‘Bea’ Candela es va enamorar a primera vista de l’esport de l’oval mentre practicava patinatge artístic i aquest esport li ho ha donat tot, fins i tot parella, dos fills i amistats. Tot d’una.

Quan es va iniciar al rugbi?
Soc de Barcelona i vaig començar a jugar a rugbi als 11 anys. Venia de fer patinatge artístic sobre rodes i sobre gel. Un esport individual de molta exigència. M’hauria agradat fer hoquei sobre gel, com el meu germà, però no hi havia equips femenins. Així que, en una classe d’educació física vaig descobrir el rugbi i em vaig adonar que era el que jo volia fer.  Va ser un amor a primera vista. Els meus pares es van pensar que seria un amor de primavera i va ser xocant per a ells aquesta decisió. 

De Barcelona a Andorra amb 14 anys...
El 1996 al meu pare li van oferir un trasllat de feina. Jo estava jugant al Barcelona Universitari Club (BUC) amb l’equip mixt. De camí cap a Andorra la Vella vaig veure a la meva esquerra uns pals de rugbi i un camp molt verd, a Barcelona jugàvem en camps de patates, i vaig al·lucinar. Per a mi va ser una aparició. Quan vam arribar a lloc i encara no havia arribat el camió de mudances vaig anar jo sola a buscar el camp i a investigar. Estava tancat i no vaig poder trepitjar la gespa. Això sí, vaig veure el Poliesportiu obert i hi vaig entrar. Allà hi havia diferents despatxos de clubs i federacions. Tots estaven amb la llum apagada i només n’hi havia un amb la llum encesa, era el despatx del rugbi. Allà hi havia Philou. Va ser la primera persona del país que vaig conèixer. Li vaig dir que volia jugar a l’equip femení, però em va dir que no n’hi havia. Em va oferir la possibilitat de jugar amb els nois fins als 16 anys. Quan vaig anar al primer entrenament no entenia res perquè tots parlaven francès. Eren tots del Lycée. Després del canvi traumàtic de lloc on viure vaig descobrir un club fabulós. De seguida em vaig aprendre l’himne i vaig tenir una integració total en només 15 dies.

Quins jugadors hi havia en aquell VPC?
El Campeiro, el Carmona, el Martisella petit, el Tele [Marc Abelló], l’actual president, Gerard Giménez. I l’única noia d’aquell equip era jo. I als 16 anys ja hi havia un equip femení amb la germana del Xepi, la Fanni, que era la capitana. El meu primer entrenador al femení va ser Ventura Gaset. Ell sempre ha cregut molt en l’esport femení. Va ser una etapa molt dolça. Anys després es va convertir en el meu marit i el pare dels meus dos fills.

El rugbi li ha deixat empremta?
Sí, però als 18 anys em va arribar el moment de marxar del país per estudiar. Des dels 10 anys volia ser arquitecta. Per tant, torno a Barcelona per estudiar Arquitectura. M’inscric al BUC i vaig patir de tot a nivell de lesions i vaig decidir centrar-me en els estudis. Deixo el rugbi als 18 anys. El 2007 torno al país amb feina d’arquitecta. Em va contactar Anna Casals, excompanya de pis de Barcelona, i em va dir que s’havia aficionat al rugbi, i això que ella pensava que era un esport per a bèsties. Em va animar per tornar, tot i estar set anys sense jugar.

I com va anar el retorn? 
Hi havia la Mariona Vila, exselecció espanyola, com a entrenadora i jo m’havia engreixat molt, però va veure que no era la primera vegada que jugava a rugbi. Em va dir que em posés en forma i que em convocaria per a l’Europeu de rugbi de 7 de Croàcia. 

I tot plegat per acabar amb un ‘bouclier’? 
Vam guanyar la lliga del Grand Sud i això va ser la cirereta del pastís. Vam jugar a París les finals de França i en un dels partits vaig patir un KO que per a mi va ser una senyal. Amb 28 vaig decidir ser mare i això es va transformar en penjar les botes. Ara seria fantàstic fer un equip de veteranes, però serà difícil.