova.
Feia uns anys que la teníem al cap, però no l’havíem acabat de posar en pràctica. I enguany, tenint en compte que hi havia gent que tenia molta il·lusió i moltes ganes de venir a Andorra però també d’altres a qui els feia por, vam pensar que era el moment de posar-ho en pràctica i valorar després com funciona.

La descentralització, i més si funciona, pot comportar algun risc per a Andorra?
No, nosaltres mentre al país ens hi vulguin, i de moment hi estem molt i molt contents, no tenim per què canviar. Són dos models diferents. Hi ha gent que busca un campus a prop de casa i altra gent que volen que els nens i joves tinguin una experiència fora de casa, són dues modalitats que poden conviure perfectament.

Un dels grans atractius per als participants al campus era el contacte amb els esportistes de primer nivell, que enguany haurà de ser de forma telemàtica.
Sí, farem també les trobades amb els cracs i seran telemàtiques. Els infants que estan a casa s’hi podran connectar des d’allà i, en el cas d’Andorra, els que estan interns haurem de trobar un espai on poder veure la connexió telemàtica amb els jugadors. Ens hem d’adaptar i així ho farem.

El fet que, sobretot en el futbol, els jugadors estiguin en plena competició pot afectar d’alguna manera?
Esperem que no. La primera trobada serà amb Denis Suárez i hem de buscar un moment que no afecti els entrenaments ni la seva competició i fer-ho. Evidentment, amb tants partits seguits com hi ha hem de fer allò que diuen els castellans, encaje de bolillos, i anar quadrant els seus horaris amb els del campus.  

Algun altre esportista que passarà pel campus?
Hi estem treballant. Per exemple ho estem mirant amb Riqui Puig i alguns altres, però el fet que els horaris de la Lliga no estiguin tots definits fa que hàgim d’anar pas a pas.

Només la seu d’Andorra acull els tres esports que ofereix el campus.
Sí, els tres a Andorra els hem fet sempre. Fora d’Andorra l’únic que no fem és el futbol sala i el bàsquet el fem només a Barcelona, però va també una mica en funció de la demanda i del nombre de participants en cada una de les modalitats.

Pel que fa a mesures de seguretat, com ho heu dissenyat tot plegat?
Hem seguit totes les mesures i protocols que marquen el Procicat, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra. Farem grups homogenis tota la setmana, el tema del control de símptomes, el control de temperatura, molt de rentat de mans i molta higiene, i la desinfecció de les instal·lacions i el material esportiu. En el cas dels petos, per exemple, si abans eren 16 i s’anaven posant, ara cadascú tindrà el seu propi peto. De fet, al final les mesures són les genèriques per a tots els casals i estades esportives.

A nivell d’activitat hi haurà canvis amb, per exemple, entrenaments més reduïts?
Nosaltres els entrenaments ja els teníem reduïts perquè els nostres grups són de 10 o 12 jugadors, i amb això no hem hagut de canviar res perquè ja era la dinàmica. Potser sí fer activitats més individualitzades, apostar per potenciar la tècnica individual i sí fer jocs de futbol, tot i que només per a un grup.

A Andorra el campus ha arrencat aquest diumenge, però a Barcelona s’ha fet ja un primer torn setmanal. Quina valoració en fa del funcionament?
N’estem molt contents. El primer dia es van donar les mesures de seguretat, que els infants arribin i facin també la sortida molt esglaonats, els donem una hora d’arribada. Sí que dilluns va costar més, però després s’ha agafat la dinàmica i molt bé.