Ben poca cosa va poder fer la selecció davant un conjunt en ratxa i que sap imprimir un ritme elevat. Les mesures que es van prendre per contrarestar el joc armeni no van fer l’efecte esperat i es van haver de corregir abans que la situació agafés un camí de no retorn. El matx també va portar a veure una Andorra que era incapaç de frenar un rival ràpid, intel·ligent i resolutiu.

 

L’entrada de Lima havia de portar dues coses. Primer, crear segones jugades a través del seu joc aeri. Segon, donar continuïtat a la parella Silva-Vales al centre de la defensa. A la zona ofensiva la participació de Lima “és un bon recurs”, va indicar el seleccionador, Koldo Álvarez, que veu que en aquesta posició “ens pot aportar moltes coses”, sobretot mitjançant pentinar pilotes i orientar-les. L’experiment va durar poc perquè amb el segon gol “vam creure que era millor la seva experiència al darrere”, encara que s’ha comprovat que al davant “és un recurs que suma”. En un futur, el tornarà a fer servir com a referència ofensiva.

El que no ha de significar la derrota és l’arribada de dubtes en el projecte, però després d’encadenar bones actuacions, una de més discreta com la d’Erevan provoca que “tornem a posar els peus a terra”. Andorra es va quedar sense opcions de lluitar davant un equip amb “un ritme de circulació altíssim”, que va encertar també en la passada i la rematada. En alguns moments es va arribar a pensar en la possibilitat de rebre una golejada. En la segona part es va saber tallar la iniciativa amb faltes, cosa que va venir acompanyada de minuts d’intensitat més baixa. S’ha de reaccionar i ser conscient de qui s’és per variar els plantejaments: “Hi haurà moments o dies que podrem tocar més la pilota, i d’altres en què ens haurem de tancar més.”

L’enfrontament de dimarts va tenir semblances amb el disputat contra Irlanda. La sortida en tromba del rival i un gol matiner fan veure algunes similituds. Pel tècnic, les coincidències hi són, però Armènia juga més al toc. Per contra, els britànics “sense fer res se’t posen a l’àrea amb pilotes llargues”, les que pentina Doyle per Keane. Només falta trobar-se amb Eslovàquia, però el conjunt caucàsic, tot i no sortir com un dels favorits del grup, és el que millor efecte ha fet a Koldo, i no porta més punts per circumstàncies puntuals: “Ha tingut l’oportunitat de guanyar tots els partits d’aquesta fase.” Caldrà tenir-lo en compte.


Lima se sent còmode com a referència en atac

Va ser la gran sorpresa de l’alineació. No per la seva presència, sinó per la posició que ocupava. Ildefons Lima va situar-se en un lloc al camp amb què està poc acostumant amb el combinat nacional, però no així amb els diferents equips per als quals ha anat passant al llarg de la seva carrera. Però en aquesta ocasió l’experiència va ser curta.

Es feia estrany veure Lima sent un dels encarregats de posar la pilota en moviment al cercle central. I en comptes de tirar enrere, ho va fer cap endavant. Aquesta era la sorpresa que havia avançat Koldo que es produiria en l’onze titular. La intenció era la d’utilitzar el seu físic i el poder en el joc aeri per crear segones jugades. Però el resultat no acompanyava i el tècnic, veient com s’estaven desenvolupant els esdeveniments, va decidir fer-lo tornar allí on estem més acostumats a veure’l, al centre de la defensa. Era el minut 20 i ja es perdia 2 a 0.

Tant a la Triestina com al Bellinzona ha jugat com a davanter. “Tot va començar com una casualitat”, va admetre Lima. Al conjunt italià va haver-hi “una plaga de lesions i l’entrenador va confiar en mi abans que en d’altres, a Suïssa va passar el mateix”.  Aquesta és una posició en què se sent còmode, encara que és conscient de les seves limitacions. I si s’ha d’entrar en comparacions, l’avantatge d’estar en la zona ofensiva és que “davant tens menys responsabilitat”, sobretot si “es perd una pilota”.

Lima va saber els darrers dies que seria la referència en atac: “Durant la setmana he anat treballant de punta.” Per les seves característiques “la meva feina és fer la guerra allà al davant”, per crear perill “en segones jugades”, però tal com van anar les coses a Erevan “no he pogut ajudar gaire” quan era al davant. El resultat es va posar ràpidament en contra amb “un començament molt fort”, cosa que va el fer col·locar-se prop de la pròpia àrea.

Armènia és l’equip que millor impressió li ha causat en la fase de grups, tot i que recentment Andorra s’ha enfrontat a potencials com Rússia i Irlanda. “És el que en més problemes ens ha creat. Fins ara cap selecció ens havia fet patir d’aquesta manera”. El conjunt caucàsic s’està donant a conèixer en aquesta fase, cosa que demostra que “el futbol armeni ha evolucionat molt”. En aquesta direcció va també Andorra, però cada un va al seu ritme “encara que estem evolucionant i mirant de fer les coses bé”. S’està en el camí i hi posarà el seu granet de sorra. Si s’ha de tornar a jugar de punta, es fa: “No em desagradaria.” Però “potser seria millor al Comunal en ser un camp més petit”.