Ampliar el ventall cap a la velocitat és un dels reptes de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA). Busca explotar modalitats en l’organització de competicions i l’objectiu està en la pujada en costa. Recuperar una prova d’aquest tipus és el repte en què treballa, amb data encara per concretar però que tindrà un fet diferencial respecte a la resta que es disputen al voltant perquè tingui per si sola un potencial atractiu que atregui equips i pilots.

Amb un calendari consolidat de proves al llarg de l’any, l’ACA busca nous impulsos. I entre aquests hi ha ampliar la velocitat. La pujada en costa és la direcció, recuperant una modalitat que fa quatre anys que es va deixar d’organitzar al Principat i que havia arribat a compartir cap de setmana amb el Ral·li d’An­dorra. “Al país tenim molta tradició en aquesta disciplina”, apunta Toti Sasplugas, secretari general de l’ACA. No només pel que fa a organització, sinó pel nombre de pilots andorrans que participen en el Campionat de Catalunya de muntanya.

Per les característiques del país és un tipus de prova que s’hi adequa perfectament, tot i que compta amb un pressupost elevat perquè és una disciplina que exigeix moltes mesures de seguretat. El punt principal en què es treballa és encertar el format, ja que no puntuarà per a cap calendari ni català ni espanyol, ja que la Reial Federació Espanyola d’Automobilisme no permet que ho faci cap cursa fora del seu territori. Per tant hi ha dues opcions. Una és arribar a un acord amb l’ens perquè canviï la normativa, una possibilitat que es presenta complicada. L’altra és “fer una muntanya amb prou identitat perquè la gent vingui pel que és la prova”.

No puntuar per a cap calendari no és un impediment perquè sigui exitosa, ja que les G.Sèries BPA i el Ral·li d’Andorra no ho fan i estan consolidades en el calendari i en participació. “Busquem fórmules perquè les proves d’Andorra siguin prou atractives per si soles”, assegura Sasplugas. La bossa de premis és un incentiu, però no l’únic. A Catalunya, la resta d’Espanya i el sud de França es fan moltes proves d’aquest tipus i s’ha de buscar un fet diferencial amb “un format diferent de tot el que es fa”, permetent “que pugui consolidar-se i créixer”.

El que no es farà seran provatures sobre la marxa. El format serà fix des d’un principi: “Hem de tenir clar cap a on anem i que el projecte sigui viable.” La direcció que s’esculli ha de ser la correcta i “no ens volem precipitar i volem treballar amb previsió a anys vista”. Per aquest motiu ha de ser “un producte que sigui realment interessant per venir”, tenint en compte tots els tràmits que han de fer els equips a la duana perquè els vehicles per a la cursa puguin entrar.
Les dates en el calendari són un altre aspecte a encertar. El Ral·li està consolidat al setembre, així que la pujada en costa es realitzaria la pròxima primavera. El projecte és que es des­envolupi en una sola parròquia i una de les iniciatives en què
es treballa és que es disputin dues curses el mateix cap de setmana.