L'alacantí Ramón Juan informa des del 2007 del Lucentum Alacant a través de Lucentum blogging i també col·labora com a redactor al web de Solobasket. Des de fa uns dies fa uns articles sobre ascens a la Lliga ACB des del 1984. Divendres li va tocar recordar l'ascens del Bàsquet Club Andorra la temporada 1991-92. Ell buscava la millor persona per poder parlar d'aquell ascens a la màxima competició espanyola i el millor, sens dubte, era el delegat de l'època: Jordi Clua. Des del seu confinament particular, Jordi Clua el va atendre de manera amable i aquí està el resultat: https://www.lucentumblogging.com/2020/04/historia-de-los-ascensos-acb-1991-92.html. 

El titular: Festina Andorra va fer somiar a tot un país. Aquella temporada també va assolir l'ascens el CB Càceres. En l'eliminatòria d'ascens directe, els d'Edu Torres es van imposar per 3 a 2 en una sèrie al millor de cinc partits. El 14 d'abril de 1992 es va disputar el cinquè partit a Escaldes-Engordany. "El pavelló estava ple fins a dalt. Allà entraven 2.000 persones i aquell dia hi havia més de 3.000. Va ser un partit molt emocionant. La sèrie va ser igualada i podia haver guanyat qualsevol. La gent ho va celebrar per els carrers a cops de botzines als cotxes", va recordar Jordi Clua, que va parlar també del que va suposar aquest primer ascens a l’historia del club a l'ACB. "Esportivament va suposar una fita. Li van donar publicitat al país, però el més important va ser l'impacte que va tenir a nivell social del país. Va generar molta il·lusió compartida que va ser el millor de tot plegat".

En aquell equip que va assolir l'ascens hi havia Matraco Margall o Ray Smith. "Ray Smith per a nosaltres va ser tremendo. Era el 60% de l'equip. Era el millor de la categoria i després tenir a Matraco suposava molt. A part del seu nom aportava qualitat i veterania. Ens va donar una qualitat clau en l'ascens". 

Aquell BC Andorra va estar quatre temporades a la màxima competició domèstica d'Espanya de bàsquet. Va disputar una Copa del Rei a Granada i també la Copa Korac.

Un article signat per Ramón Juan i ben explicat en la bona memòria de Jordi Clua, que va ser durant la seva etapa un home de club.