De la mateixa manera que la selecció no dóna per bons un empat o una derrota abans de començar el partit, sigui quin sigui el rival, perdre comporta valorar els factors que han fet que se surti sense sumar punts. I amb aquesta lectura es pot treure coses positives d’un grup que treballa per equiparar forces amb la resta.

 

Com passa en aquests casos, el fet de perdre provoca que el seleccionador, Koldo Álvarez, digui en una primera avaluació que no està “gens content amb el resultat, però sí amb l’entrega”. Els dos primers gols van arribar d’errades a la línia defensiva, però tenint en compte quin tipus d’equip es tenia al davant també es pot considerar que són “dos encerts del rival”.

El que sí que s’ha de tenir en compte és que cal mantenir la concentració i no cometre errades, com va passar amb la pilota perduda prop de la pròpia àrea, que va significar el segon gol. “Al camp hi ha zones de risc on no es pot perdre pilotes, però desgraciadament a vegades passa.” L’equip va sortir al camp empetitit, li va costar entrar en el partit i va tenir problemes amb els un contra un “per les diferències físiques que hi ha” entre els dos conjunts. La falta de combinacions entre línies també va ser un element perjudicador, perquè “intentar només rebutjar la pilota és complicat”.

No obstant, després de rebre el primer gol les coses van canviar. Primer de tot perquè es va saber controlar “el joc directe” irlandès i després perquè l’equip es va asserenar  i va començar a trenar jugades. En diverses fases de l’enfrontament el joc d’Andorra va ser de qualitat, ja que va donar “sentit al ritme de la pilota”. Tant davant Rússia com davant Irlanda, l’equip “ha competit de tu a tu en molts moments” i l’objectiu és ara allargar cada vegada més aquests minuts, plantejant una línia que ha de desembocar en resultats, que serveixi per “sentir-nos més en el nostre estil”.

El que també va destacar va ser el golàs de Cristian, que va fer emmudir l’Aviva Stadium al llindar del descans. “El fet de marcar dóna credibilitat a la nostra feina”, va exposar el tècnic, que va posar èmfasi també en “la manera com s’ha produït, amb una pilota dividida”. Es va veure que buscar porteria no és cap quimera i al descans va inculcar als jugadors que si eren “capaços de corregir els errors” es podia anar al darrere de l’empat. Un plantejament que es pot formular precisament perquè “el vestidor té molta maduresa”.

El que sí que té clar Koldo és que seguirà fidel al seu sistema i continuarà amb una línia de quatre jugadors. Aquí Fernando Silva s’ha guanyat una plaça, tot i que està més acostumat a zones més avançades del camp. El tàndem que forma amb Ildefons Lima agrada. El jugador del Badajoz “ens dóna un punt d’agressivitat i experiència” en una posició sensible al terreny de joc, així que si les lesions i les sancions ho permeten continuaran fent parella al centre de la defensa.


Trapattoni admet haver vist la millor versió d’Andorra

A qui va sorprendre el plantejament andorrà va ser el tècnic de la selecció irlandesa, l’italià Giovanni Trapattoni, que no s’esperava que el rival pogués exercir futbol de toc i seguretat en les combinacions sense estar tancat al darrere. El veterà entrenador s’esperava un altre tipus de rival per les referències que en tenia, més semblant a l’equip dubitatiu dels primers minuts de l’enfrontament.

”M’ha sorprès molt. Aquesta és una altra Andorra, amb més personalitat”, va admetre, i va assegurar també que aquest ha estat “el millor dels últims partits que els he vist”. Va ressaltar que el conjunt andorrà “ha jugat amb seguretat amb la pilota” i que, fent comparacions, “abans sempre jugava tancat prop de la porteria i ara demostra que pot jugar més ofensivament”. Tot i que els aficionats irlandesos esperaven un resultat més contundent, Trapattoni no va sortir descontent. Admet que no està satisfet del resultat, però sí de “la mentalitat” del seu equip, cosa que fa que “confiï de cara al futur”.